29.7.16

HUMANS, TANMATEIX

En una actitud constant de considerar que els del poble ignorant no ens adonem de la realitat de les coses i tot i admetent que en moltes ocasions pot ser cert, m'angunieja que quan passen coses dolentes pel món, relacionades amb l'islamisme, surtin els experts de torn per tal d'avisar-nos de què a tot arreu hi ha de tot i que hi ha molta gent musulmana bona. L'inefable ajuntament també explica que lluitarà contrà la islamofòbia i bla, bla, bla.

Al meu barri, diuen que és el segon de Barcelona amb més varietat pel que fa a la procedència de la gent, no he copsat en cap moment res inquietant vers persones de tot arreu que fan el que han de fer, hi ha un cert rebuig vers els procedents de determinat país hispanoamericà que no mencionaré per no tirar llenya al foc, pel fet que són els que fan més barrila quan no toca. Un amic de procedència magribina ja em va dir en una ocasió que tindríem més problemes amb algunes persones no mores, a la llarga. 

Una persona intel·ligent i culta a la qual sempre van a buscar en aquestes ocasions és la Dolors Bramon. El fet és que moltes persones d'aquestes que ens expliquen obvietats sobre bons i dolents ni viuen als barris desafavorits ni conviuen cada dia amb un munt de gent de tot arreu i el gruix de coneguts musulmans pertanye sovint a les elits intel·lectuals o econòmiques. Per altra banda, he treballat durant anys en escoles amb una gran varietat d'alumnat, escoles a les quals aquesta colla d'experts predicadors no portarien mai els fills, i la relació entre tothom era prou bona i les tensions, si n'hi havia, eren les habituals que es donen en qualsevol comunitat humana.

Em  vaig quedar de pasta de moniato fa anys, quan encara anava per Rosa Sensat i una predicadora feminista em va admetre que amb el tema de la dona musulmana, que aleshores ja es començava a visibilitzar, no es podia actuar igual que amb la resta per no crear tensions, em va semblar paternalisme mal entès, la veritat. Quan s'esmenta el tema cultural per justificar injustícies, no anem bé, Un altre tema es que el canvi en els costums personals no s'aconsegueix d'un dia per l'altre, ni tampoc aquesta integració tan predicada a tort i a dret, recordo l'actor Marc Martínez, que va créixer al Raval, quan en una ocasió deia que la seva àvia encara no s'havia integrat. Però d'integrats i de desintegrats n'hi ha de bons i de dolents i més bons que no pas dolents, encara que al món, en moltes ocasions, acaben manant els dolents i el mal és una epidèmia encomanadissa.

Durant els anys negres de la ETA hi havia persones que m'asseguraven que tots els bascos eren d'ETA o gairebé, coses així. Però aleshores no hi havia experts en el tema que ens avisessin sobre l'error de percepció i una cosa evident i molt humana és que un basc, en general, no valorava el tema com ho podia fer la gent que no tenia parents o saludats implicats del dret o de l'inrevés en aquella problemàtica. La cura que és té, i que em sembla positiva, amb el tema musulmà, contrasta amb la indiferència amb la qual s'entoma el cas de tants cristians estossinats a molts indrets, mes enllà del pobre capellà normand a qui no han deixat morir en pau i al llit. 

Un altre tema recurrent és culpar la religió i els déus dels mals dels homes els quals, probablement, són els qui han creat aquests déus a la seva imatge i semblança i no pas a l'inrevés. S'oblida que en nom d'idees laiques o atees s'ha matat i torturat també força, la revolució francesa, l'estalinisme i les seves seqüel·les, la nostra guerra civil... L'excusa acaba sent el de menys, el cas és identificar l'enemic o aquell que ens sembla que és l'enemic, i fer-lo miques com sigui. Si això ens aconsegueix paradissos eteris, societats justes en un futur improbable o, senzillament, donar sortida als nostres instints perversos abaltits, és el de menys. Ni els déus ni les idees, que poden ser fins i tot positives, contemplades com una abstracció, tenen la culpa de res. Hi ha qui pot tenir idees fins i tot feixistes i no mataria ni una mosca. O no heu conegut franquistes de boquilla que eren bona gent, en èpoques passades? O comunistes amb mala milk?

Fa anys, molts, vaig veure una pel·lícula francesa en la qual un avi antisemita al qual li amagaven que un nen acollit a casa seva era jueu, mostrava uns sentiments generosos i bonhomiosos a l'hora de la veritat. He conegut gent que ha dit barbaritats sobre els negres fins que n'ha conegut algun al barri i hi ha fet amistat. També hi ha qui culpa tot el grup social d'allò que li ha fet una persona concreta, un anglès l'ha estafat, doncs tots els anglesos són uns estafadors. Fa anys hi havia grans odis entre uns pobles i els del costat, les criatures es barallaven a cops de pedra i em temo que més d'una desgràcia es devia fer passar com fruit de la casualitat.

Possiblement per aquestes bones intencions municipals sobre això de fer-nos adonar de la realitat de les coses ahir, a la biblioteca, van posar damunt del taulell expositor llibres d'autors musulmans o sobre la cultura musulmana, mireu, al menys van treure la pols a alguns volums oblidats, remarcables. Alguns dels autors triats, però, han tingut serioses dificultats als seus països d'origen amb l'augment de la irracionalitat i d'altres estan exiliats o no se'n sap el nom real, que no esmenten de forma prudent, per si un cas. Què hi farem, la gent és com és, n'hi ha de tota mena a tot arreu, ja ho sabem, i tampoc ningú no és sempre d'una peça. Tenim una tirada ben comprensible a creure'ns millors que molts altres i és que una certa autoestima col·lectiva també fa falta. Però per a la resta, en general, als cèsars el que és dels cèsars i als déus allò que és dels déus. 

I que em deixin valorar el tema sense pontificar, que ja he conegut massa predicadors al llarg de la vida. Menys experts i mes tocar de peus a terra, vaja.



7 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Si puedes busca esta peli, Le Havre, es francesa también, pero la puedes ver en castellano.
Creo que te gustará. Habla del tema que tocas, y lo hace con una sencillez total pero tocando las teclas en su justa medida.

André Wilms como Marcel Marx. Nombre en honor a Karl Marx.3
Kati Outinen como Arletty. Nombre en honor a Arletty.
Jean-Pierre Darroussin como Monet. Nombre en honor al detective de Crimen y castigo.
Blondin Miguel como Idrissa.
Elina Salo como Claire.
Evelyne Didi como Yvette.
Quoc Dung Nguyen como Chang.
Laika como Laika.
François Monniè como Grocer.
Roberto Piazza como el pequeño Bob.
Pierre Étaix como el doctor Becker.
Jean-Pierre Léaud como Denouncer.4

Un abrazo

Júlia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Enric H. March ha dit...

El tema és complicat. Cal pel cap baix que passi una generació per parlar d'integració i cal naturalitat en els "autòctons" perquè els nouvinguts se sentin còmodes i no formin guetos.

Francesc Puigcarbó ha dit...

EL PROBLEMA NO ÉS L'iSLAM, tot i que l'Islam és el problema, fixa't amb Arabia Saudita, 100 executats en el que va d'any, les dones amb el nihab., no poden conduir un cotxe, etc, però això es cura amb el temps, i més als musulmans que hi ha aqui, els africans s'integren molt més bé, l'Hagi és un noi senegales i musulmà, i tot el barri el coneix, aquest si que s'ha integrat, però és un cas aillat, la majoria de musulmans no s'integren, amb l'agreujant que ells - els homes - van amb texans, samarreta i vambes Nike i elles amb el mocador i els braços tapats. Fa falta temps i cultura de la complicitat per ambdues bandes, i els assassinats de l'EI no és que ajudin gaire, encara que Estat islàmica poc o res té a veure amb l'Islam i Mahoma, és una pura franquicia de matar. L'islam és bo, el problema són els islamistes.

Júlia ha dit...

La conozco, MIquel, una buena peli. La que yo menciono es francesa, del 67,

https://fr.wikipedia.org/wiki/Le_Vieil_Homme_et_l%27Enfant

Júlia ha dit...

Enric, i no es pot parlar a nivell general, cadascú porta la seva vida al damunt, no sap com seran els seus fills i s'han donat casos molt diversos i té la seva pròpia experiència, el mateix pel que fa als autòctons. No hi ha més solució que confiar en la bona voluntat de la gent, un pot no integrar-se i ser una bona persona, també. I a l'inrevés.

Júlia ha dit...

Francesc, el problema insoluble és que l'espècie humana és com és i quan no hi hagi l'Islam hi haurà una altra excusa, vegis la història i les hemeroteques, el que passa és que quan no toca de forma directa tot sembla menys important.