23.1.17

TIPOGRAFIES DE L'EXPERIÈNCIA

trebuchet

El món dels ordinadors i tot allò que els envolta va tan depressa que fins i tot acabes per oblidar anècdotes relativament recents que s'hi relacionen. Vaig començar a utilitzar internet en iniciar els meus estudis d'Humanitats a la UOC. Aleshores era tot plegat una gran novetat. Ja teníem a casa un ordinador dels que avui semblarien prehistòrics, el qual jo feia servir, més aviat, com a meravellosa màquina d'escriure.

Als mestres van començar ben aviat a oferir-nos, de forma gairebé obligatòria, cursos i cursets d'informàtica, sobre temes que ja eren obsolets, un clàssic en el món de l'ensenyament, relacionat gairebé sempre amb gasiveria institucional. Recordo que un dels meus primers llibres el vaig portar a l'editorial concentrat en un disquet d'aquells d'aleshores, que semblaven de cartró. Havia utilitzat un programa que ningú que no fos mestre feia servir, el framework, i de seguida em van pillar, jo em dedicava a l'ensenyament primari, fet aquest que crec que va perjudicar fins i tot la meva carrera literària. Ja tothom normal utilitzava el word, però sembla que les llicències eren cares, coses així. Podria fer una llista sobre el temps perdut aprenent coses obsoletes venudes en cursets per a educadors abnegats de criatures petites.

No sé en quin moment algú em va explicar que existia una lletra molt divertida, la comic sans. El fet és que aquella tipografia va tenir un gran èxit. En aquella època se cercaven tipografies per la xarxa, no sé ben bé com, i tothom te'n recomanava i et passava disquets amb lletres diverses. No hi havia gaire oferta, la times, l'arial, avorrides però resistents i serioses, en els pocs concursos literaris en els quals permeten enviar coses per la xarxa sovint et demanen que utilitzis aquestes tipografies.  

La comic sans vas acabar per trobar-te-la per tot arreu, per la sopa i pel rostit. L'èxit deu provocar estranyes enveges i es va encetar una mena de croada en contra d'aquella lletra, que no tenia cap culpa d'haver resultat tant exitosa. És clar que, de forma inevitable, rebre tota mena de documents escrits amb aquella tipografia provocava una mena de cansament, com passa amb totes les modes de totes les coses, quan es massifiquen, m'està passant fins i tot amb en Gaudí.

Paga la pena fer una volteta pel món virtual per tal de comprovar les bestieses, els anatemes, àdhuc les prohibicions, que es van estendre per damunt d'aquella simpàtica tipografia. Jo havia rebut algun escrit divertit en contra d'aquell tipus de lletra, però em vaig pensar que era broma, i de fet, alguns textos de rebuig de la comic eren, més aviat, humorístics. Però d'altres eren absolutament seriosos i inquietants, dictatorials, diria jo. 

La mateixa gent que te la promocionava i te la recomanava en va renegar sense concessions, així és el món, incoherent i injust. Desconec l'univers de la tipografia, la veritat, les meves informacions provenen de viquipèdies i la resta, però em sobta com un tema banal pot provocar debats tan encesos, és clar que en tot hi deu tenir un pes l'enveja i allò de que qui no té feina, el gat pentina. Fins i tot he llegit en llocs diversos que és aquesta la lletra més lletja del món, pobreta. No m'estranya que guerres sagnants hagin tingut els seus origens en fets absolutament surrealistes. Avui, no sé el perquè, faig servir força la trebuchet, el seu autor és el mateix que el de la comic, Vincent Connare. 

Tot això que explico i que molta gent ja deu saber m'ha vingut al cap en contemplar uns escrits antics, de l'escola, i meditar sobre el fet de què avui ja ningú no m'envia documents escrits amb aquell tipus de lletra que tant vam fer servir en uns anys que són relativament propers però que semblen molt llunyans. La majoria de murals escolars els imprimíem amb aquesta tipografia i també l'utilitzava tothom en felicitacions i dossiers de comiat o de celebració, dels quals en tinc desats uns quants.

Una de les curiositats sobre el tema és que quan es donaven a conèixer documents o power points formals, escrits en comic, sobre temes seriosos, s'acabava parlant més de la tipografia que del contingut, com en el cas de la presentació del bosó de Higgs.  Fa anys algu em va dir que el sentit de l'humor i la intel·ligència anaven de bracet, malauradament en temps dificils les bromes inquieten els barroers poc subtils els quals, per desgràcia, quan van mal dades acostumen a reeixir per damunt dels irònics amb grapa i poc violents.

14 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Destesto cordialment la comic sans, sóc més de Roboto, o Roboto+condensed. Tot són gustos.


salut

Francesc Cornadó ha dit...

"com un tema banal pot provocar debats tan encesos" aquesta és la qüestió.
A tot arreu es produiren aquests debats però fou principalment al món de l'ensenyament, per què? Em temo que en els claustres es produeixen massa debats inútils i es perd molt de temps en qüestions suplerflues i es deixa massa de banda la substància educativa, els debats es condueixen per tot allò que és politicament correcte, per coses que són carrinclones i que no compromenten a ningú. És por?, És desídia?, És poca professionalitat d'alguns ensenyants?, És seguidisme de consignes?
Salutacions
Francesc Cornadó

Lluís Martí ha dit...

Crec que els atacs a la Comic Sans han estat desmesurats. No té cap sentit tant d'odi a una tipografia.
El que és cert és que se'n va abusar, però crec que pot seguir sent útil en alguns contextos. Per exemple per a treure de polleguera dissenyadors intransigents.

Júlia ha dit...

Francesc, jo la trobo divertida, una altra cosa és que es fes servir per tot, a més a més, tot plegat és qüestió de gustos, en aixo i en moltes coses.

Júlia ha dit...

Francesc, aquests debats sobre la tipografia, precisament, no van venir pas del món de l'ensenyament, sinó d'altres móns professionals.

D'acord que a les escoles es fan moltes reunions inútils però avui es fan a molts més indrets, això de la reunionitis és una moda de fa anys, només cal veure els debats polítics de la tele, molt pitjors que les reunions educatives més absurdes i ensopides.

Òndia, és que tot ens ho carreguem els mestres, he, he.

Júlia ha dit...

Lluís, totalment d'acord, és una curiositat això de les ires que va desvetllar, jo em pensava que eren en broma però ahir, mirant per la virtualitat he vist que algunes eren ben serioses, van espavilar el dictador que molta gent porta a dins, diria jo. L'èxit, ni que sigui d'una tipografia, sempre provoca enveges i desqualificacions, poca broma.

Unknown ha dit...

Júlia,
T'he deixat un comentari en el post de les "coloraines" on, entre moltes altres coses, parles de La La Land.
Bona nit!

Júlia ha dit...

Molt bé, he de dir que en el meu blog en castellà vaig parlar més a fons de la peli, que no em va convèncer gaire, la veritat.

miquel ha dit...

Ah, el framework i els disquets flexibles! Per cert, quan word encara començava hi havia una suite molt més avançada, amb el processador de textos wordperfect que era una meravella.
Hi va haver una època que vaig col·leccionar tipografies que, evidentment, no podia fer servir.

Júlia ha dit...

Del wordperfect també vaig fer cursets, Miquel. I també vaig col·leccionar tipografies, molta gent te'n passava. Tot sembla de l'any de la Picó. Per cert, amb una companya vam fer un curs d'informàtica, em sembla que sobre el power point i anys després vaig conèixer el professor 'a distància', era el Sani Girona, en pau descansi, que es veu que n'havia impartit uns quants.

Fins i tot durant la prehistòria vaig fer un curs de 'basic', per programar o una cosa semblant.

Agraeixo a la informàtica haver-me pogut convertir en coordinadora del tema a l'escola, cosa que en els meus darrers anys en actiu em va estalviar moltes hores al camp de batalla.

Unknown ha dit...

Júlia,
Gràcies per respondre al meu comentari a l'apunt de les "coloraines" -per cert, 14 nominacions a l'Oscar han dit avui. I jo no li veig cap Oscar enlloc malgrat l'encant que li trobo a la pel·lícula.

Tornat a l'apunt de les "coloraines" no he pogut evitar una altra rèplica. Prometo no reincidir o això no s'acabaria mai...

Júlia ha dit...

Molt bé, Glòria, és que de qualsevol tema en surten mil més.

Josep_Salvans. ha dit...

Jo haig de dir:
1) Pel que fa al meu imaginari la Comic Sans se la va apropiar microsoft d'una "font" (o tipus de lletra) anomenada "Brush-Script" i fixeuvos que sembla escrita amb una "brocha" de pintor, (més o menys com es venia quadrant abans de que en caduquéssin els drets les tablets per firmar ara a "La Caixa". O potser és que quan firmes amb aquell plàstic sense apretar el que no "pesa" queda dibuixat "informàticament" Queda dit).
2) Les infermeres de salut mental fan tooootes el mateix tipus de lletra de nena endreçada i polida amb les ratlletes i els punts i no com també es va posar tant de moda les aureoles a les is llatines (aureoles = cercles al damunt) Ara no ho sé dibuixar i si no m'enteneu faré un post al wordpress aviat molt interessant.

Apadéu

Júlia ha dit...

Ves a saber, Joanna. La lletra escrita a mà també ha passat per diferentes modes i és cert que fins i tot determinades professions tenen 'la seva'.