8.9.15

VILES, POBLES, CIUTATS I LLOGARRETS IMAGINARIS O NO TANT

Cut Bank

Per diferents motius feia temps que no anava al cinema i amb una amiga van iniciar la temporada al Florida. Vam triar Cut Bank pel fet que tampoc hi havia res excessivament motivador i aquesta història sembla que ja durarà poc a la sala, cosa que es pot sospitar quan comencen a oferir-ne menys passis. Les crítiques negatives s'hi han abonat en excés, o això em sembla. És cert que el tema dels pobles de mala mort, encara més si són americans, resulta recurrent i que també ho és això que la troca es comenci a embolicar sense aturador. Però la pel·lícula té el seu què, un repartiment de categoria i un final poc convencional tot i que sembli un final gairebé feliç. La veritat és que t'esperes que acabi molt pitjor. Té la virtut afegida d'una durada sostenible, en una època de llargàries dilatades a dojo. 
L'argument de Cut Bank s'ha titllat d'inversemblant però tan sols cal llegir diaris o mirar la tele per comprovar que la realitat no ho és pas, de versemblant.
Resultat d'imatges de La llibreria ambulant
Precisament, sobre pobles, aquests dies he llegit un llibre que encara no coneixia i que m'ha encantat, el de Christopher Morley La llibreria ambulant.  També mostra un paisatge americà rural i ensopit al qual arriba un singular personatge que ven llibres, és clar que aquest paisatge correspon a una altra època, quan els llibres eren l'únic oci a l'abast i encara gràcies. Ja tinc ganes de llegir La llibreria encantada, on Morley va recuperar els seus personatges i els va portar a ciutat, en uns temps ja una mica més complexos. Es un llibre que et reconcilia amb la literatura amable i poètica, a Amèrica és un clàssic però aquí hem trigat molts anys en poder-lo llegir en castellà o català. El singular personatge i la dama que troba m'han recordat, pel que fa a la situació, a la parella dels Ponts de Madison, només que són més lletjos, més encisadors, més espavilats i a més la noia és conca i, per tant, no té problemes morals per tocar el dos amb el galant lletraferit

Els pobles sempre han estat un paisatge literari i cinematogràfic molt inspirador, tots venim de pobles, ni que sigui a través dels pares, mares i avis. Els pobles són aparentment idíl·lics, la gran majoria, però quan els coneixes t'adones de les seves passions soterrades que de vegades són ja ancestrals. Els pobles han canviat força però en molts d'ells hi pots percebre encara el substrat primigeni. No és estrany que en èpoques dolentes, de guerra, als pobles s'hi esdevinguin les venjances més cruels, les delacions més inquietants. La massificació urbana permet camuflar-te millor i, si cal, passar desapercebut. 

Entre el poble petit i la gran ciutat hi ha una altra cosa, el poble grandet o la ciutat provinciana, que tenen les virtuts i els defectes dels altres dos. Fa pocs dies van passar per la tele aquesta història terrible que és Calle Mayor, Bardem va intensificar el dramatisme de l'obra d'Arniches i va comptar amb un molt bon repartiment. El protagonista està, en un moment inquietant, a fregar del crim, quan no sap trobar una sortida a la broma cruel que ha endegat amb els amics. La protagonista, ai, hauria d'haver-se ensopegat amb el venedor de llibres ambulant de Morley i no amb un carallot amb bona planta, però la vida no acostuma pas a ser justa.
Per cert, avui, al cicle excessiu de cinema espanyol, més ruralia trasbalsada per les passions,  La venganza, un clàssic boníssim en el qual s'aprecia què podia haver passat amb Carmen Sevilla, aquí guapíssima i en estat de gràcia, d'haver caigut més sovint en bones mans cinematogràfiques. 

I un plany, ja no fan als cinemes de Barcelona, que jo sàpiga, El mundo sigue, i jo no la vaig poder anar a veure. Que els déus del setè art castiguin els responsables de la precoç desaparició.



9 comentaris:

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

A itàlia a dia d'avui hi ha un senyor qwue va pels pobles anmb una petita biblioteca ambulant que és un motocarro. I té molt d'èxit.
Ara cercaré l'enllaç de la noticias quer vaigb publicar a Collonades fa temps.

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

ja l'he trobat:

http://kollonades.blogspot.com.es/2014/05/una-feina-que-no-fa-destorb-antonio-la.html

Júlia ha dit...

Francesc, el tema del bibliobús funciona en alguns poblets força bé, de tota manera penso que en els nostres temps els llibres ja no són el que havien estat a l'època de la novel·la de Morley.

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

A sabadell l'he vist alguna vegada, el que no sé l'éxit que tçe, encara que aquí tenim prou biblioteques, i totes plenes de lectors sobretot jovent, aixó si que ho he pogut certificar.

Allau ha dit...

El de la biblioteca ambulant a mi també em va encantar. Tothom coincideix que la segona part és decebedora. Avisada quedes.

Júlia ha dit...

Allau, llàstima, l'acabo d'agafar amb il·lusió de la biblioteca 'fixa' del barri... ja sol passar, això.

Júlia ha dit...

Francesc, gràcies, és una feina que m'agradaria fer de tant en tant, no em caldria ni comprar llibres, amb els que tinc a casa faig el fet.

Loreto Giralt Turón ha dit...

A mi també va agradar-me "La llibreria ambulant", crec que és un autor de culte.

Júlia ha dit...

és un llibre amb màgia, Loreto,sobre l'obra de Morley, la veritat és que la conec poc, hi ha poca cosa traduïda, recordo haver vist per la tele la versió de Kitty Foyle que va fer guanyar l'Óscar a Ginger Rogers però fins fa poc ignorava l'autor del llibre original o no el recordava...