6.3.16

VIATGE CULTURAL I POESIA PER A TOTHOM



Ahir al vespre vaig tornar a la ciutat de L'Hospitalet, es lliuraven els premis del concurs de poesia Andreu Trias, que ja van per la dinovena edició. Quan feia referència als Jocs Florals, en l'anterior entrada al blog, de fet volia fer referència a tota aquesta poesia que s'aplega en concursos locals, en un munt de convocatòries de diferent volada que esquitxen el país. El nombre de premis ha anat una mica de baixa amb la crisi i la manca de pressupost. He participat en alguns, n'he guanyat mitja dotzena i també he fet de jurat en diferents ocasions. 

En aquest cas em tocava anar-hi per haver fet de jurat, precisament. La convocatòria porta el nom d'una persona que va ser l'ànima d'una gran part de la vida cultural hospitalenca durant anys, Andreu Trias. El Centre Catòlic de la ciutat ha estat i és un indret emblemàtic i en ebullició. El Grup Verba, lligat al centre i a la figura de Trias, ha comptat sempre amb gent entusiasta i amb una gran capacitat organitzativa, crec que la continuïtat està garantida per molts anys.

Va ser molt important per a mi guanyar, ja fa anys, el premi de poesia del certamen, em va animar a continuar escrivint i a intentar publicar de nou després d'uns quants disgustos editorials que avui em prendria amb molta més filosofia. Dels actes literaris d'aquest tipus als quals he assistit aquest és, pel meu gust, el més ben organitzat, tant pel que fa a la valoració dels textos com a la qualitat dels jurats i, sobretot, pel que fa al tracte que es dóna als participants i guanyadors.

En més d'una ocasió he assistit a actes locals on el de menys eren els textos premiats, que ni tan sols es llegien, i semblava ben bé que l'acte s'hagués endegat a major glòria de l'equip de cultura de l'ajuntament. Actes amb el greuge afegit d'haver convidat algun famós d'aquests que fan gracietes i no tenen res a veure amb la literatura, tot i que avui escriu i ven llibres qualsevol que sigui mitjanament mediàtic. El premi Andreu Trias té la virtut de continuar més o menys amb la mateixa fórmula des de fa anys, la dotació econòmica del premi per a adults és honesta i digna, es fa un petit obsequi als membres del jurat i a d'altres persones que hi col·laboren. Els poemes són llegits de forma acurada per algú que en sap,  actor o actriu, i també hi ha música de qualitat entre poema i poema. 

En aquesta ocasió un element important a tenir en compte va ser el nombre de dones, érem dones tots els membres del jurat, excepció feta del seu president, el poeta  i moltes coses més  Miquel-Llúís Muntané.  Van ser dones totes les guanyadores en les tres categories, Juvenil A, Juvenil B i Sènior, amb una sola excepció, la del segon premi Sènior, que va guanyar Albert Pera. El Pera poeta és el germà gran del Pera actor, es porten disset anys i havia coincidit amb ell en alguna altra celebració poètica, ha guanyat ja molts premis d'aquest tipus. Fa anys, molts, com de gairebé tot, va ser premiat, com jo mateixa, en un concurs de poesia organitzat per Ràdio Molins de Rei, el presentava el malauradament desaparegut Miquel Armengol. Els poemes en aquella ocasió els llegia Carme Sansa i recordo que va explicar la relació del premiat amb Joan Pera, amb qui té molta amistat. 

Les representants d'algunes escoles i instituts que havien participat de forma gairebé col·lectiva en el concurs van rebre el reconeixement de l'organització. Totes eren dones, també. Els poemes, aquest any, els llegia així mateix una dona, l'actriu Marta Bayarri, coneguda, segons van explicar, ja que jo no segueixo la sèrie, per la inefable Riera però que ha fet moltes més coses en el món del teatre i el cinema. Els va llegir molt bé, cosa que tractant-se d'una persona jove no és pas tan habitual, hores d'ara. Els poemes es poden presentar en castellà i català però amb el temps i la feina de l'escola el català ha anat ocupant més lloc, aquest any tots els poemes premiats eren escrits en català.

Amb el certamen i amb el grup Verba hi ha col·laborat gent de categoria reconeguda, Duarte, Parcerisas, Sarsanedas... Un any en què jo era també del jurat després vam acompanyar a casa seva Jordi Sarsanedas qui ens va explicar que una seva àvia havia viscut al Poble-sec, i és que el Poble-sec, encara que no ho sembli ni es recordi, ha estat la terra d'arribada de molta gent de pes o de les seves famílies. 

Una vegada una jove poeta premiada en un d'aquests certamens em va comentar que era aquesta la veritable cultura literària del país, més enllà dels grans muntatges i les parafernàlies oficials o extraoficials però de culte. Potser tenia raó. 

MEMENTO

Sóc el mateix, amb cabells blancs i arrugues.
Em recordo dels morts i la tristesa
penetra cor endins amb vell dolor
per l'absència d'amics, parents, muller.
Evoco en la memòria dels objectes
la presència invisible del bon sastre,
passejo, converso i em serveixo
del manlleu de valors dels que m'esperen
a l'altra riba fatalment propera.
El que em resta de vida m'és plaent,
l'esperit es nodreix de lletres i art,
morts escollits em brollen de la ploma,
estimant i escrivint, potser ja és prou
per ser feliç per un poc temps encara.

Albert Pera (2016)

11 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

curiós un Pera poeta. Bolaño explicava que al principi de residir a Barcelona, malvivia o anava tirant a base de guanyar premis literaris de poesia bàsicament, fins que ja va començar a publicar novel·la.

Tot Barcelona ha dit...

M´agrada cantitat el poema.
Salut

Helena Bonals ha dit...

Els dos darrers versos m'arriben molt.
M'agradaria de presentar-m'hi algun dia, a aquest premi.

Júlia ha dit...

Francesc, de tota manera no és fàcil guanyar aquests premis en la categoria d'adults, hi ha molta participació, els que no m'agraden son els puritans que no donen premis en metàl·lic sinó llibres o estris informàtics.

Júlia ha dit...

M'alegro que t'agradi, de fet va ser el segon premi, el primer era molt llarg i de moment no l'he copiat.

Júlia ha dit...

Helena, doncs a veure si t'animes l'any que ve, pots passar pel Centre o avisar-los per internet que t'ho facin saber, si hi penso quan m'arribin les bases el proper any ja t'ho diré, aquest premi no surt a la llista de Premis literaris de la Generalitat, crec que potser és perquè també et pots presentar en castellà tot i que no ho sé. A més a més és al teu poble, ep.

Olga Xirinacs ha dit...

He estat jurat també d'alguns Jocs Florals, com ara els de Torroja del Priorat, que eren ben lluÏts.
És ben bé com diu la noia jove que esmentes: aquesta poesia tan participada és la base de tota l'altra, la de la parafernàlia que, en ocasions és superada per algun poeta dels que en diem desconeguts. Aquest poema d'en Pera m'ha agradat.
Hi ha molts certàmens per tot el país, cosa que vol dir molts afeccionats al tema.
Si els afeccionats compressin llibres de poesia potser creixeria l'interès editorial, això no ho sé.
Sigui com sigui, parlar de poesia ens fa amics. Potser ens pot fer rivals en algun moment, però mai enemics.
Bona nit encara amb mestral, Júlia.

Unknown ha dit...

Jo també valoro aquests concursos discrets que acullen poetes dotats i sensibles i que no sabem si mai seran famosos.
El poema d'Albert Pera és el reflex del que pensem i pensarem molts de nosaltres.

Júlia ha dit...

Olga, la fama de vegades va lligada a la sort i al moment, he llegit coses molt mediocres de gent molt valorada i també a l'inrevés. Pel que fa a comprar llibres, ni tan sols a llegir-los, són mals temps, per una banda crec que hi ha més gent escrivint que no pas llegint, per molts motius, un dels quals l'espai a les cases, la desvalorització del llibre com objecte, la facilitat de trobar qualsevol llibre actual a les biblioteques, i de franc, el fet que hi hagi moltes coses que es poden trobar a la xarxa, sense esforç...En pocs anys tot ha canviat molt de pressa i a totes les bugades es perden llençols, de vegades els millors. Avantatges també n'hi ha, facilitat d'autoedició, de publicar a la xarxa, de dir la teva sense esperar que et 'contractin' des d'algun diari o revista, com faig jo. Abans la cultura era a l'abast de pocs, ara s'ha massificat i el nombre de gent que escriu ha augmentat de forma exponencial, a premis on en temps d'Espriu es presentaven mitja dotzena de llibres ara se'n presenten més de cent, i això en català, en castellà se'n poden presentar milers. No és tan diferent del que s'esdevé en d'altres camps artístics, fins i tot artesanals, com el de la gastronomia, per exemple, on hi ha molts bons cuiners anònims i quatre de suposadament indiscutibles que fan bitlles.

Els certamens també han disminuït amb la crisi pel fet que els ajuntaments no tenen els pressupostos d'abans ni moltes societats culturals reben les mateixes subvencions. El tema d'aquests premis també va lligat a l'interès dels que els convoquen per donar a conèixer el que es premia, això s'esdevé poques vegades, fa un temps una coneguda va trobar en uns magatzems un munt de llibres editats per l'ajuntament, premiats en un concurs local de poesia, i que no havia ni tan sols repartit per enlloc.

Bon dia, Olga, ja es percep una mica de primavera en aquests matins encara freds.

Júlia ha dit...

Glòria, donen vida i animen el món cultural. També crec que, en atorgar premis modestos, en general, no es mouen al seu entorn pressions ni condicionants extraliteraris sobre premiar una cosa o una altra. Quan he fet de jurat m'he adonat de què moltes vegades els gustos són diversos i les valoracions divergents. Per això crec que el tema qualitatiu, en alguns casos, no pas en tots, és molt relatiu. A la gent li fa il·lusió guanyar concursos, a mi també, però s'ha de relativitzar tot ja que també he conegut gent que es frustrava quan no guanyava o quan no guanyava el seu parent, fins i tot en certamens de poca volada, per exemple, en aquest mateix concurs una mestra de la meva escola es va empipar pel fet que no van donar un premi a una alumna que va presentar-hi, fa anys, un poema remarcable, però pel que fos aquell any n'hi havia uns quants de bons i 'no va sortir'. Hi ha persones grans que són habituals concursants, el mateix Albert Pera n'és un, i avui tampoc no són de menystenir els calerons que et puguin donar, un altre tema és que creguis que a través d'aquests guardons pots entrar en el món 'oficial' de la cultureta, això ja són figues d'un altre paner. Una vegada vaig escoltar Paco Candel, quan encara era viu i presidia el certamen que porta el seu nom, que ironitzava sobre el tema, deia que ell no s'havia presentat mai a un concurs de poesia ja que potser no feies la poesia 'de la moda que seguia el jurat', en això ha passat una mica com amb la pintura, si feies poesia rimada i el jurat era més avantguardista, ni te la mirarien. En els premis més ben dotats i més 'grossos' si mires qui forma part del
jurat ja pots pensar si val la pena presentar-t'hi o no, tot i que, afortunadament, no és aquest el cas dels premis que comento on la gent acostuma a ser diversa i variable, quan més calerons es mouen més pressions per tot arreu.

Júlia ha dit...

Un altre tema és que encara es demanin un munt de còpies en la majoria de premis i concursos, fent que la gent s'arruïni en tinta d'impressora,paper, correu i enquadernació, això sí que no ho entenc. Quan són poemes no és tant problema però quan són novel·les... Bé, així fan que hi hagi menys coses a llegir, que aquest és un altre tema, em pregunto si als premis grossos de narrativa es llegeix tot de forma acurada...