13.9.16

CAMINS INCERTS I DOGMES CONTEMPORANIS





Avui en Francesc reprodueix un article de El Periódico que m'ha agradat força pel fet que diu exactament el que penso però ho escriu un metge, que sempre té més pes. Malauradament hi ha molt de metge dogmàtic pel món i també molta gent a qui agrada que els dogmatitzin, però al capdavall tots tenim les nostres pors i els dogmes donen seguretat. En general, tot i que no tingui raó, sempre ens inspira més fe un professional del que sigui que parli de forma segura i convincent que no pas un que dubti i ens digui que no hi ha res clar, en aquell tema, cosa, per altra banda, altament versemblant.

Fa anys els dogmes obligatoris anaven lligats a la moral i a la religió. Avui s'han estès a d'altres àmbits, un d'ells la medicina de consum, però també en el camp polític hi ha dogmes, quan més compartits són, més reals semblen. Quan una il·lusió es compartida per la gran majoria sembla una realitat, per això tenen èxit els entusiasmes col·lectius que transformen en miratge qualsevol realitat. 

Aquests dies les teles i ràdios incideixen en els dogmes educatius. He discrepat en moltes ocasions d'Irene Rigau però he de dir que em sembla una persona experimentada i brillant, no entenc que no hagi arribat a ser una candidata seriosa a coses com ara la presidència del seu partit quan aquest encara no s'havia fet l'harakiri. Al menys, en el tema educatiu sap de què parla, tot i que és prou hàbil per tal de no generar més enfrontaments del compte. Ahir en un debatet de la tele entomava tres dogmàtics joves que parlaven sobre el de sempre,  l'educacio del present, la innovació i la resta, i això de treballar per projectes que és més vell que l'anar a peu i sempre sembla que es descobreixi la sopa d'all. Un dels dogmàtics va citar fins i tot el sistema Montessori que quan jo era progre ja semblava obsolet. El debatet va acabar promocionant el Merlí aquest per enèsima vegada.

Hi ha molts dogmes en el camp de l'art, de l'estètica. Les visites comentades a museus o els itineraris culturals diversos ofereixen molt de dogmatisme, sovint sense cap mena de fonament. La pintura, l'escultura, són de dretes o d'esquerres segons la interpretació que ens en fan tants experts però tot fa forat i encara que molta gent no tingui cap tirada a això que en diuen avantguardes i que ja és del temps de la picor, s'accepten els discursos que toquen sense dubtes, fa poc vaig viure una anècdota molt sucosa però és llarga i ja la comentaré en una altra ocasió.

Hi ha una fe excessiva en això què en diuen experts i que sovint no se sap ben bé què són. És clar que per a tornar-te saludablement escèptic potser t'has de fer vell i avui la veu dels vells es menysté així com també es menysté el seu vot, que se suposa que és conservador tot i que és prudent i fruit de l'experiència, en molts casos, no pas en tots, és clar, que també hi ha vells i velles ximplets, només faltaria. A banda de què la vellesa dura poc i ja no tens ni temps de reivindicar-te. Però, en general, aquella antiga dita, de dos metges, el més vell, encara em sembla vàlida. Fins i tot el savi més savi, en el present, tan sols pot controlar una petita parcel·la de saviesa però hi ha una tendència dels savis especialistes en la seva parcel·leta en pontificar sobre tota mena de coses.

Aquests dies s'ha repetit molt allò tan bonic de Carbonell, que la prudència no ens faci traïdors, però com que no s'acaba de definir què és la prudència ni en què consisteix això de ser traïdor, que pot arribar al fet, per exemple, de quedar-te a casa quan toca festa multitudinària, ho repetim i ens quedem tan panxos, tot i que fins i tot el fill de l'autor de la frase ha hagut de protestar de com s'ha utilitzat. Crec que Carbonell també va dir alguna cosa com ara que no tot allò català era bo per se però aquesta és una frase menys èpica i no ha tingut el mateix ressò.

L'absència de dogmes crea inseguretat i la vida és insegura i no és fàcil sobreviure en la fragilitat constant, per això tampoc no estic d'acord amb aquest cientifisme una mica prepotent que rebutja allò que abans en deien supersticions i que pot incloure des de la devoció a Santa Rita com la medicina alternativa o la pedagogia etèria de tants il·luminats. 

Els humans no ens movem sempre en el camp del raciocini seriós, més aviat no ho fem gaire i tothom té dret a les seves pors i les seves il·lusions. Cada dia desconfio més dels qui ho tenen tot clar, política, medicina, ciència, educació, art. Amb els anys veus molts canvis de tendència i de camisa, no hi ha pitjor antifumador que l'antic fumador empedreït que no tenia cap mania a l'hora d'asfixiar-te a la feina i avui t'amolla discursos abrandats sobre els perills dels vicis. 

Una societat sense vicis acaba per caure en la hipocondria i fins i tot en algunes variants del feixisme, si no vigila. O així m'ho sembla, que a veure si acabaré per pontificar jo mateixa, també. Les gran tragèdies col·lectives en molts casos han vingut generades per un munt de ben intencionats que volien canviar el món sí o sí. Els conversos fan angúnia però que et vulguin convertir a la força encara en fa més. Ni que sigui en temes banals i sense conseqüències, ep.

14 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

JÚLIA, mi niña:
En casi tod completamente de acuerdo.
Hay cosas los que no comulgo, pero en resultados finales, creo que es correcto.
Ahora bien, no estoy de acuerdo en un párrafo . Eso de " algunes variants del feixisme...", esa palabra la tengo postergada.
Sólo la usan los nacionalistas de todo grado. Los de izquierdas, joder con los de izquierdas, y los de derechas para llamarte stalinista.

A ver si , con tu permiso, empezamos a explicar que la palabra FEIXISTA no vale para todo , que la hemos malgastado, y que ya nos vale para tildar que cuando me cabreo porque una mujer deja mear a su perro en la puerta de mi casa y mi nieto pisa los meaos de la mierda del chucho, la señora en cuestión, porque le recrimino, no me llame feixista.

Salut

Francesc Puigcarbó ha dit...

un expert sol ser algù que té una lleugera idea del que ens està parlant, és com quan hi ha un accident i diuen, tenia molta experiència, cony! no tanta si ha tingut l'accident.
La prudencia no ens fa traïdors, només supervivents, a Carbonell ja no el recordava ningú, massa honest i massa incómode, i els hi ha faltat temps als neofeixistes per manipular i utilitzar la seva imatge i les seves paraules.

Júlia ha dit...

Miquel, era en clau irònica, d'acord amb què s'abusa del terme, el mateix que s'abusava d'allò de 'fatxa' però certament crec que un puritanisme en el que sigui porta a un, diguem-ne, 'totalitarisme ideològic' o fonamentalisme o com en vulguem dir.

Júlia ha dit...

Francesc, és que resulta molt fàcil apropiar-se dels morts, recordo quan tothom reivindicava Pallach després que l'haguessin deixat de banda, tot i que també s'ho va buscar una mica, o quan diuen d'algú 'si fos viu, ara seria... independentista, comunista, o ves a saber què'

M. Roser ha dit...

Em quedo amb la primera part, amb això de "si pot no vagi al metge", em costa molt de pensar que algú hi va per plaer, que no és pas tan agradable...Només puc pensar que els que tracten amb frivolitat aquest tema, és perquè tenen la sort d'estar bé de salut i és clar, què hi han d'anar a fer? Penso que tenen molta sort i molts la voldrien tenir per a no haver de practicar el poc agradable esport d'anar a metges i hospitals...
Bona nit i bona salut!

Júlia ha dit...

M.Roser, així hauria de ser però es fomenta molt això d'anar-hi per 'mirar-te', encara que estiguis bé, em temo que hi ha interessos al darrere.

Lectoracorrent ha dit...

Com més m'endinso en el món de la medicina com a pacient i com a interessada des del camp de la comunicació, més penso que els governs es podrien estalviar molts diners en despesa farmacèutica. De vegades, canvis en els hàbits de conducta i d'alimentació podrien resoldre o si més no millorar moltes situacions per a les quals ara ens omplen de pastilles. Per sort, hi ha professionals que ja ho han entès així. Per exemple, fa poc, en les visites del preoperatori meu (abans d'acabar l'any m'han d'operar un genoll), una metge va dir-me que em convenia prendre ferro i em va anotar el fàrmac corresponent perquè la meva metge de família me'l receptés. Però, en parlar amb la infermera, ella va recomanar-me que, en comptes de prendre el fàrmac, intentés introduir a la meva dieta més aliments rics en ferro. I el metge que em tracta ara de la síndrome de fatiga crònica i fibromiàlgia em va "receptar" també uns canvis en l'alimentació que em van ser molt útils. Potser si en els ambulatoris tinguessin nutricionistes, la seguretat social estalviaria diners de la factura farmacèutica.

Oliva ha dit...

ONDIA,COM LA CLAVES¡¡¡,JO QUE ESTIC MALALTA,TINC DIES QUE ACABO LIRONETA,ABAIXI LA DOSSIS,DIU UN...ARA 10 MG.DIU L'ALTRE...I TOTS PARLANT EN TO DE SETCIENCIES,NO SABEN L'ANGOIXA QUE PROVOCANT.
SI NO RECORDEM,ENCARA QUE SIA DESPROPORCINAT,PODEM PATIR UNA RECAIGUDA,MOLTA CURA AMB ELS POLITICS,UN GRAPAT D'ELLS JUGANT AL "MOVIMIENTO NACIONAL"...QUE CARAI SON FILLS DE QUI SON,I HAN VISCUT MOLT BE,AMORRATS EL VELL REGIM.

gloria abras pou ha dit...

Interessant. Som un poble prudent i covard. Sento aquestes paraules com si en català fossin sinònimes, ai, calla, bo ho diguis, ai, ja ho veuràs la policia, ai, tingues seny...

Júlia ha dit...

Lectora, quan has de relacionar-te sovint amb el sector t'adones de moltes coses, com ara manca de coordinació o d'organització i no vull generalitzar perquè com en tots els sectors professionals, hi ha de tot, però també et trobes de tot. L'excés de medicalització és escandalós, sobretot en la gent gran, no vull pensar que hi ha interessos, que potser també, però, certament, moltes coses s'arranjarien tan sols amb una dieta adient tot i que he de dir que a la gent en general ens han habituat a prendre medicaments i sembla que si no et recepten res no és gaire normal, jo vaig tenir un molt bon pediatra dels meus fills que gairebé mai em receptaba res més que dietes i 'bafus', amb poques excepcions, però no n'hi ha gaires així.

La mateixa publicitat de la tele és molt excessiva en el tema de productes que són gairebé medicaments o parafarmacèutics, això sí, al final et surt un retolet que diu 'consulti el farmacèutic', en fi...

Júlia ha dit...

Oliva, el que destarota molt és que els metges tinguin opinions ben diferents en tantes coses, de vegades fins i tot oposades, tot i que poques vegades reconeixen públicament no està d'acord entre ells.

Pel que fa als polítics, tema greu hores d'ara. Per una banda aquests neofranquistes i per l'altra, he de dir que molts 'alternatius' em fan més por que goig.

Júlia ha dit...

Glòria, sempre s'han fet brometes i acudits a la resta d'Espanya sobre la covardia catalana, en comparació amb l'actuació de per exemple, els asturians el 33 o els bascos en les darreres dècades, però no sembla que amb més gosadia tampoc se n'hagin sortit. Certament, però, una mica més de coratge coherent no ens aniria malament però la prudència no deixa de ser una bona virtut 'cardinal' com deien en el catecisme. Trobo a la xarxa un llistat molt interessant de com ha de ser la bona prudència, ha de comptar amb:

memòria: ja que la persona ha de recordar passats esdeveniments i no falsejar-los per poder tenir-los en compte a l'hora de decidir en el present

intel·ligència: la persona ha de jutjar la situació amb la raó

docilitat: cal tenir la ment oberta per considerar extrems no previstos i adaptar-se al canvi

providència: entesa com la capacitat d'anticipar-se al futur i preveure les conseqüències dels actes presents

precaució: habilitat per minimitzar el risc


La prudència 'nacional' ens ha anat bé per a unes coses i segurament malament per a unes altres i tampoc no ens ha evitat bastonades, ja s'ha vist com el centralisme caspós respecta més el terrorisme que no pas les demandes pacífiques, personalment també sóc prudent i covarda en moltes ocasions, tot s'ha de dir.

Ja ho deia el poeta: car sóc també covard i salvatge...

gloria abras pou ha dit...

Jo també sóc covarda i salvatge, Júlia, jo també...

Júlia ha dit...

i qui no... Per cert, Gloria, m'he comprat el darrer de l'Ernaux, Memoire de fille. I en francès!!!