21.12.15

AVUI NO ES POT ESCRIURE SOBRE CAP ALTRA COSA



Divagacions d'una inexperta, en uns temps en els quals els experts proliferen com els bolets quan plou, fetes a raig i després de veure la pel·lícula d'ahir, més aviat un capítol més de la sèrie, car la cosa va per llarg i no s'acaba mai, talment com La Riera o Amar es para siempre. Encara més, el desenllaç també va lligat a l'acolliment percebut per part dels espectadors.

Especial eleccions municipals 2015 TV3
Ja han passat les eleccions car tot passa en aquest món, com ens havien repetit els capellans en els anys tendres, dictatorials i rancis, sense que hi paréssim atenció. Aviat seran un record i els records s'esmicolen en bocinets quan les coses canvien. Quan el Barça guanya ningú no es vol recordar de quan perdia i quan perd els trumfos passats són nostàlgia malaltissa.

Les teles han pogut omplir durant dies programes, debats, tertúlies i de tot amb el tema. Alguns dels locutors públics ens han repetit allò de sempre, que no estan d'acord amb els blogs electorals i la resta. Trobo que són molt pesats, que facin vaga d'una vegada i si no volen informar, que no informin i facin moixoni.

A més a més dels debats, previsions, especulacions diverses sobre pactes i no pactes, resultats i enquestes, ens han amollat molts rotllos sobre el bé que ho farien la nit electoral amb els nous mitjans tècnics dels quals disposen els quals, per cert, deuen costar una pasta. Ahir alguns moments televisius semblaven ben bé trets de Star Wars, la veritat. I d'esquemes de coloraines i la resta en vam quedar ben tips. Cal, tanta parafernàlia informativa per dir-nos allò que sense ser del gremi intuíem que passaria?

Les lectures personals i col·lectives sobre resultats responen, en general, a les dèries personals i col·lectives. Ha baixat el pepé, sí, però és el que té més vots encara i encara més en aquest senat que no se sap ben bé per a què serveix però que pot fer la punyeta si les coses es posen difícils. Quan el PP puja el poble és ruc i quan baixa el poble és savi, llàstima que les definicions de poble siguin tan poc concretes i quan parlem del poble parlem del de cadascú.

Ciutadans/Ciudadanos no ha tret tot el que es preveia. Sí, ja, però cal pensar en el  seu currículum i la seva relativa joventut i ha rebut pals per totes bandes, per la dreta i l'esquerra, des de titllar-lo de neofalangista  fins a dir-ne de ben grosses del seu líder, és clar que molts defectes que se li atribuïen són semblants als que tenia gent com John F. Kennedy. En realitat Ciudadanos no se sap ben bé què és, aquí està el problema, però, ho sabem de la resta? En tot cas s'han abonat a comparar el partit amb el papus i l'home del sac per totes bandes i era freqüent que t'avisessin, per si no ho sabies i eres tonta: compta amb aquests que són el pitjor del pitjor... I fins i tot van encunyar un penjament molt gràfic, marca blanca del PP.

Els líders si són sonsos perquè són sonsos i si són de la gresca perquè són de la gresca. Si són lletjos perquè són lletjos, si són rabassuts perquè són rabassuts, si són guapos perquè són guapos i així ens va. El mateix pel que fa a les dones però com que n'hi ha menys... Les xarxes socials permeten un grau de tafaneria immens i divertit però també moltes bestieses que no tenen cap fonament i moltes grolleries que no fan al cas. Per sort ja hem superat coses com allò de què ser homosexual fos un penjament en el camp de la política i que va inspirar fins i tot una pel·lícula basada en un cas real, El diputado. 

Fins i tot estar separat de la dona oficial era mal vist, durant les primeres eleccions sembla que en algun cas es va fer el paperot per a les fotografies familiars promocionals. Però ara la família tradicional ha passat a la història i ja no és un valor segur.

Esquerra ha pujat, li ha anat bé un cert i calculat silenci murri  i una distància una mica inquietant durant aquestes críptiques negociacions per formar un govern català en el qual, pel que sembla, el més calent és a l'aigüera, i les quals crec que hores d'ara ens haurien d'emetre en directe per la tele, ni que fos pel 33. Tant de misteri em sembla totalitari, que voleu que us digui, és allò de doctors té l'església i tu ets una mindundi.

Esquerra ha alternat durant anys i panys pujades i baixades i és que un excés d'eufòria de vegades té molts riscos. Ha pujat, tot i amb això, menys dels que d'altres han baixat, tot és relatiu. També s'ha dit de tot sobre el nou valor, com ara que és una mediocritat i parla en català en la intimitat, cosa comprovable, però que el partit potencia les seves intervencions en hispànica parla per tal de captar independentistes indecisos d'origen divers i perdre l'etiqueta purista que en d'altres temps fins i tot Heribert Barrera potenciava. Tenen la xamba històrica de portar l'afegitó de republicans tot i que això de la república, ara per ara, i pel que fa a la pell de brau, sembla que està molt verd. I molta república però tothom sembla portar un rei al cos, que deia la mare.

L'antiga Convergència ha baixat però no s'ha destruït pas, com passava amb aquells missatges de l'agent 86. I cal comptar amb que porta una bona i llarga temporada de dificultats diverses i gruixudes, cas Pujol, paranoies de dreta i esquerra amb caretes antimàs, fugida d'Unió, complicades negociacions. Jo diria que no ha fet una campanya reeixida però, qui l'ha feta? Del senyor Duran ja ni en parlo, és el passat, tot i que sempre té alguna patata al caliu desada al congelador, aquest gat vell de la política nostrada. I el senyor Homs em sembla que té poc ganxo, però això és una percepció absolutament subjectiva.

Els socialistes conserven fidelitats, que ja és estrany, malgrat el retorn de la inefable Xacon amb el seu seguici i el seu cinisme i la poca grapa del senyor Sánchez. Continuen baixant com els termòmetres en hivern, però ells, au, sempre guanyen, si els escoltes. Jo crec que un dels punts forts és que no han canviat de nom i això de socialisme encara té un pes romàntic tot i que com cantava Krahe ni socialista ni obrero, es español solamente.

Podemos s'ha beneficiat de moltes febleses, esperances i ensopiments i ja veurem què fan perquè tot és possible i tot està per fer i com he escrit abans les eufòries s'han de demostrar a l'hora de la veritat i la veritat és complexa. Una de les equivocacions més freqüents per part dels emergents o revifats és creure que l'ascensió ha estat per mèrits propis quan sovint més aviat té a veure amb les ensopegades i errades dels altres. I, és clar, el poder desgasta i, en canvi, estar a l'oposició fent el corcó i sense mullar-se, no tant, que ja ho saben alguns alternatius de prestigi.

Com deien aquells còmics de culte, demà parlarem del govern. O dels governs. Això sí tenim governs que la cosa va per dies i al final potser arribarem a la conclusió de què ni tan sols el govern resulta imprescindible tot i que quan mana tothom i entre tots ho farem tot i ho decidirem per assemblea popular les coses van pitjor, en general. 

La vida continua i ara toca anar a comprar el pollastre i les futileses del Tió amb les quals inaugurarem la cursa consumista ja que malgrat la crisi sempre ens queden els basars xinesos els quals, però, s'estan espavilant i ja no tenen la quincalla tan barata. Per cert, enmig d'aquest surrealisme que envolta el venerat tronc mític i el vesteix de català xaró fins i tot he copsat algunes Tiones cosa que ja fa molta angúnia, espero que en aquests casos, -i potser s'hauria de fer en tots un cop humanitzat l'invent de forma irreversible-, se substituiran les bastonades per pessigolles, ja que tanta violència és molt negativa pedagògicament parlant.
Dels temes seriosos, un dels quals, molt greu, les lleis i la justícia, se n'ha parlat poc, per no dir gens. Expliquen aquests que tot ho investiguen cobrant que el més freqüent, per internet, era fer-se preguntes a l'entorn dels líders sobre esposes i marits, fills i filles, amors, preferències en temps d'oci i d'altres francesilles. Pot semblar banal però la vida privada sempre dóna pistes tot i que també hi ha coses estranyes, gent que és bona amb la humanitat i dolenta o molt dolenta pels seus i a l'inrevés, entranyables pares de família, com Fouché, als quals la humanitat se'ls refunfinfla.
I una pregunta retòrica, per què tantes presentadores surten amb vestidets d'estiu a l'hivern, sobretot en aquests moments clau de la història? Deuen tenir la calefacció posada a tota pastilla, en els platós. No s'ha d'estalviar energia? Doncs, això. Per donar dades electorals s'ha d'anar habillada de forma seriosa, tapadet i no com si s'estigués a la pasarel·la Gaudí, vaja. Els senyors, com que sempre van amb americanes no els podem contemplar mai la cansalada, en aquests casos. Això sí, el negre hi predominava, en els modelets de nit electoral. 

I és que si no hi hagués discriminació tèxtil subliminal i fa tanta caloreta a les teles també podrien sortir ells amb samarretes sense mànigues, de disseny Marlon Brando versus tramvia anomenat desig o amb gayumbos de gala negres o estampats. Ni tan sols les americanes acolorides salamartin han creat culte estètic massiu ni tendència seriosa.

Si és que de fet la igualtat entre homes i dones, en molts camps, es troba a les beceroles i només calia mirar les llistes electorals ahir i no desvetllo cap  secret si explico que vaig triar la que em va semblar més paritària, al capdavall. És clar que de dones, com d'homes, també n'hi ha de moltes menes i ideologies, què hi farem.


13 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Tot ha cambiat per seguir igual, i a sobre al senat, la majoria del Pp que complica la reforma de la CONSTITUCIÓ. Ah! la noticia d'ahir és que el Barça és campió del món mundial.

Júlia ha dit...

Doncs ja no podem patir, Francesc!

Francesc Puigcarbó ha dit...

per cert, molt bé la tele3 amb els formatgets en 3D i tot això, ho tenen per mà.

Júlia ha dit...

Massa formatget, massa coloraines i massa parafernàlia tecnològica pel meu gust, austeritat, si us plau!

Anònim ha dit...

Crec que queda molta teca més enllà dels àpats d'aquestes festes. Trobo que serà divertit veure com s'ho fan per formar govern. I per fer un acudit fàcil, "queda mucha tela por cortar"... abans les presentadores no es queden despullades. Però ja arribaran les campanades per animar les hormones.

Júlia ha dit...

Si així van per les eleccions no sé què es posaran pel rovellon, Enric, ara m'ha vingut al cap allò de 'aunque la hormona se vista de seda', no sé si era una peli, la veritat és que estem distrets, i ja fa uns quants mesos, viure per veure...

La processó és llarga i el ciri és curt.

Tot Barcelona ha dit...

Por favor ¡¡¡¡ por favor...
No se quien lo ha dicho ¡¡, pero bie dicho está :
" ...Massa formatget, massa coloraines i massa parafernàlia tecnològica pel meu gust, austeritat, si us plau!..."

Salut

Tot Barcelona ha dit...

Por favor ¡¡¡¡ por favor...
No se quien lo ha dicho ¡¡, pero bie dicho está :
" ...Massa formatget, massa coloraines i massa parafernàlia tecnològica pel meu gust, austeritat, si us plau!..."

Salut

euge.guardiola ha dit...

La forma en que lo he leído no es la más adecuada: por circunstancias personales y porque en catalán debo ser más lento leyendo y he ido demasiado rápido. Dentro de unos días, espero que más tranquilo, lo volveré a leer con la atención que se merece. Tan sólo decir que me siento identificado en una gran medida con tu análisis, la claridad de ideas y la forma de expresarlo. Es una lástima que los comentaristas o analistas, sean políticos o de otra índole, sean tan rematadamente torpes, salvando contadas excepciones. Unos porque no dan mucho de sí y sería preferible que se dedicaran a otros menesteres, y otros porque son enredadores profesionales.

Júlia ha dit...

Miquel, gràcies. Ho he dit jo.

Júlia ha dit...

Gràcies, Eugenio!

Unknown ha dit...

L'Agnès de TV3 feia molt goig però la indumentària que lluïa no era l'adequada. Entenc que una periodista dedicada a informatius i a retransmetre eleccions ha de portar un vestuari més sobri i amb això no vull dir que no pugui ser maco. Ella em cau molt bé.
És cert que tants formatgets eren molt carregosos i que semblàvem un país futurista presumint de l'última generació d'eines informàtiques. Jo també demano austeritat que convé de valent.
La teva anàlisi és tan interessant com clara. I és molt clara.
Salut, Júlia!

Júlia ha dit...

Glòria, és que una cosa és anar mudat i elegant i l'altra... No parlo per aquesta presentadora en concret, la cosa fa temps que dura. No és tan sols durant les eleccions, no entenc que en ple hivern i, en general, s'hagi estés el costum de sortir tant a la fresca, o malmeten energia a dojo o no sé què passa, als homes no els destapen tant ni els posen talons impossibles, ens ho hauríem de fer mirar perquè després es demana igualtat i la resta i que les locutores serioses surtin vestides de barbis, amb alguna excepció, que també n'hi ha, em sembla frívol a dojo. I pel que fa a la tecnologia és que em va semblar excessiu el temps que van dedicar a fer-se autobombo sobre el bé que ho farien i tot el que s'havien inventat per donar una informació per a la qual no calia tanta llumeta. Després diuen que no gastem massa, ep, que és la pública i tots paguem. Llumetes i vestidets i calefacció.