8.12.15

INICI DE LA CAMPANYA NADALENCA EN CONTRA DE CAGATIONS I CAGANERS INDISCRIMINATS




DEDICAT als bons blogaires que amb mi comparteixen el rebuig a les noves tendències estètiques nadalenques de les quals el cagatió n'és la mostra més lamentable. Constato que no és la primera vegada que hi faig  referència, sense cap èxit mediàtic, tot s'ha de dir.

Resultat d'imatges de tions de nadal











En els meus temps infantils
no feia cagar el tió,
era cosa de pagès
aquella noble afició.

Tampoc el Pare Noel
corria pels meus verals.
Amb els reis n’hi havia prou
I em duien quatre regals.

Quan ja es va bufar cullera
i anàvem menys escurats
vam fer regalets a dojo,
inútils i exagerats.

I el Tió, la noble soca,
botànica i ancestral
va entrar a més llars catalanes
per arrodonir el Nadal.

Més ai, no sé qui devia
reconvertir el tronc remot
en un ninot poca traça
amb cara de carallot.

Li van fotre barretina,
el van diversificar.
Les criatures el pinten
abans de fer-lo cagar.

I ja no és el Tió històric
Ara és el cagatió,
lleig com un pecat mortal
i a sobre, fa molta por.

Si algú creia que érem fins,
gent seriosa i agradable
contempleu la xaronada
d’aquests ninots del diable.


Per acabar d’adobar-ho
el caganer pagerol
ha generat un imperi
de caganers sota el sol.

Els cagations s’estenen
per comarques i poblats,
n’hi ha un munt a totes les fires,
les escoles i entitats,

a les llars més entranyables,
botigues d’anomenada,

als basars dels bons xinesos
i als mercats d’entre setmana.

Fuig lluny de mi espantaiaies,
ninot horrible i xaró!
Crema’t al foc d’en Banyeta,
i no caguis més torró.

O retorna al bell aspecte
de tronc fort i resistent
que entoma les bastonades
amb cor ardit i valent.

Fora, nous cagations
i caganers de consum,
i barretines xarones,
tan de bo us tornéssiu fum.

En el Nadal del present
inicio una campanya
contra aquests cagations
que em produeixen migranya.

Sovint somnio que m'encalcen,
que són ninots criminals,
que perversos em torturen,
i que em porten tots els mals.

Inútils són les protestes,
prou que ho sé, el món és com és.
Sembla que anem endavant
caminant a l’inrevés.

Ni barretina vermella
al tronc amb cara pintada,
ni polítics caganers,
ni cap altre xaronada.

Endavant molsa aromàtica,
i suro per fer muntanyes
i figuretes de fang
i res de coses estranyes.

A l’anònim inventor
dels lletjos cagations
desitjo un llarg purgatori
i un Nadal sense torrons.



LA PADRINA INDIGNADA, DESEMBRE 2015






24 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Em sembla que no tindràs gaire èxit, Júlia. Jo, en aquests temes, sóc molt clàssic. Continuo mantenint el pessebre, unes figuretes de fang més que centenàries, herència familiar. I un altre, també molt antic, de la família de l'Eulàlia, de figuretes minúscules, que reprodueixen diversos diorames dins d'una caixa il·luminada de suro. De la resta, només l'arbre perquè m'agrada veure'l il·luminat de nit amb els llums de la casa apagats.

M. Roser ha dit...

Tens tota la raó i tan bonic com és el tió al natural, sense tant de maquillatge...
A casa tampoc posàvem caganer al Pessebre...Però és tan difícil lluitar contra la publicitat absurda!!!

Oliva ha dit...

AQUEST ANY TINC FAMILIA DE MEXIC A CASA,HI PASSARAN TOTES LES FESTES,AHIR A LA FIRA DE LA CATEDRAL,VAN COMPRAR MES DE DEU CAGANES,SERA EL "SOUNENIRS",QUE VOLEN REGALAR A LES SEVES AMISTATS DE SINALOA,EL SEU ESTAT,I JO HO VAIG TROBAR MOLT ESCAIENT.SOC AIXI DE "FRIKI".

Miquel ha dit...

JÚLIAAAA.....demá surts a Tot ¡¡¡
Aquesta és molt bona..molt bona
Una abraçada

Allau ha dit...

He arribat a veure un ninot anomenat "Tió Sam". En serio.

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

Des que no tenim maninada petita i estem sols a casa, no fem res, ni arbre, ni tió, ni pessebre. Pertanyem al més nombros del que sembla grup de gent que voldria ser ja al 7 de gener del 2016. Quan als caga tió són encara pitjor que els nans de jardí, s'haurien d'eliminar, d'anorrear, i compte ambs els pare nöel penjats als balcos i façanes, és per fer-los saltar a trossos a trets, que seria el més correcte i civilitzat.

Miquel ha dit...


Quan als caga tió són encara pitjor que els nans de jardí, s'haurien d'eliminar, d'anorrear, i compte ambs els pare nöel penjats als balcos i façanes, és per fer-los saltar a trossos a trets, que seria el més correcte i civilitzat.

Poético...poético, Francesc soy capaz de cargarte la escopeta hasta que se calienten los cañones
¡¡¡ jajaja ..me va ¡¡

Salut

Loreto Giralt Turón ha dit...

Fins i tot serien més creïbles (encara que ja sé que no és important que siguin creïbles) si fossin soques d'arbre sense cara, és una llàstima la transformació que han patit.

Júlia ha dit...

Enric, jo també sóc clàssica però admeto petites traïcions, ara bé, amb els 'cagations' humanitzats és que no puc, els ODIO.

Júlia ha dit...

M. Roser, el pitjor és que aquests monstres no ens han arribat per la tele ni la publicitat, han sortit del pitjor de la moderna pedagogia.

Júlia ha dit...

Oliva, tan sols admeto el caganer pagès, estil Manelic, la resta, a la bassa.

Júlia ha dit...

Gràcies, Miquel, el teu suport tiònic és molt important per a mi.

Júlia ha dit...

Allau, era un Tió? Un caganer? Tot és possible en aquest món de quincalla surrealista.

Júlia ha dit...

Francesc, els nans de jardí són un prodigi de l'escultura kistch comparats amb aquests ofensius ninots inquietants.

Júlia ha dit...

Miquel, a caçar cagations!!!

Júlia ha dit...

Loreto, és que els autèntics eren això, soques d'arbre sense cara, des de temps ancestrals, no sé qui va ser capaç de pintar-los, encara més, els meus cunyats tenien una antiga i meravellosa soca d'aquestes de tota la vida i l'any passat ja me li havien pintat la cara i engiponat una barretina, o tempora,o mores.

Júlia ha dit...

i eren TIONS i no CAGATIONS

Lectoracorrent ha dit...

Com en Francesc Puigcarbó, jo també sóc del grup que voldríem ser ja a 7 de gener. I també, sense mainada a casa, no fem res. Únicament trec d'un calaix un pessebre miniatura que tinc en dues caixes de mistos: una és el naixement i l'altra té els tres reis.

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Molt bonic Júlia com sempre exquisida, he vist el teu enllaç al bloc de Miquel, abraçades i gràcies.

miquel ha dit...

Ja saps, Júlia, que si després dels trets queda un tió caramòrfic, cremarà en flames ràpides.
El teu poema m'ha fet pensar que ara que els nens del meu dinar de Nadal ja no ho són, potser m'aprendré els versos i els recitaré, sense pujar a la cadirà, això sí.
(Trobes que deu ser difícil localitzar l'inventor del cagatió? En tot cas sempre podríem escopir a la seua tomba)

Júlia ha dit...

Lectora, nosaltres posem una mica d'un antic pessebre, per tal que no sigui dit, de fet segons com t'ho miris aquestes festes són un cúmul de despropòsits. Però ara tenim una néta i... a comprar Peppas Pigs i d'altres misteris de les reconversions humanes.

Júlia ha dit...

Gràcies, M. Trinidad, tot i que en aquest cas la meva poesia tenia més intenció de denúncia que literària!!!

Júlia ha dit...

Miquel, l'èxit dels cagations explica perquè venc tants pocs llibres i em consola del fracàs mediàtic i popular.

Recitar la dècima hauria de ser obligatori, si et serveix per a l'0casió ja ho saps, recordo que després també es passava a recaptar amb la guardiola.

Júlia ha dit...

L'anònim autor, al menys, no cobra els drets, es folraria.