12.3.16

JULIETTE BENZONI I LA HISTÒRIA RECREATIVA


Resultat d'imatges de Juliette Benzoni


Ha mort, rica i velleta, Juliette Benzoni, autora de novel·les històriques fulletinesques i amb grapa. El gènere ha revifat aquests darrers anys però per aquí, en llibres econòmics, ja fa anys que ens havien arribat molts títols de l'escriptora. França té la gràcia de valorar i revaloritzar tothom, fan una política cultural d'equip molt envejable. 



La presentació dels llibres, les cobertes sobretot, tenen molt a veure amb la consideració que els donem. Poca gent avui gosaria llegir un llibre amb aquelles divertides i sensuals cobertes de Bruguera però no li faria res que al metro el veiessin amb aquesta altra.


La novel·la històrica és un clàssic, revifa de tant en tant amb força i avui, com la novel·la negra, viu una bona temporada cosa que fa que surti molta palla. Hi ha qui demana a aquests llibres versemblança però això és el de menys, el que han de tenir és grapa. La grapa no sempre va de bracet amb la qualitat, però, al capdavall, què és, la qualitat?


Els grans èxits de Benzoni es van iniciar en el temps en el qual una sèrie històrica assolia també un gran èxit, la d'Angèlica, d'uns altres francesos, Anne i Serge Golon. Golon és també molt gran i encara escriu. Les modernes edicions d'aquella llarga saga han modernitzat la presentació i aquelles senyores estupendes bruguerianes han evolucionat vers una discreció més actualitzada:

angelica marquesa de los angeles-anne golon-9788496952065

Molts d'aquests llibres, els de Benzoni i els de Golon, han conegut versions en cinema i televisives. Sobre Angèlica la més famosa va ser una protagonitzada per Michèle Mercier i Robert Hossein. No tot ho hem vist per aquí, més aviat n'hem vist poca cosa.

Fa anys, molts, els primers llibres d'Angèlica s'emetien per la ràdio els diumenges a l'hora de dinar, més o menys. Era un dels pocs dies en els quals el meu pare podia dinar amb la família ja que a causa de la seva feina tenia uns horaris que feien impossible de totes totes això tan modern de la conciliació familiar. Aquell dia no es posava la ràdio a l'hora de dinar, cosa que a mi m'empipava ja que el dilluns les nenes de l'escola comentaven la sèrie radiofònica i jo no sabia de què anava. 
De novel·les històriques, com de novel·les de tot tipus, n'hi ha de millors i de pitjors, l'èxit és atzarós i no saps ben bé per què unes coses tenen èxit i unes altres no, depèn del moment i de molts factors. Fa uns dies l'escriptora Isabel Clara Simó ironitzava sobre això de què els llibres han d'enganxar però el cert és que aquest enganxament contribueix a vendre. 

Un altre tema és la qualitat, tema espinós, controvertit i que es mou a modes, tongades i tendències. L'important és que la gent s'ho passi bé llegint o fent el que li plagui. La recreació del passat a través de la narrativa sempre serà impossible, no érem allà i no tenim la mentalitat de la gent d'aleshores. Llegim història, real o inventada, a partir del nostre present i de la nostra ideologia. 


Molts autors i autores han arribat a aquesta narrativa per casualitat o per necessitat. Benzoni va rebre una proposta, feia de periodista i l'èxit d'Angèlica feia bullir l'olla fulletinesca. La crítica seriosa sovint ha estat molt reticent amb aquests llibres però al capdavall els de Dumas i els seus negres també són fulletons històrics ben cuinats. Benzoni, una supervivent de moltes batalles, era molt estimada al seu país, allà ser prolífic no és un penjament, com aquí, per sort per als afectats i les afectades. 



11 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

no em sona de res, debia ser una espècie de Coriun Tellado amb una mica més de nivell pel que dius.

Júlia ha dit...

Corín Tellado s'ha de reivindicar, Francesc, té més nivell del que se li suposa, en tot cas Benzoni es va dedicar a la novel·la històrica, més a l'estil Cartland, en d'altres països aquestes escriptores i escriptors no pateixen el menyspreu de per aquí, on tots som molt llestos i instruïts. Si mires per la xarxa trobaràs moltes coses sobre ella. En tot cas, millor que Pérez Reverte, segur, que també conrea el gènere.

Tot Barcelona ha dit...

He pensado lo mismo que Francesc. Corín Tellado...pero aquí habían también personas que escribían novelas del oeste, de esas de bolsillo (Marcial Lafuente Estefanía; Siver Kane; Luger; Lomas...hay seudónimos) y que cada semana sacaban una a la venta. Recuerdo que en el metro y de camino al trabajo era raro la persona que no leyera un libro de bolsillo de estos.

Júlia ha dit...

Miquel, este tipo de autores en muchos países son respetados y aquí se menciona Tellado todavía con menosprecio y guasita. Tellado siempre escribió con personajes actuales, según la época, no hizo novela histórica pero sí romántica o como se quiera llamar. Hay mucho libro mediocre con pretensiones, por nuestras tierras. En tiempos de mi madre había autores como Pérez y Pérez o Palacio Valdés que hacían novela romántica, incluso también en catalán, como Folch i Torras, y tenían cierta consideración, me temo que ser mujer también perjudica, en Espanya, Catalunya incluída por ahora...

Mientras la novela negra se ha reivindicado, la rosa o romántica, histórica o de actualidad, sigue en el limbo, aunque se vendan bien autores extranjeros. El hecho de que sea un género que gusta más a las damas también hace que se desprecie, en parte. En la entrada anterior mencioné a otro autor que escribió con pseudónimo, por imperativo político y necesidad, Eduardo de Guzmán.

Todo un mundo literario a recuperar y revalorizar.

https://es.wikipedia.org/wiki/Cor%C3%ADn_Tellado

Francesc Puigcarbó ha dit...

Marcial Lafuente estefannia i tots aquests escriptors de novel·les de l'Oeste escrivien per menjar, però el Pare tenia novel·les de marcial lafuente Estefania d'abans de la guerra que estaven a l'alçada de Zane Grey.

Francesc Puigcarbó ha dit...

la novel·la negra està molt sobrevalorada, si es que realment se n'escriu, és una definció una mica ambigua que no tinc gens clara, i hi ha molta brossa pel mig.
Quan a Corin Tellado, dona! reivindicar-la potser no caldria, el valor literari i argumental no dona per a tant, i prou reconeixement va tenir en vida.

Júlia ha dit...

Francesc, em temo que molta gent parla de la Tellado sense saber-ne de la missa la meitat ni haver-la llegit gaire, el problema és que el gènere romàntic, en ser 'de dones' està molt mal valorat. En general crec que cal reivindicar tota aquella novel·la popular, no serà Tolstoi però complia una funció i a molts països la tenen en compte.

gloria abras pou ha dit...

Júlia,
Jo tampoc veig que Tellado s'hagi de reivindicar. Era hàbil i escrivia novel·letes morboses per escalfar els soldats i algunes dames solitàries. No era dolent llegir-la però calia saber que triomfava en un món sexualment reprimit presidit per l'obscurantisme i la mediocritat.
França s'ha pogut permetre novel·listes senzilles com la que esmentes i que jo desconeixia perquè ha tingut llibertat per publicar-ho tot. No oblidem Ulisses o Lolita, dues obres cabdals de la literatura universal, discutibles com tot però saludades amb doble reverència pels lletraferits de cor.
Preguntes què és qualitat?. Ho saps. Grapa en té en Pérez Reverte i l'Antonio Gala però posats a pensar en qualitat un sol vers de Quevedo o de Borges em mostren la diferència.
Bon diumenge, Júlia!

gloria abras pou ha dit...

Ja saps que esmento Ulises i Lolita perquè ambdues, davant el rebuig d'estatunidencs i anglesos, varen se publicades a París sans problème.

Júlia ha dit...

Glòria, no entraré en una discussió sobre Tellado, tampoc la conec a fons, però em mereix molt de respecte.

Sobre la qualitat, el tema no és tan fàcil quan gent intel·ligent hi culta ha valorat o sobrevalorat en determinat moment productes que després han merescut una consideració molt diferent i, en tot cas, portem un bagatge determinat que també ens condiciona a l'hora de valorar i que no sempre s'ha estructurat sense condicionants aliens al tema qualitatiu. Cert que hi ha coses, poques, -no només en el camp literari-, que ens fan percebre de seguida que tenen un pes però, aquest pes serà durador? Nosaltres també canviem i m'adono que els meus gustos i preferències ho han fet sovint al llarg dels anys, de fet em temo que ningú no ho put definir claredat això de la qualitat, com tampoc què és la cultura paraula de la qual s'han escrit milers de definicions que fins i tot algú ha volgut recollir de tant en tant.

En tot cas la literatura, com el cinema, té una funció de distracció i evasió que no es pot menysprear

Júlia ha dit...

Alguns articles alternatius sobre Tellado, sense ànim de polemitzar:

http://www.laopinion.es/opinion/2009/04/14/caso-corin/212771.html

http://www.tiempodehoy.com/opinion/nativel-preciado/el-erotismo-rosa