12.2.16

SAL MINEO, QUARANTA ANYS DESPRÉS


Avui fa quaranta anys que va morir, assassinat, Sal Mineo. Sobre la seva mort es va especular molt però sembla que el seu atacant, un delinqüent de poca volada, ni tan sols no el va reconèixer quan el va matar. Mineo avui és un actor una mica oblidat, ja ho era una mica en el moment de la seva mort. Mineo havia evolucionat, volia fer papers diferents d'aquells de noiet jove conflictiu que li havien donat fama i diners. 

Un dels seus papers que més ens van emocionar va ser el de parella de Jill Haworth a Èxode, una pel·lícula que els malintencionats van titllar de propaganda sionista però amb la qual vam plorar a dojo. Jill i Sal van tenir un afer amorós però el noi era bisexual, com ell mateix admetia, tot i que en alguns llocs el mencionen com a homosexual i la cosa no va rutllar, ell sembla que la va deixar per Courtney Burr, un altre actor jove. De tota manera van continuar sent amics tota la vida. Jill va tenir molts amors ocasionals i va morir fa cinc anys, el 2011, tenia seixanta-cinc anys.

Mineo va morir en tornar de l'assaig d'una obra de teatre en la qual feia el paper d'un bisexual, precisament. Amb James Dean es deia que havia tingut un embolic però ell ho desmentia mentre admetia altres relacions, en una famosa foto se'ls veu a tots dos i alguns altres amb els atributs a la fresca. Tots ells pertanyen als mites de la meva joventut, als rostres en blanc i negre que es venien en postals i que les adolescents col·leccionàvem. A la Gran Via hi havia una petita papereria on els tenien gairebé tots i els mostraven a l'aparador. Sal Mineo era exòtic, tenia una aparença diferent que l'encasellava en papers d'indis, llatins o hindús. De fet era fill de sicilians i havia tingut una infantesa i una adolescència complexes i mogudetes. Als deu anys en devia fer alguna de grossa i el van fer triar entre la presó o una escola d'actors, sembla que la va encertar.
Sal Mineo y James Dean
La seva mort prematura no en va fer un mite tan excessiu com James Dean, de fet s'havia engreixat una mica i ja no tenia l'aparença d'abans, però havia fet obres de teatre interessants, agosarades, força televisió i maldava per aconseguir papers adults i compromesos. Assumir la seves relacions homosexuals en una època encara una mica rància també el va perjudicar, va ser dels primers en fer-ho, cosa remarcable. També sembla que algunes brometes sobre allò de la propaganda sionista d'Èxode van ser mal interpretades i li van fer perdre la possibilitat de fer pel·lícules importants, però tot això resta barrejat amb la llegenda. No sabem què hauria estat d'ell de no ensopegar-se amb el seu assassí, expliquen que John Lennon va oferir una recompensa si l'enxampaven, el van trobar i el van empresonar i al cap dels anys va sortir de la presó però va tornar a entrar-hi per reincident.

Tot aquell món del cinema llunyà i fins i tot del proper era ple de misteris, aleshores. Avui ja no ens escandalitzem de gairebé res, al menys de portes enfora. Quan jo era jove corrien tantes brames sobre actors i cantants que eren homosexuals que em temo que gairebé no en quedava cap que no ho fos però els anys han mostrat que hi havia de tot i, en tot cas, ja sabem que hi ha sectors professionals on és més fàcil pecar de formes diverses.  Per exemple, ha quedat demostrat amb els anys que Bàrbara Rey no era un home, brama aquesta que també corria via boca-orella.
Sal Mineo, Courtney Burr, Jill Haworth
De la sexualitat diversificada de  Sal Mineo ningú no se'n va estranyar, a banda que ben aviat va protagonitzar gresques diverses en indrets d'ambient obert, però encara hi ha algú de la meva edat i més gran que em comenta, oh, el Rock Hudson, i no ho semblava... Per desgràcia els primers anys de la SIDA van ser molt tristos i van possibilitar que les alegries dels seixanta i els setanta gaudissin de noves condemnes morals dels de sempre tot i que també gent casta i pura agafa mals lletjos encara que aquest fet no tingui explicació transcendent. El que molta gent no vol creure és que el crim no tingués a veure amb amors ocults, passions culpables o conspiracions diverses, cosa que avui sembla altament improbable. 


Sal Mineo, en aquelles pel·lícules juvenils, amb la seva aparença de bon noi amb rerefons fosc i una mica problemàtic, per manca de comprensió del món adult, m'evoca tot un món perdut i ordenat, fictici i romàntic, falsament innocent, tot i que aquells rebels sense causa no sé pas de què es queixaven. També va fer una breu i remarcable carrera de cantant de rock. El 2011 es va rodar un biopic sobre l'actor però no sé ni si ha arribat per aquests verals, la veritat. Ara tindria poc menys de vuitanta anys i no sabem què hauria estat d'ell de ser viu encara, és clar. Recordo que aquest nom de Sal ens feia molta gràcia, de jovenetes i li dèiem Sal Meneo. De joveneta rius de moltes tonteries, la veritat.

4 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Jo el recordo a Rebelde sin causa, clar que Mineo no era un actor principal, sinó un bon secundari, potser per això la seva mort prematura no va tenir el ressó de la de JAMES DEAN.

Júlia ha dit...

Francesc, el físic el va condicionar a ser un tipus determinat de secundari, les pel·lícules que va protagonitzar van tenir poc ressò, de fet, com a secundari va tenir dues nominacions als óscars. Jo no entenc l'èxit de James Dean, quan l'he tornat a veure l'he trobat un actor justet, però tot són gustos.

gloria abras pou ha dit...

Sal Mineo es deia Platon a Rebelde sin causa i el recordo ric i desvalgut en un paper que va brodar. A Éxodo va estar molt bé. Tota la pel·lícula, amb guió de Dalton Trumbo, va ser un encert.
Quant a James Dean penso que, per desgràcia, morir jove va ser la seva sort per donar pas al mite. No crec que fos un gran actor, ni un bon actor però aquella aureola de rebel feia que el públic actués per ell.

Júlia ha dit...

Glòria, i la música,inoblidable. Sobre Dean, estic d'acord, però quan el veig a les pelis crec que queda millor als pósters mitifificadors que no pas 'en moviment'. Com va morir també va reblar el clau del mite.