2.12.16

GRANDMA GRUMBLES IN THE MORNING


Resultat d'imatges de carteles publicitarios en inglés

Cada dia s'organitza algun event retolat en anglès. No tinc res contra aquesta llengua, ans al contrari. Encara més, si ara fos jove dedicaria els meus esforços a aprendre totes les llengües possibles, fins i tot amb les seves variants dialectals vigents. Llengües en vigor, sobretot, però fins i tot esmerçaria esforços en la recuperació del llatí i del grec clàssic. 

Tampoc no crec que amb això de l'anglès ens colonitzin, en tot cas ens autocolonitzem. En pocs dies hem assistit al black friday, al cyber monday i a la shopping night. Però també en el camp del consum alternatiu podem anar, demà pel matí, a un mercat de slow food. Fa poc vam celebrar el halloween i avui mateix Gregorio Luri fa broma al seu blog sobre la substitució dels deures escolars per l'homelearning. 


Portada Cuando Europa hablaba francés

Fa anys, molts, la moda va ser francesa.Tolstoi reflecteix aquella moda en alguna de les seves novel·les. A Anna Karènina, llibre que va molt més enllà de l'anècdota amorosa i que llegit entre línies ens ofereix un panorama divertit a l'entorn de modes i tendències, Konstantin Levin critica el costum, entre les classes benestants entre les quals es mou, de parlar a les criatures en francès. 

La moda francesa va durar anys i panys, encara quan jo era petita s'anava a boutiques i els primers veïns de l'escala que van tenir cotxe i que eren una mica fatxendes quan patien alguna avaria deien que havien tingut panne. Però es van actualitzar aviat i per Nadal també van ser els primers en celebrar el Papa Noel i enviar Christmas. En defensa seva he de dir també que va ser el primer lloc on vaig fer cagar el Tió, ja que una iaia de la família era pagès i mantenia la tradició, la tradició del tronc sense afegitons, ep. Sobre els tions actuals amb rostre de boig i barretina ja he escrit en diferents ocasions. 

Avui, amb el poder dels mitjans i de les xarxes socials, la cosa ha arribat a uns extrems surrealistes. La importació de costums que de vegades no tenen, ni tan sols en el seu lloc d'origen la rellevància que els donem aquí, clama al cel, però el cel em temo que sordeja. Les pobres criatures de les escoles bressol ja compten amb activitats extraescolars, entre les quals la de més volada i èxit es això de l'estudi  de l'anglès. Per una banda es rebutgen els deures i per l'altra s'atapeeixen els horaris dels infants amb tota mena de bestieses.

Com que la cosa raja s'han muntat molts centres privats amb ganes de vendre que ofereixen anglès a les més tendres edats. Fa anys una amiga de la meva filla va treballar un temps en un d'aquests centres i li van exigir que es fes passar per anglesa o americana autèntica, de cara a la galeria, i això més enllà de la seva possible excel·lència com a professora, és clar. Tot es qüestió de prestigi i faramalla.

El pitjor és que tants esforços destinats al foment de l'anglofília, des de fa ja un munt d'anys, no es tradueixen, a la pràctica, en un domini generalitzat del llatí modern, al capdavall com s'aprèn és anant pel mon i, sobretot, amb motivació. Molt jovent d'ara va força pel món i segurament les noves generacions ja dominaran la llengua de Txèspir en la seva modalitat estàndard, això sí. És curiós com un antiamericanisme visceral, esquerranós i superficial en molts sectors no veu gens malament la possibilitat de què els fills i filles vagin a estudiar i treballar a casa de l'oncle Sam, ans al contrari, el tema es viu amb orgull familiar i tot.
Resultat d'imatges de expresiones en ingles
Mentrestant, pels nostres verals, qualsevol castellanisme, per més tradició que tingui entre nosaltres, és condemnat al foc etern. Pel que fa al francès, fa pena veure com va la cosa. Excel·lents programes de ràdio com el Boulevard de la cançó francesa han desaparegut del mapa. El tema de la ràdio es greu, vam perdre la Com, Catalunya Cultura va durar quatre dies i molts bons programes han fet moixoni, han patit estranys canvis d'horari o, senzillament, s'han esvaït en el no res. 

No és cap consol però en castellà passa una mica el mateix. Recordo l'impagable Voces con swing, que també va emmudir sense cap mena d'explicació. De vegades els programes els instal·len en horaris absurds, se suposa que ara ja te'ls pots baixar quan vulguis i escoltar-los quan et sembli. De fet és així però aquests canvis d'horari acostumen a incidir força en el seu seguiment.
Resultat d'imatges de cyber monday barcelona
Les pel·lícules franceses ens arriben amb comptagotes, es clar que passa el mateix amb les italianes o amb les alemanyes, però és que França és troba a tocar de casa i allò del mètode Perrier forma part de l'imaginari de la gent de la tercera edat. Potser amb el temps l'idioma vigent serà un altre, qui sap, i alguna velleta del futur enyorarà això dels shoppings, el prestigi de les llengües va lligat a la política i al pes de les potències que remenen les cireres. Els idiomes minoritaris, no ens enganyem, ho tenen magre i encara és un miracle com resisteixen. Els castellans em temo que no s'han adonat encara de què l'espanyol de veritat és l'hispanoamerica, l'estàndard americanitzat, ja que n'hi ha moltes variants.
Resultat d'imatges de expresiones en ingles
El tema de les llengües és complex, fins i tot no hi ha una definició seriosa de què és una llengua, un idioma. La política pesa molt en tot plegat i crea tendències. Ara bé, que a banda de la política ens endeguin ximpleries en anglès d'estar per casa un dia sí i un altre també, em provoca un rebuig i em neguiteja. Fa anys, quan era joveneta i anava a les escoles d'estiu, ja havia d'haver-me adonat dels perills, en el moment en el qual ens van dir que fariem un brainstorming. 

Toti Soler comentava amb ironia, ja fa algun temps, els recurrents temes rockeros en anglès que acompanyen qualsevol reportatge, amb poques excepcions, ja sigui sobre els castellers, sobre la botifarra amb mongetes o sobre el futbol. Fa uns dies mirava no sé quin programa en el qual sortia Sevilla i es preguntava a la gent a l'entorn del flamenc, doncs de fons, de forma inevitable, berridos anglosajones, que era com qualificava en els seixanta la música forastera un meu company de feina molt carca i espanyolista. Entre el rebuig visceral a tot allò que vingui de l'estranger i la badoqueria etiquetada en anglès hi ha molta distància, és clar.

Resultat d'imatges de shopping night
No negaré que durant un temps vam mitificar França i el seu entorn. Els inicis de la Nova Cançó van voler-se acostar en excés a la cançó francesa i el Grup de Folk va posar les coses a lloc i van donar-nos a conèixer altres coses i altres móns. Potser és inevitable que ens passem tots directament a l'anglès, com expliquen que va dir Riba a Unamuno, segons una anècdota recurrent a l'entorn d'un diàleg entre els dos savis, on, és clar, es feia referècia al català i el castellà. Ara bé, d'això a anar a comprar francesilles els dies de shopping obligat hi ha una gran distància. En tot cas, en aquests dies, estaria bé que s'exigís a clients i venedors que parlessin tots en anglès, resultaria molt pedagògic tot i que poc comercial, potser.

Quina raó tenien les monges de la meva escola quan pontificaven a l'entorn dels perills colonitzadors de l'arbre de Nadal i del Pare Noel!!! Cultura protestant encoberta, vaja. Sort que els Magical Kings de l'Orient han resistit, al menys fins ara.


Ballo on puc sempre que em treuen
i aprenc fa nou anys l'anglès
perquè avui, amb el turisme, si no el saps fas el pagès.
I ara surto amb una nena que no mira pas gens prim
i, de fet, només em costa gelats, lukis i ginpics.

Però sóc catalanista i a casa, amb la mamà,
si no hi ha gent de visita parlo sempre català.

Balada del fill de vídua, Pere Quart (fragment)

8 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Estimada Júlia:
Este fin de semana me entregarán tu ejemplar.
Hubo tanta gente y tanta demanda que la misma editora se quedó corta.
Yo me quedé de tres que tenía, sin ninguno.
Te mantengo informada y en cuanto lo tenga te lo hago llegar.
Un beso
Miquel

Francesc Puigcarbó ha dit...

y no estabas tu.... ahir als recónditos.

Això de l'Homelearning en parla avui Luri al seu blog, no en sabia res, pero si que es tot en anglès, per variar. Suposo que va a époques, nosaltres érem de la chanson, de la cosa francesa, o fins i tot italiana, i ara estem envaïts pels anglòfils i aquests s'estàn imposant i sembla que han vingut per quedar-s'hi.

Júlia ha dit...

Miquel, quan el tinguis m'avises i si vols puc passar per l'Associació de Sant Antoni, crec que a vegades hi vas, o per on em diguis del teu barri.

Júlia ha dit...

Sí, jo ja menciono això del Luri, en l'entrada. Una cosa són les cançons i el cinema i l'altra, les papanateries aquestes consumistes.

Jo no hi era ja que sóc molt 'recóndita'.

És que per la tarda fins les set tocades tenim la néta, ahir, a més a més era el seu aniversari. Així que no puc quedar abans de les vuit per les tardes, coses dels grandmothers, vaja, Franckie Hillcoal

Francesc Puigcarbó ha dit...

ES CERT, se m'ha passat, es que acabava de passar pel seu i he anat al teu.
A mi tambè em toca net, setmana si setmana no...

Júlia ha dit...

a mi cada dia i ho faig molt a gust, com que és 'néta única'

Tot Barcelona ha dit...

JÚLIA:
El FRancesc Cornadó me dará los libros el lunes al mediodía.
Yo estaré en Barcelona porque no soy de puentes.
Ya me dirás que día de la semana que viene te lo entrego
Un abrazo

Júlia ha dit...

Hola, Miquel, si vols el dilluns al vespre, haurà de ser cap a quarts de vuit, ja que tinc la néta, em dius per on quedem i passo a recollir-lo.