16.5.15

HILARI SALVADÓ, EL DARRER ALCALDE DE LA BARCELONA REPUBLICANA


Pressa de possessió com alacalde d'Hilari Salvadó 17-7-1937 Pérez de Rosas AFB

Presa de possessió com Alcalde de Barcelona d’Hilari Salvadó, el 17 de juliol de 1937. Pérez de Rozas. AFB



L'historiador Pau Vinyes, que he mencionat en diferents ocasions i que ja té uns quants llibres publicats sobre temes relacionats amb l'etapa republicana, els seus personatges i aspectes poc coneguts d'aquells anys, breus i difícils però farcits de projectes i entusiasmes, està treballant en l'actualitat en una biografia d'Hilari Salvadó, el darrer alcalde barceloní d'aquell període. Està previst que el llibre sobre Salvadó es publiqui el 2016.

Hilari Salvadó té avui una plaça i tot a la ciutat però crec que és encara molt poc conegut per a la majoria de gent. Els secundaris de luxe, tot i el seu relleu i la seva importància, no sempre aconsegueixen reconeixement i popularitat. Salvadó era fill d'una família humil procedent del País Valencià , establerta al barri de la Barceloneta. Va néixer l'any 1899. Als dotze anys va perdre el pare i quatre germans,que havien sortit a pescar, en un temporal marítim. 

La seva mare es va quedar amb els altres tres fills i les dificultats econòmiques van fer que Salvadó no pogués dedicar-se a estudiar, va treballar d'agent comercial als emblemàtics magatzems El Siglo. A principis dels anys trenta va ingressar a Esquerra Republicana i més endavant es va incorporar a la direcció del partit. L'any 34 va ser elegit regidor a l'Ajuntament de Barcelona, càrrec en el qual va assolir una gran popularitat. A causa dels fets del 6 d'octubre de 1934 va ser empresonat junt amb els altres membres de l'equip municipal. Després de les eleccions de 1936 va tornar a ser regidor. Pel juliol de 1937 va ser elegit alcalde, en substitució de Carles Pi i Sunyer, que va passar a ser conseller de Cultura de la Generalitat.
File:25 Aquí va néixer Hilari Salvadó, c. Pescadors.jpg
Va fer grans esforços per aconseguir subministraments per a la població i per a protegir els barcelonins dels bombardeigs, convertint-se en un expert de la defensa passiva. Sovint anava als indrets bombardejats per tal de solidaritzar-se amb les víctimes. En els darrers temps de la guerra va potenciar l'acolliment dels refugiats que arribaven d'altres indrets d'Espanya, prenent decisions importants en els camps de la sanitat i l'educació. Va viatjar a Londres, Brusel·les i París, per entrevistar-se amb personalitats polítiques i sindicals, a causa del llastimós tema de la no-intervenció dels països democràtics en el conflicte. Va endegar accions a favor de la recollida d'ajuda  per a Madrid i el seu front. 

A l'Ajuntament de Barcelona: Menon, Nerhu, Nelken, Indira i Hilari Salvadó, alcalde de la ciutat (1938)

A finals de gener de 1939 es  va haver d'exiliar a diferents ciutats de França. No va poder tornar a Barcelona fins sis anys abans de la seva mort, el 1966. L'any 1998 l'Ajuntament va dedicar-li una plaça al seu barri natal, la Barceloneta.

Aquests dies en què estem en plena campanya per a les eleccions municipals crec que paga la pena dedicar un record a Hilari Salvadó i a la seva tasca en aquella època complexa i difícil.


7 comentaris:

F. Puigcarbó ha dit...

confesso que és la primetra vegada que en sento a parlar, no sabem res de la nostra història més recent que el que ens han volgut explicar o inculcar.

Marta ha dit...

Un bon apunt Júlia. Ens han silenciat tantes coses que val la pena que vagin sortint a la llum.

Júlia ha dit...

Francesc, si busques per la xarxa trobaràs alguna informació i també en hemeroteques però jo mateixa no en sabia res fins fa poc, quan surti la biografia completa ja us ho faré saber.

Júlia ha dit...

Gràcies, Marta, de fet no és que estigui silenciat però és cert que sembla que tan sols es parli dels 'primers actors'. També hi ha un problema afegit, cada partit o ideologia promociona la memòria dels 'seus' i no la dels altres, encara estem així.

Júlia ha dit...

També hi ha una gran tendència a lloar martirologis, els supervivents, per més mèrits que tinguin, no donen el mateix rendiment.

Oliva ha dit...

HAN SE POQUET D'AQUEST SRO.PRACTICAMENT RES, ESPERO LA BIOGRAFIA. EN ELS MOMENTS DIFICILS ES QUAN ES VEU EL TARANNA DE LA GENT.

Júlia ha dit...

Cert, Oliva.