25.8.16

VESPRES FLORITS I EVOCACIONS BOTÀNIQUES (2)


Perquè em robàsseu s'amor,
voldria que fósseu lladre
que du tanta vermeior
com una flor de baladre,
voldria que fósseu lladre...

(Voldria tornar bellveure, tradicional mallorquina cantada per Maria del Mar Bonet)



Una planta preciosa, evocadora i, segons diuen els entesos, perillosa, és el baladre, l'adelfa en castellà. La trobem a tot arreu, desafiant els riscos i la seva llegenda inquietant. Així com fa anys vaig llegir en algun lloc que en una escola uns infants havien tingut problemes en xuclar branquetes de teix, no conec ningú que hagi tingut trasbalsos amb aquesta planta, i això considerant que la seva presència és constant i no amaga pas el seu esplendor. És clar que fa uns mesos algú escrivia a internet que no recordava ningú que s'hagués enverinat amb els mistos Garibaldi i és aquest un fet comprovat i fins i tot recollit per la premsa d'altres temps, tan gasiva a l'hora de propagar desgràcies.


Resultat d'imatges de baladre josep mascarell
Algú em va mencionar el baladre com la flor de les autopistes i és cert que en molts d'aquests vials te l'ensopegues, alegrant els monòtons i llargs viatges en cotxe.
Resultat d'imatges de Nereo
Al indrets càlids, com el País Valencià, els arbustos de baladres adquireixen proporcions desmesurades i impressionants. El baladre porta per nom científic Nerium oleander, això de Nerum sembla que fa referència a Nereo, el pare de les nerèides, pel fet que aquesta és una planta que es troba sovint a la vora del mar, i oleander a què l'arbust recorda l'olivera. En castellà adelfa ve del grec a través de l'àrab i fa referència a la semblança amb el llorer, evocant Dafne, la nimfa. Jo pensava que baladre tenia connexions amb baladrejar però crec que no és així, ve d'un mot llatí, veratrum, que té a veure amb el color fosc de les arrels. Rep molts més noms però aquests són els més coneguts.
Resultat d'imatges de mercè devesa Las adelfas
És una planta verinosa, totes les seves parts ho són, sobretot les fulles però també se li han trobat propietats medicinals, tractada de forma adient. La seva toxicitat ha fet que sovint es demanés el seu control i que, per exemple, no es vengués a les botigues de jardineria. Avui hi ha una prevenció desmesurada contra tot tipus de riscos i no m'estranyaria que en algun moment el pobre baladre, que no té la culpa de ser com és i ens premia amb les seves flors extraordinàries, veiés limitada la seva presència. De moment la batalla en contra deu ser gairebé inútil, car en podem veure a molts indrets.
el veneno de las adelfas-simonetta agnello hornby-9788483838761
Considerant que és tan majoritària, si la gent no anés amb compte o en desconegués la perillositat cada dia tindríem notícies al diari sobre els seus efectes no desitjats i, de moment, no és pas així. Expliquen els experts que els seus efectes són contundents en persones i animals, semblants als de la molt menys present didalera. Existeixen històries no del tot comprovades sobre la planta, com ara que els soldats invasors napoleònics van emmalaltir en rostir conills amb les seves branques, que hi ha hagut dones que l'han fet servir per deslliurar-se de marits que les destorbaven o que es va utilitzar com a verí contra les rates. Però ja sabem que la dosi fa el verí i també l'han fet servir amb objectius medicionals que es poden trobar a la xarxa.
En general, si no en sabem les conseqüències, el més pràctic és bandejar el costum, molt humà, de xuclar branquetes per distreure'ns, siguin de baladre o de qualsevol altre vegetal del qual no en sabem els efectes. El baladre no té cap olor especial, la seva bellesa és visual, sobretot, tot i que hi ha qui ha dedicat poemes al seu aroma. El nom en castellà ha inspirat molts escriptors, que l'han utilitzat en els títols dels seus llibres, també alguns poetes. En català el baladre ha lligat més amb la poesia i molts autors l'han mencionat en algun moment. Mercè Devesa, l'esposa de Josep Maria de Sagarra, que havia escrit poemes va escriure una novel·la en clau una mica simbòlica, avui poc coneguda, que també porta per títol Las adelfas.
Resultat d'imatges de las adelfas manuel machado

IMG_20140108_122122


cominges_jorge_de_las_adelfas.jpg

Resultat d'imatges de el anarquista coronado de adelfas

13 comentaris:

Lectoracorrent ha dit...

Molt interessant. No tenia present que el baladre/adelfa hagués donat nom a tantes obres. És un arbust mediterrani que, en estat natural, es troba a costat de les rambles, les lleres per on baixa l'aigua de manera intermitent, només quan plou. Suposo que, si és la "flor de les autopistes", no és per motius estètics únicament, sinó perquè és una planta que resisteix molt bé la contaminació i perquè no cal regar-la; les seves arrels poden arribar fins a la capa freàtica per extreure'n l'aigua que necessita la planta.

Lectoracorrent ha dit...

Per cert, el nom correcte de la planta és /Nerium oleander/ (hi poso les barres inclinades perquè aquí no puc escriure en cursiva). Només s'escriu amb majúscula inicial la part que correspon al gènere (Nerium); la paraula que designa l'espècie (oleander) va amb minúscula.

Marta ha dit...

Ja que parles de baladres/adelfas, et comentaré que quen varem visitar l'antiga Delfos a Grècia, ens van explicar que el famós/a oracle, cremava unes plantes que creixien allà, per entrar en èxtasi i recomanar les gestes . Vaig suposar que potser per això la ciutat s'anomenava Delfos, i que les pantes tòxiques que hi creixien podien ser baladres, ja que la paraula vé del grec com tu també dius.

Josep. ha dit...

"Uy! lo que ma disho!" Escolta'm reina... si la planta de les autopistes és el balandre, és comunament saberut a Figueres qui diu que la Planta del futur i per extensió la seva llavor... de l'Star trek i l'Alien junts... capaç de suportar l'atac de àcids digestius, fins i tot, i la voracitat de "las bellosidades intestinales" ÉS EL TOMÂQUET!! que es troba comunament com a avís a l'hortalà que n'hi van agafar de l'hort amagat i que els ha vingut fluixera en segons quna direcció (cap a on van marxar els qui es van menjar els tomàquets de l'hort?) doncs cap a on ha crescut la planta mutant a partir de la cagarada post digestiva a la que la llavor sobreviu i reneix en aquelles contrades. Ben atentament, Josep Salvasn Arola, de sd e manresa (antiga Mentis-sa) i veí de Tona. M'ho va explicar en Padilla.

Josep. ha dit...

Per més i més concreta informació llegiu aquest article:https://noucanjosep.wordpress.com/?ref=spelling

Josep. ha dit...

https://noucanjosep.wordpress.com/

Júlia ha dit...

Gràces, Lectora, ja ho he arranjat!!!

Júlia ha dit...

Marta, en això de les etimologies no sóc experta però crec que el nom ve d'un drac mític, Delphine o una cosa així. El nom de la planta sembla que ve de la nimfa Dafne, relacionada amb el llorer, ja que es va transformar en aquesta planta quan Apol·lo l'encalçava per fer de les seves, i això del llorer ve d'una certa semblança en les fulles. Pot ser que també cremessin fulles de baladre però el llorer crec que era l'estrella dels oracles, es posaven corones d'aquesta planta i les pitonises en mastegaven les fulles. Tot això ho comento des dels meus coneixements d'afeccionada, ep.

Júlia ha dit...

Lectora, crec que si hagués buscat més encara hauria trobat més textos i llibres amb baladres i adelfes, sembla que és un planta inspiradora.

Júlia ha dit...

gràcies per les informacions, Josep

gloria abras pou ha dit...

Jo sempre n'he dit "la baladre" per allò de la "flor de baladre" però entec, a través del teu interessant escrit, que el nom és masculí.
Sempre l'havia relacionat amb "adelphi" la paraula grega que significa germà i que dona nom a la ciutat de l'amor entre germans, Filadèlfia. Veig que, en realitat, el mot prové de l'àrab també a través del grec però fa al·lusió a Dafne.
Gràcies Júlia per posar-me, sense intenció pedagògica, deures tan interessants. Ets mestra fins i tot quan no en fas.
A mi els baladres m'encanten. Embelleixen enormement les carreteres mediterrànies. Ja de petita, la mare em va avisar que, mirar però no tocar ni menjar perquè són, efectivament verinoses. Ara bé, segur que se'n poden extreure, ben administrats, beneficis curatius. És el mateix cas de la marihuana o de l'heroïna que la meva àvia havia hagut de rebre, via intravenosa, quasi un segle endarrere.

Júlia ha dit...

Glòria, de fet això de les etimologies s'ha de posar sempre en quarentena, això és el que he trobat per la xarxa però no sóc experta. Moltes plantes tenen dues cares... com moltes persones, he, he.

gloria abras pou ha dit...

Aviat posarem en quarantena fins i tot l'holocaust nazi. Jo procuro, com tu, contrastar les informaciones. Pel demés tot, tot és força estantís.