14.1.16

COSES QUE PASSEN PER AQUÍ FORA



Gairebé monocromàtics???

Una vegada vaig escoltar Ana Maria Matute, crec que va ser quan es va reeditar Luciérnagas, un llibre que havia estat oblidat durant anys i que, pel meu gust, tot i que va tenir èxit no és dels millors de l'escriptora, la qual feia algunes reflexions sobre la guerra, present en el rerefons de la història. En concret deia que quan la guerra passaven coses i que durant una bona part del franquisme no passava res. No és, de fet, que no passés res, sinó que semblava o ens feien creure que no passava res.

Aquests dies em ve al cap tot plegat ja que crec que durant algun temps, acomodats en aquest aprenentatge de democràcia que s'havia anat enquistant, també semblava que no passés res i la política avorria. De sobte tot s'ha tornat a animar. De vegades l'animació no és tan convenient com sembla a primera vista i ara també valoro una certa tranquil·litat, els meus entusiasmes socials i polítics estan ja molt abaltits. 

Se suposa que els vells ens tornem covards però no sempre és així, i sovint es confon covardia amb experiència de la vida, una experiència inútil que tan sols serveix per a un mateix o per a una mateixa. El futur és imprevisible, ja s'ha vist que en quatre dies passen coses inesperades, com ara que et trobes amb un president que no coneixies més que de vista i encara. 

Com que no el coneixia, pels seus fruits el coneixeré ja que allò del boig conegut i el savi per conèixer és molt relatiu i conservador tot i que ser conservador tampoc té perquè ser dolent si el que vols conservar té algun valor, cosa que tampoc sabem mai ben bé del cert car el valor puja i baixa, com a la borsa.

El comentari molt criticat, d'una dama de la política sobre polls i rastes, m'ha recordat molts comentaris de la meva joventut sobre cabelleres i patilles, també es deia això mateix, mentre el portin net... El fet és que les rastes, les samarretes i les motxilles acaben per conformar un uniforme i poca gent s'escapa d'aquests uniformes, siguin convencionals o alternatius, potser per això el senyor Baños no va acabar d'encaixar entre la resta ni la rasta, qui sap.

En tot cas, aquí i allà, sembla que es mogui alguna cosa, les coses si es mouen gaire poden trontollar i fer figa però també pot ser que es moguin com el saltamartí, que sempre acaba per retornar a la seva posició primigènia. Aquests dies, sobre molts aspectes del moment que desvetllen eufòries i condemnes he de dir, mal que em pesi, que no tinc criteri. Però ningú no pot negar que estem molt distrets, ep.

4 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

ves que no fumin porros d'amagatotis al lavabo del Congrés.
Recordes quan els senyors dputats fumàven al Congrés? havans i tot en plena sessio. I l'americana de pana del Felipe. I a Bono renyant a Pablo Sebastian (no fa gaire).. PER NO DUR CORBATA....
Tot canvia per seguir igual, i aixo que deia la Matute, mai passa res. Quin avorriment.

Júlia ha dit...

Oh, Francesc, i a un conseller que es deia Bargalló, també per això de la corbata, hores d'ara no sé si es bo que es perdin totes les formalitats, que tot sembli can seixanta, que a les mestres ens diguin 'senyu' i de tu i moltes més coses, al capdavall es deixa un uniforme i se'n posa un altre i més atrotinat. Després la gent es muda amb disfresses per anar a casaments de gent que fa vint anys que viu junta i s'ha divorciat mitja dotzena de vegades, el món és raret.

Miquel ha dit...

Ostres JÚLIA, aixó de : " s la gent es muda amb disfresses per anar a casaments de gent que fa vint anys que viu junta i s'ha divorciat mitja dotzena de vegades..." és tan cert ¡¡¡tan cert...i de blanc curós i rigurós...tipus virginal ¡¡¡¡
jajajaj ..ostres, mira que sóm vanidosos...
Una abraçada
salut

Júlia ha dit...

És que he visto muchas 'alternativas' vestidos de Preysler. La vida tiene sorpresas.