30.1.16

GABRIEL AGUSTÍ, TEATRE, CINEMA, TELEVISIÓ
















Al blog Barcelofília, van evocar fa algun temps el Marti'ns, un d'aquells cafès teatre dels setanta. Un dels primers espectacles que s'hi van representar va ser No muerdas la manzana del prójimo de Rafael Richart, amb Marta Padovan i Gabriel Agustí, l'any 1971.

Agustí va néixer al Poble-sec i encara hi viu. Podem trobar referències seves a la seva web i en una entrada força completa a wikipedia. És impressionant comprovar el gran nombre d'obres de teatre de tota mena d'estils en les quals l'actor va treballar. També va fer ràdio i televisió, era un rostre habitual en aquells inoblidables i enyorats espais de teatre televisat de fa anys. En cinema el vam poder veure en diferents pel·lícules.

Amb Elena Maria Tejeiro i Enric Guitart


Fa poc un amic em comentava sorprès la gran quantitat d'actors catalans que podem trobar a pel·lícules i sèries televisives actuals fetes a Madrid. Se'n sorprenia pel fet de què a casa nostra els devots militants de les produccions nostrades poques vegades miren res que no siguin els canals catalans i també passa a l'inrevés amb molta gent de parla castellana, un estudi aprofundit sobre el tema ens donaria moltes pistes a l'hora de les valoracions polítiques. 

Gabriel Agustí en una celebració amb gent de la professió


Una gran majoria dels actors i actrius catalans han treballat sempre molt a l'estat espanyol, en ocasions pel fet que l'oferta era més generosa per allà. Unes dels aspectes interessants de la història del teatre català i espanyol és comprovar com fins i tot quan els desplaçaments eren llargs i complexos la gent de l'espectacle, de tots els gèneres, feia llargues temporades als països de l'Amèrica de parla castellana. 

Gabriel Agustí va actuar a Madrid i a tot l'estat espanyol durant anys, amb obres d'autors clàssic i moderns, fent teatre seriós i de gran volada però també comèdia i obres d'entreteniment, amb companyies de molts actors o amb obretes de petit format. Lope de Vega, Goldoni, Pirandello, Calderón, Lorca, Agatha Christie... Amb Marta Padován va treballar en diferents ocasions així com amb d'altres grans actrius com Josefina Güell. En penjar aquestes fotografies, la majoria de les quals manllevades de la seva web, he recordat alguns d'aquells grans noms, avui força oblidats.
Amb la gran Josefina Güell


Durant els anys 70 hi va haver una revifalla teatral, es van obrir noves sales i alguns cinemes que havien estat teatres ho van tornar a ser. Agustí va treballar al Moratín, al Poliorama, al Romea. En el seu currículum hi trobem més de cent cinquanta obres de teatre. Va formar part de companyies emblemàtiques com la de José Tamayo o la d'Adolfo Marsillach. 

En televisió va participar en més de cinc-cents programes, alguns també en català, entre els quals alguns episodis de la sèrie del Doctor Caparrós. El vam veure en diferents ocasions al cinema, en el qual va debutar amb El fugitivo de Amberes, una història en la qual Joan Capri, molt jove, feia un paper seriós. En cinema destaca la seva participació a Poveri millionari de Dino Risi i algunes pel·lícules de Carles Benpar.


Amb l'inoblidable Jordi Serrat a la sèrie Sospecha


Durant els 80, com molts altres actors i actrius, també va treballar en el camp del doblatge. Va patir alguns problemes de salut a mitjans del 2000, que va superar. És un gran amant dels animals, gossos i gats sobretot. Comparteix la seva vida privada amb Maribel Álvarez, una popular locutora de Radio Joventut i Ràdio Nacional d'Espanya. Es van conèixer al programa Las tardes de Odette. Álvarez es va dedicar a l'escriptura després de jubilar-se i ha guanyat diferents premis literaris.



Gabriel Agustí, tot i haver treballat molt, potser no és avui tan recordat com caldria. En cinema li va mancar un d'aquells papers protagonistes que de vegades són la cirereta del pastís i que atorguen a les biografies d'actors i actrius una popularitat més efectiva. Passa una mica com amb els escriptors i els seus llibres d'èxit emblemàtic.

Sempre ha estat un home ben plantat i ho és encara, als seus vuitanta-cinc anys. Retirava una mica a Arturo Fernández i jo crec que Agustí és fins i tot millor actor que l'asturià encara que hagi estat menys conegut. De jovenetes, i fins i tot de més grandetes, el contemplàvem amb gran admiració quan el vèiem pel barri, un barri, el nostre, que sempre ha estat terra d'acollida per a un gran nombre de gent relacionada amb el món del teatre i l'espectacle en general. Per cert, en una ocasió, fa molts anys, vaig coincidir amb Agustí en un càmping del Berguedà i em va fer la mar d'il·lusió.








Al Poble-sec comptarem amb la seva presència en una xerrada que li dedicarem el dia 23 de febrer, a la Biblioteca Francesc Boix, a les set del vespre.

4 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

El recordo prou, nomès que davant el silenci logic per l'edat de la seva figura, ja l'havia enterrat. Sort que tu l'has recuperat i en certa manera retornat a la vida.

Enric H. March ha dit...

Recordo, és clar, el Gabriel Agustí. Tot i que reconec que de molts d'aquells actors en recordo més la cara que el nom.

També és veritat que hi ha hagut molts actors i actrius que la gent no sabia que eren catalans, com Amparo Baró i Amparo Soler Leal, o el Saza, per exemple. TV3 en va repescar alguns, com l'Albert Closas, i molts es van sorprendre de sentir-los parlar català.

Júlia ha dit...

Francesc, passa això em aquests personatges, creus que potser ja no hi són, sort d'internet que, en general, posa les coses a lloc.

Júlia ha dit...

Sovint passa això, Enric, en recordes la cara, de vegades el meu germà em truca per dir-me que s'ha mort alguna vella glòria del cinema i si no la recordo em diu que miri la foto, que segur que sé qui és...