2.2.16

FLORS PRECIPITADES I FLORIDES CONVENCIONALS

Avui que l’aire
té el crit d’abril i una alba
d’ocells que tornen,
com l’ametller jo enyoro
ma flor precipitada.


Carles Riba
"Tankas del retorn"



Aquest poema de Riba és dels pocs que m'agraden d'ell tot i que amb els anys n'he trobat d'altres del poeta que també m'han fet el pes. Quan anava a la universitat el gran Salvat ens explicava allò del poeta que neix i el que es fa i posava exemples diversos, entre els quals el de Riba en comparació amb la seva dona. Però el cert és que la frontera entre una cosa i l'altra mai és del tot clara malgrat que, en general, creiem que l'excel·lència l'aconsegueix aquell que neix amb un do i el desenvolupa de forma acurada i constant.

Vaig llegir aquest poema breu, per primera vegada, a la coberta d'un Cavall Fort. Durant anys en vaig ser suscriptora i vaig copsar com els temps canviaven pel que feia als gustos. El meu fill, que ja va néixer a principis dels vuitanta, no connectava amb la revista, al contrari que la meva filla, que era del setanta-cinc. I el mateix em va passar amb els alumnes de l'escola amb els quals havia utilitzat sovint textos de la publicació per a treballs diversos.
Ametlles
Diumenge, abans d'entrar al Maldà per veure l'escenificació sobre el text de Calders que mencionava a l'entrada anterior, una mare i una filla comentaven sorpreses que aquest any, a causa del temps que feia, els ametllers ja estaven florits. Que la noia jove tingués la percepció de què el que passa avui no ha passat abans tenia una certa lògica però no tant que la mare, ja una mica gran, pensés igual. Amb els anys ja ho has vist gairebé tot. Aquests dies, amb les nevades recents a Nova York, una iaia de més de seixanta anys va comentar al periodista que l'entrevistava que no trobava la cosa tan extraordinària i que havia viscut a la ciutat freds més llargs i nevades més sòlides.

Tenim una gran tendència a la simplificació i el cert és que malgrat l'ametller de Riba ofereixi una flor precipitada no tots els ametllers fan el mateix, n'hi ha moltes varietats, unes cinquanta, amb flors de diferents tonalitats i la seva florida va del gener a l'abril tot i que també el clima de cada any hi tingui alguna cosa a dir. Les nostres flors juvenils sempre ho són, de precipitades, i sempre les enyorarem encara que la florida personal no hagi estat prematura. Les flors prematures s'exposen a les perilloses glaçades però les flors primaverals poden rebre pedregades i pluges excessives, el risc sempre existeix i no es pot defugir.
L'ametller ha estat un arbre molt poetitzat i cantat. Maragall, un poeta dels que neixen amb el do, segons Salvat i en el qual en ocasions es troba a faltar una mica de cura i d'elaboració posterior, va escriure allò de què no ets encara el millor temps/ però en tens tota l'alegria. I és cert que surtir a fora, ni que sigui a un parc proper, i veure com els primers arbres ja han florit ens amara d'una mena de poesia existencial renovada, el mateix que Machado, un altre amb el do i que de vegades cau en la rima fàcil, va sentir davant d'aquell om aparentment mort que encara feia fulletes.

La Casa Ametller ara, com tantes altres, admet visites, previ pagament. A la façana hi trobem, en pedra, les flors simbòliques de l'ametller del nom familiar i a dins un espai on berenar, amb molta gent sempre i on tenen el bon gust, gairebé perdut, de servir-te la xocolata desfeta amb torrades de pa, de pa normal. És aquesta la millor combinació sucadora que hi ha. 

També pots comprar  en una botigueta  de l'edifici articles diversos lligats al món xocolater,  fins i tot rajoles facsímils de les antigues. Estaria bé que hi trobéssim reproduccions dels famosos cromos de les xocolates de la marca, els millors que s'havien fet mai, segons testimoni familiar, tot i que quan jo era joveneta la Tupinamba en va oferir durant un temps uns de preciosos, amb estampes històriques molt educatives, com ara la mort, per assassinat, de Juli César.
Crec que les xocolates actuals haurien de recuperar el costum del cromo inclòs en el paquet però no sé si tindria èxit, la veritat. Avui la imatge ja no té el pes que tenia, més que res per l'excés que en trobem i per la gran facilitat en contemplar-les. Però per més que puguem contemplar fotografies i filmacions amb arbres florits res no és igual con ensopegar-nos els primers de la temporada, de vegades en el lloc més imprevisible, amb les seves flors, efímeres com nosaltres mateixos, i que potser no sempre arribaran a produir el fruit esperat i convencional. 

L'ametlla és  una bona menja però s'ha d'anar amb compte car resulta una mica pesada de pair, en totes les seves aplicacions culinàries: la salsa romesco, el pa de pessic, el massapà o, senzillament, en cru i en directe. Resulta sorprenent la dèria de molts turistes ingenus que se'n van a veure ametllers o cirerers florits a la quinta punyeta quan sovint en tenen uns quants a tocar de casa en els quals no s'han fixat mai. Però vaja, el mateix es fa amb les persones, em temo. Misteris de la natura humana.



11 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Francesc Puigcarbó ha dit...

Això de deixar comentaris des del mobit és complicat. A mi de jovenet m.agradaba la llet condensada d.ametlla. No sé si encara n hi ha

Francesc Puigcarbó ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Francesc Puigcarbó ha dit...


Els ametllers floreixen cada any a meitats final de gener, cada any diu la gent que han florit abans i que el fred els matarà, i cada any donen ametlles. Cert és, que el de desembre de 2014 a la soleia va florir alguna ginestrera, però he retratat ginesta al novembre fa set o vuit anys. I a l'Estany (més amunt de Moià) com a Montserrat, s'hi poden trobasr petxines, el canvi climàtic va matar als dinosaures, o potser la tercera lluna, i nosaltres encara no hi èrem. No hi ha res que no hagi succeit abans deia madame Bovary.

salut

http://anoharradelvalles.blogspot.com.es/2015/02/ginesta-florida.html

aquest és l'enllaç

i aquest l'altre:

http://anoharradelvalles.blogspot.com.es/2014/12/ginesta-florida-al-desembre.html

Júlia ha dit...

Cert, Francesc, per això relativitzo molt tota aquesta història del canvi climàtic i els seus perills apocalíptics, la veritat.

La llet d'ametlla suposo que encara es ven, a mi no m'agradava però durant un temps feien uns festivals de música moderna al Palau dels Esports, quan jo tenia tretze o dotze anys, i per anar-hi havies de canviar etiquetes de la llet aquesta per entrades, la meva mare s'empipava pel fet que la comprava per això de l'entrada, com li havia demanat, i aleshores ningú es bevia aquella llet però sí que en bevíem de condensada normal El Castillo que aleshores en dèiem 'llet de pot'

Francesc Puigcarbó ha dit...

la llet de pot encara es pot trobar, es fa servir en pastisseria, jo me las fotia a raig del mateix pot, que diuen no es bo pel fetge. No en facis cas, avui he parlat amb una persona que ja s'ha comprat un repelent de mosquits que és per si vas a l'Àfrica,....pel mosquit Zika. Tots preocupats per això mentre ningú es preocupa pels 10.000 nens que s'han perdut per Europa n i pel que s'han ofegat abans i ni tan sols hi han arribat.

Júlia ha dit...

A mi m agrada fer-me tallats amb llet condensada, pel que fa a la resta som una espècie rareta

gloria abras pou ha dit...

Dels ametllers en flor, la bellesa. El fruit dur de mastegar i molt indicat per la picada de la salsa quan fem cassola, xup xup

Júlia ha dit...

Glòria, a mi les ametlles m'agraden, senceres o picades i barrejades amb menges diverses, com ara la salsa dels calçots o la Tarta de Santiago o les picades però si em passo una miqueta em fan pagar peatge. De tota manera els tinc carinyo, l'oli d'ametlles també és un bon producte cosmètic, l'ametlla té moltes utilitats. I els ametllons tendres també m'agraden, i les flors són boniques, amb el valor afegit de ser de les primeres en arribar, de forma coratjosa.

Lectoracorrent ha dit...

Jo no puc prendre llet de vaca i prenc llet d'ametlles, que no sé perquè en diuen 'llet', si és un producte que no té res a veure amb la llet, llevat del seu aspecte. Abans prenia la que esmenta en Puigcarbó, concentrada i ensucrada, però ara la prenc de tetrabrick; és com si fos orxata, però d'ametlles. Va bé com a substitut de la llet de vaca i té molts nutrients. I les ametlles torrades, a la cuina no em falten mai.

Pel que fa al clima, si bé és un fet objectiu que la mitjana de les temperatures ha augmentat, coses d'aquestes com ara hiverns suaus o poc plujosos, o nevades quan no toca, sempre n'hi ha hagut. A Barcelona, recordo algun dia de Nadal a 20 graus i també alguna nevada ja entrada la primavera. I la mimosa que tinc davant de casa, enguany era florida abans de Nadal, però fa anys també va passar.

Júlia ha dit...

Lectora, a tot li diuen llet, ja és com un genèric, em temo, amb tal que la cosa sigui líquida i blanca. No dubto del canvi climàtic però sí que defujo l'alarmisme, la humanitat ha entomat molts canvis climàtics que no han estat culpa dels homes, encara està per estudiar a fons la climatologia des d'un punt de vista històric i sembla que hi ha crisis i guerres l'origen de les quals té molt a veure amb etapes fredes o eixutes. Quan et fas gran recordes aquesta diversitat, de jove tens poca perspectiva i jo recordo Nadals de tota mena, revetlles caloroses i d'altres fresquetes, estius eixuts i estius secs i també florides no sempre coincidents en la data. La vida dels homes i les dones és molt curta per tenir una perspectiva acurada sobre aquesta mena de coses.