31.7.15

UN MUSEU IMPRESCINDIBLE, EL DE LES PAPALLONES, A PUJALT



Pujalt, o El Pujalt, és un petit poble del terme municipal de Sort. Hi ha molts motius per anar-hi però un dels principals és que allà hi podem trobar el Museu de les Papallones de Catalunya, una petita meravella que és molt més que un Museu de les Papallones. 

En la seva especialitat és un dels millors d'Europa, obre tot l'any, de dilluns a diumenge i tan sols tanca el dia de Nadal. El Museu de les Papallones existeix des de 1997, de forma més oficial des de 2002, i al principi va estar instal·lat a les antigues escoles de la població on, per cert, com a curiositat diré que s'hi van filmar algunes escenes de la versió televisiva de Les veus del Pamano. El 2012 es va instal·lar a l'actual seu.
Les ànimes del museu són la parella formada per Alfons G. Dolsa i Maria Teresa Albarran, més enllà del que es pot observar en aquest lloc és un goig escoltar-los i no tan sols, és clar, quan parlen dels lepidòpters o dels insectes o de la natura, sinó també quan parlen del que sigui. El museu és el resultat de més de quaranta anys d'investigació i esforços. No tan sols hi trobem papallones sinó insectes diversos, tot plegat en una exposició absolutament didàctica i atractiva. El museu rep un munt de visites de tot el món, també s'hi fan activitats educatives per a escolars de tots els nivells i compta amb una biblioteca especialitzada.
Resultat d'imatges de dolsa albarran
Al primer pis del museu hi ha actualment una petita exposició sobre el darrer ós bru caçat a Catalunya i sobre les característiques i mitologia d'aquest animal i la seva relació amb l'home i una altra a l'entorn de la vida del gran Alfred Russel Wallace.  


Admeto la meva ignorància i he de dir que fins fa poc desconeixia l'existència d'aquest espai, modest en dimensions i immens en contingut, crec que se'n surt amb una visió nova a l'entorn de la vida dels insectes i de tot el que representen en el nostre entorn. Em sorprèn sovint que gent que té una gran estimació per això que avui en diuen mascotes o que s'escandalitza, amb raó, per la mort inútil d'animals salvatges, tingui tan poc interès o fins i tot senti menyspreu per aquests animals petitons i imprescindibles, sense els quals no seria possible la nostra vida i els estossini sense manies.

Els responsables del museu han rebut felicitacions de tot el món, quan han fet exposicions itinerants en algunes seus externes han comptat amb un gran nombre de visites, impressiona pensar que al cap de l'any passi tanta gent per un indret que no es troba precisament situat en cap ciutat turística ni en cap població gran ni mitjana. Paga la pena anar-hi, alguna cosa sobre la nostra visió del món i de la natura segur que és diferent quan sortim d'aquest Museu imprescindible i retornem a la nostra vida quotidiana. 

11 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Para la primavera del 2003 me acerqué por allí con mi señora.
Estaba aquello en sus comienzos. me interesaba una guia de camp de les papellones del Baix Llobregat.
Era un museo practicamente desconocido. No había nadie, a decir verdad tuvimos que ir a buscar a la Sra María Teresa para que nos lo enseñara.
Nos explicó de una oferta con talón en blanco de una universidad americana a condición de llevarse la colección para allí. Condición que no aceptaron.
Y ella también nos explicó de que es la descubridora de una especie de mariposa que lleva su nombre en latín .
Por cierto, me llevé el libro que deseaba y me lo firmaron los dos con dedicatoria. Ahora lo tengo delante y dice así:

"Aquet llibre ha estat pensat per persones sensibles i amants de la nátura i de les papellones como la M teresa (mi señora) i en Miquel"

Un museo imprescindible, como bien dices.
salut

Anònim ha dit...

No el coneixia, Júlia. Quantes coses no debem conèixer tot i tenir-les a prop... I a vegades penso que no sé què és pitjor. Ja m'imagino les papellones fugint davant les estampides de turistes.

Júlia ha dit...

Miquel, pues ya toca volver, el nuevo museo es de 2012, te encantará todavía más.

No me extraña nada de lo que cuentas, también supimos que se hubiese podido poner el museu en alguna población más importante del Baix Llobregat, pero que por motivos de enfrentamientos 'políticos' municipales no se pudo hacer, qué país, y nos creemos los reyes del mambo... o de la rumba catalana.

Júlia ha dit...

Tot podria ser, Enric, tot i que ara per ara ja tenen unes deu mil visites l'any, malgrat l'indret, i gent de tot el món, experta i aficionada, el museu és interessant però parlar amb la parella que el porta ho és encara molt més, espero que els de l'ecologia papanates no protestin si veuen les papallonetes amb l'agulla de conservació que ja res no m'estranya.

xavier pujol ha dit...

Hi passem gairebé cada any pel davant, quan fem excursions per la Vall d'Àssua i mai no sens hem acabat de decidir d'entrar el museu de les papallones.
Enguany tornarem a passar uns dies al Pallars Sobirà. Potser ja toca. Gràcies pels consells.

Júlia ha dit...

Crec que us agradarà, Xavier.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Les papallones m'agraden molt, com les flors. Per això en cullo poques, del jardí, em fan una mica de llàstima. El mateix em passa amb les papallones! Em fan llàstima allà clavades amb agulles... Amb tot, valoro la col.lecció que per res del món s'ha de vendre a cap americà, o rus, o qui sigui.

Júlia ha dit...

Teresa, la nostra percepció actual ha canviat pel fet que hi ha molts recursos tecnològics i mitjans de reproducció que fan que aquests sistemes d'estudi, com la taxidèrmia, semblin d'altres temps i ens facin certa angúnia, però si es parla amb naturalistes que els han utilitzat t'adones que són la gent més respectuosa amb la natura que hi ha i t'expliquen el com, el perquè i la necessitat de fer-ho així.

Sense aquests mitjans de conservació no existiria la teoria de l'evolució. Un altre tema és fer-ho per plaer, per distracció, per fatxenderia. Sobre les flors, avui també és molt més fàcil tenir plantes vives a casa i hi ha una sensibilització més gran sobre el fet de collir-les, al menys, en general.

Si mai vas a aquest museu veuràs que l'important no és la col·lecció sinó les persones que el porten i que van molt més enllà de tenir una bona col·lecció. Més aviat en surts amb un gran respecte per tot 'bitxo vivent', fins i tot per aquells que ens desplauen.

Anònim ha dit...

Jo sí he vist aquest museu, però abans de l'any 2012, de manera que era una cosa molt rústica però interessant. Per aixó també m'ha xocat les fotos que no tenen res a veure amb l'idea que jo recordo (apart de la colecció) Vaig anar-hi amb l'escola de la má de la Mª Dolors Vinyoles, perquè també vam anar al poble on passa la novel.la de "Les veus del Pamano" i el que si ens van dir que allí havien gravat les escenes de l'escola.
NÚRIA

Júlia ha dit...

Núria, és que ara es troba en un edifici nou, l'antic, que eren les escoles, és un casal per al poble.

Obat Herbal Filariasis Dan Kaki Gajah ha dit...

hola blogger, he escuchado el permiso de su blog, como los blogs habituales visitantes de otras personas son grandes siempre lo hago, porque entonces yo podría obtener una gran cantidad de nueva inspiración. Incluyendo su blog, le agradece ya compartir algunos datos interesantes