8.7.15

GALLINES FELICES I LLISTES ELECTORALS


Això d'una llista política sense polítics se'm feia tan estrany al començament, com el fet d'imaginar una truita sense ous. Però avui és possible fins i tot fer truites sense ous i allò de què per fer truites cal trencar ous ja resulta absolutament obsolet. Els ous són un aliment notable que, com tants altres, ha patit un menyspreu lligat a suposats perjudicis en la salut i que jo crec que també va relacionat amb el seu abaratiment. 

Quan jo era petita corria per casa un antic volum de Carmencita, la buena cocinera. Era tan antic que encara hi venien mides en quartillos. El llibre havia estat d'una meva besàvia que havia servit a cases bones. De vegades cercàvem receptes diverses i la meva mare bandejava de les possibilitats de renovació culinària totes aquelles que portessin més de dos ous. 

El llibre és molt antic, però encara el podem trobar en edicions actualitzades i es va publicar per primera vegada el 1899. La seva autora va ser citada a la premsa, en la qual podíem llegir la nota següent:



La distinguida Sra. D.a Eladia M. de Carpinell ha publicado, bajo el título de Carmencita ó sea la Buena Cocinera, un útilísimo libro de cocina que recomendamos á nuestras lectoras por la claridad en las explicaciones y el exacto cálculo de las cantidades. Dicho libro solo cuesta 10 reales y se vende en casa de la autora, calle de los Angeles, 16, 1.°, 2.a; en el colmado de Padrós,'Ronda de S. Pedro, 38, y en el de Antonell, Lauria, 66.



El rovell d'ou, que era l'element principal del conjunt, va ser el primer en patir atacs diversos. Quan jo era petita era freqüent amollar rovells d'ou barrejats amb sucre, fins i tot amb conyac, per a reforç d'infants, parteres i malalts. No sé si encara és així però fa temps vaig comprovar que en un gran nombre de menús hospitalaris les truites eren fetes tan sols amb les clares, per diferents motius sanitaris.

A l'escola, de sobte, i ja fa molts anys, els ous de veritat es van substituir per una mena de preparats estranys, ja fa anys, per evitar problemes alimentaris i segons normatives. De vegades, de forma discreta i d'amagat, la cuinera ens feia un ou ferrat autèntic, als mestres, talment com si ens lliurés alguna menja pecaminosa. 

Fa trenta, quaranta anys, es considerava que un ou al dia era el no va más de la bona alimentació. Després es va passar a aconsellar un ou setmanal i encara gràcies. Dels consells alimentaris ja en faig poc cas, hores d'ara, només  cal pensar com la sardina va passar de ser pur verí a tenir no sé quines substàncies meravelloses. En una ocasió una botiguera, l'avi de la qual havia estat pescador, m'explicava, penedida,  com es planyia d'haver prohibit a aquell avi, quan era vellet, el consum sardiner de forma contundent, gràcies a les ordres dels matasanos.
Els ous s'han reinventat i des que ens en venen amb certificacions, vull pensar que honrades, sobre la felicitat de les gallines que els han produït, semblen menys perillosos. Fins i tot els dietistes de tertúlia van matisant les seves condemnes anteriors. En tot cas sempre he pensar que de tot se'n pot fer ús amb mesura, entenc que les truites de vuit o nou ous que es consumien a pagès, amb motiu de determinades festasses, tinguessin alguna cosa a veure amb malalties prematures de les generacions que ens precediren.

En d'altres temps el de menys era què es menjava, el cas era menjar allò que es podia i quan es podia, cosa que explica molts menús forassenyats. En política ens ha passat, als qui ja som grandets, una cosa semblant, encara que la metàfora resulti forçada, en temps dictatorials patíem allò de qui té fam somnia pa. Vam acollir l'arribada dels ous democràtics amb entusiasme però després va resultar que no eren pas un aliment perfecte. Ara bé, personalment m'estimo més els ous de gallina, ni que sigui de gallina estabulada, que no pas els succedanis, per suculents i aconsellables que siguin. Vull dir que els polítics, més o menys i amb tots els condicionants que vulgueu admetre, han estat votats o triats i, en canvi, determinats representants de la societat civil als quals se'ls atorga representativitat, ni tan sols això, vaja.

Però com que som en l'època de la llet sense lactosa, el cafè sense cafeïna, l'orxata sense sucre i la carn vegetal, tot és possible i fins i tot, en ocasions, vull pensar que aconsellable. O potser no.


10 comentaris:

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

Per casa la sobra voltaba el llibre de CARMENCITA O LA BUENA COCINERA. Quan als ous, ja ho vaig veure aixó de les gallines felices, lo qual no deixa de ser una bestiesa, els feliços són els espanyols en un 87% segons una investigació del CIS, que de fet és una altra bestiesa.
Jo només se que quan l'Abel em porta ous de casa els seus pares de Palau de solità i Plegamans no tenen res a veure amb els que comprem per aqui encara que siguin de gallines felices. Potser les gallines de Palau no són felices, però ponen uns ous de collons.

Júlia ha dit...

Francesc, és que de fet, a les gallines ningú no els ha preguntat res, ara bé, m'estimo més que les tinguin una mica més alliberades que no pas aquells centres de tortura on estan tot el dia ponent ous amb el llum encès, la veritat. Sobre investigacions i estadístiques, tot és relatiu...

Júlia ha dit...

El llibre crec que té unes quaranta edicions, els descendents de la dama el van actualitzar i reeditar, un clàssic culinari. Com 'Sabores', que és posterior però que també està molt bé.

Ramon ha dit...

Recordo que del llibre de la Carmencita a casa, l'avia i la mare en feien esment amb una mica de sorna. Dels rovells d'ou amb conyac, me n'havien donat un bon grapat, fins que un dia, un matasanos (expressió que també feia servir el meu avi per referir-se als metges), li va dir a la meva mare que l'efecte que aquesta menja li feia al meu fetge era el mateix que el d'un cop de puny... Ves a saber. Tot es confirma i tot es desmenteix: sobre les sardines, l'oli d'oliva i tantes altres coses. De tota manera, jo soc dels de café amb cafeina i cervesa amb alcohol, això sí sensa abusar-ne.

Júlia ha dit...

Ramon, jo crec que, en general, tot de forma moderada és bo, he, he. Jo d'ous amb conyac algun però amb poc conyac, ep. L'avi també em deixava sucar un terròs de sucre al conyac.

Júlia ha dit...

respecte al llibre, en les edicions més antigues hi ha moltes receptes que tenen relació amb les colònies, sobretot amb Cuba, fa gràcia...

Miquel ha dit...

Ah, els ous amb conyac abans d'anar a misa de 12...! El llatí s'entenia perfectament.
Una mica de tot em sembla la millor recepta.
Quant a les llistes, no sé encara si hi ha més rovell que clara, però de moment semblen ous remenats.

Oliva ha dit...

...VISCA EL LLARD,LAS LLENTIES AN SOBRASADA,LA BADELLA AMB BOLETS I AMB UN BON RAIG DE VI RANCI,CANALONS BEN FARCITS,ESCALIVADA AMB ANXOVAS,COQUES DE RECAPTA....I TOTE LA CUINA,AMB CARMENCITA O SENSA,QUE SIA DE VERITAT.
ELS SUCEDANIS PER LA POLITICA.

Júlia ha dit...

Miquel, un 'revoltillo', ja que en castellà em sona més contundent, ho sento. Veurem...

Júlia ha dit...

Aplaudiments, Oliva, que sembla que ens de menjar coses normals d'abans amb sentiment de culpabilitat i angoixa dietètica.