21.4.15

LA NOTÍCIA, LA VERITAT, ELS VOLTORS MEDIÀTICS I ELS EXPERTS INDEFUGIBLES


Mentre una part del món desafavorit es continua ofegant o morint en tota mena de tragèdies diverses ahir un fet puntual va sacsejar la nostra ben peixada societat,  un noiet amb algun problema mental evident va entrar al seu institut amb un parell d'armes casolanes i va ferir algunes persones i en va matar una altra, un pobre professor substitut que feia quatre dies que hi treballava. Evidentment, si no hi hagués hagut un mort els mitjans de comunicació no haurien esmerçat tant de temps ni esforços en informar, més aviat desinformar, sobre un fet tràgic protagonitzat per un nen del qual hores d'ara en sabem molt poca cosa però sobre el qual i sobre les seves circumstàncies molta gent es va afanyar a pontificar per les xarxes socials i pels mitjans de comunicació. 

En tot plegat s'hi van barrejar opinions sobre els nostres temps, la nostra societat, els pares irresponsables, l'abandonament de les criatures, la crisi de valors, la responsabilitat penal dels menors o la crisi econòmica. Un professor del centre que va voler restar en l'anonimat, encara bo, va manifestar que la família era normal i corrent però això és igual car ja l'havien condemnat d'entrada.

Fins i tot vaig escoltar per la ràdio i la tele opinions de suposats experts, psicòlegs i la resta, amollant opinions de tota mena sobre la relació del noi amb l'escola, aspecte de qual no se'n sabia res de res. Què li havien fet perquè congriés un odi d'aquesta mena pels companys i professors? 

Una part de l'entorn proper, companys i pares de companys, caçats sense pietat pels mitjans amb les carxofes a punt, també van parlar massa i de forma poc meditada, quan en aquests casos seria molt millor no dir res, al menys fins que se sàpiga una certa veritat. L'únic article raonable que vaig llegir va ser el del sempre ponderat Gregorio Luri, aquí el teniu, una de les poques persones que es nega, encara, a anar a tertúlies mediàtiques quan sap que no té res seriós a aportar en mig d'un mar de tafaneries i tòpics. I això cada dia és més admirable i menys freqüent en un món on si surts a les teles i ràdios sovint vens llibres, per Sant Jordi i després i abans,  i quan més surts, més et criden perquè surtis.

El final de l'article és ben contundent:

Hegel hablaba de la impaciencia de la opinión como el principal mal moderno. Hay que reconocer que Hegel dice con frecuencia cosas muy sensatas.

Ya entiendo que para un periodista la noticia y la verdad no tienen por qué ir de la mano. Pero es que yo no soy periodista.

Per a més inri els anticatalanistes viscerals i guillats del costat ranci de l'estat hispànic també van aprofitar el tema per penjar barbaritats a les xarxes socials, bestieses que haurien d'estar penalitzades de forma seriosa però per totes bandes, que també per aquí i en versió vernàcula llegeixo de tant en tant moltes ximpleries.

La tendència és sempre cercar culpes:  com no es va detectar la raresa de l'agressor si, pel que expliquen, ja feia alguna cosa estranya de petitó? Culpar la família i l'escola és un clàssic. Per desgràcia les malalties mentals són complicades i jo he tingut alumnes i coneguts que feien coses estranyes de petits i joves i després han menat una vida convencional i també conec situacions inverses, és clar. Quants crims i fets de tota mena no els ha protagonitzat gent aparentment normal? Vivim en una societat on ens sembla que podem controlar tota mena de riscos a base de medicina preventiva a dojo.  

Malauradament no valorem el fet de què aquestes coses siguin fets aïllats,  tot i que dolorosos, mentre tantes criatures i adults viuen enmig d'inseguretats diverses i violències enquistades.  El pitjor és que de vegades llegeixo opinions absurdes que provenen de persones que tenia per raonables i intel·ligents, siguin coneguts de casa o personatges mediàtics.  Hi ha un excés d'experts per tot arreu i en tota mena de temes, ja siguin futbolístics, polítics o educatius.  No sé com és que amb tants savis les coses encara no rutllen.

6 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

vaig llegir el que deia amb saviesa Gregorio Luri, però els mitjans són carronyaires de mena, no ho poden evitar o no en saben més.

Oliva ha dit...

PER MI,LA MARE DELS OUS ES,COM POT SER TAN FACIL CONSEGUIR "CATANES"?...TOT EL MEU RECOLZAMENT A ELS PARES D'AQUEST MESTRE.

Olga Xirinacs ha dit...

Llegits els teus encertats comentaris i les raons de Luri, sols puc afegir una dada lateral: m'he trobat per experiència pròpia que els metges estan molt pressionats per tal de no receptar medicaments -només una mica- més cars que els bàsics. Bé, me'l compro jo, però, ¿i els que no poden? ¿De quina manera seran atesos? ¿Què es pot derivar d'aquesta desatenció?

Júlia ha dit...

Francesc, no anem bé, i ho dic pel que fa al periodisme d aquest tipus

Júlia ha dit...

Oliva, sobre les armes s han dit molts disbarats i a totes les cases tenim eines que poden matar

Júlia ha dit...

Olga, hi ha molts problemes pero crec que aqui hi ha una causa clara, una malaltia mental no diagnosticada o diagnosticada malament, la resta és marejar una mica la perdiu