18.3.16

EL DIA MUNDIAL DE LA POESIA, POETES, POEMES I CELEBRACIONS


No sé ben bé per a què serveixen els dies o anys dedicats a alguna cosa però, com em va dir en una ocasió una bona amiga, són necessàries les celebracions perquè aconsegueixen que uns dies siguin diferents d'uns altres. La UNESCO va declarar Dia Mundial de la Poesia el 21 de març, el 1999, i a Catalunya la celebració es promociona per part de la Institució de les Lletres Catalanes des del 2007. Amb aquest motiu, a més de diferents actes, s'encarrega un poema a un autor o autora, poema del qual es fa difusió i que es tradueix a moltes llengües.

En aquest cas s'ha de dir que la tria, de moment, és gairebé paritària entre homes i dones poetes, no del tot però, vaja, hi deu haver bona intenció. Aquest any el poema s'ha encarregat a Olga Xirinacs, autora que des de fa temps reivindico, amb una llarga i diversa trajectòria literària, i que complirà vuitanta anys pel maig. El dia 21, a les set del vespre, es compta amb la presència de l'escriptora a l'acte oficial que tindrà lloc a les set del vespre a Santa Mònica.

Més enllà d'oficialitats de pes també es promouen aquests dies, en relació amb la celebració oficial, voluntarietats diverses a biblioteques i centres cívics i culturals. Com que al meu barri fins ara no havíem fet res a l'entorn d'aquesta data, enguany he organitzat el que veieu promocionat a dalt. Si aquest vespre us ve de gust fer un tomb pel Poble-sec, ja ho sabeu.

Ahir també es va celebrar el Dia de la Poesia a Internet, sobretot a facebook, ja que pels blogs, en hores baixes, poca cosa vaig trobar. No sé si els temps  estan per versos però sempre em ve al cap allò de Bertold Brecht, en aquests temps ombrívols, es cantarà també? Si, també es cantarà sobre aquests temps ombrivols... No sabria explicar, hores d'ara, què és poesia i sembla que aquesta pregunta, com tantes altres, és universal i recurrent i no té una resposta definitiva. Sobre la poesia es pot ironitzar a dojo i potser hi ha un poema per a cada moment, tot són gustos i també modes i capelletes. Pi de la Serra feia broma del tema en una cançó d'aquells anys que em semblaven més lluminosos, segurament pel fet que jo era jove:


Tinc una fulla davant
blanca, neta, immaculada,
pàl·lida com un espant,
no recordo d'on l'he treta.
Sóc poeta.



El conegut vers de Bécquer sobre què era poesia acabava per dir que poesia era la noia maca que li feia la pregunta. Celaya deia que la poesia era una arma carregada de futur i que no havia de ser un luxe sinó fer servei al poble i al pobre. Yupanqui demanava al poeta que anés a mirar com treballaven els obrers i els pagesos i contemplés la misèria, abans de fer versos eteris. Molta gent s'emociona molt més, encara avui, llegint El Trobador Català o escoltant un bolero que amb determinats poemes actuals i suposadament transgressors, tot i que transgredir cada dia resulta més difícil, ben valorats pels mandarinatges de torn. Com que les definicions de tantes coses se'ns escapen com aigua en un cistell, de tot plegat ens hem de quedar amb el valor del present i amb l'excusa de tenir un motiu per trobar-nos, llegir, cantar, recitar o fer el que ens plagui. I aconseguir, doncs, que aquest divendres, 18 de març, sigui una mica diferent de la resta de dies de la nostra vida.





4 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Però EL DIA MUNDIAL DE LA POESIA es el 21 oi? ara m'has deixat desconcertat, amb tants dies mundials de ves tu a saber, es complicat, AH! el 25 de març, és el dia mundial de la procrastinació.

Júlia ha dit...

El dia oficial és el 21 però tots aquests dies s'organitzen coses i el 21 hi ha més actes oficials, a més el 21 la biblioteca està tancada per vacances.

Enric H. March ha dit...

No tenia pensat sortir de casa, avui, perquè tinc molta feina (no aniré a la tertúlia cinèfila). M'ho rumiaré.

Júlia ha dit...

Oh, Enric, jo hauré de sortir sí o sí, ho he organitzat... he, he. El cinefòrum té un problema, veus el cine i el fòrum que és el més divertit, queda curt, passa en general.