1.4.17

PRIMER D'ABRIL, EVOCACIONS

Resultat d'imatges de 1 de abril

Tal dia com avui, de fa molts anys, sembla que es va acabar la guerra civil. El primer d'abril és la data que portava allò de 'en el día de hoy...' Per aquest motiu el règim franquista va titllar aquest dia de día de la victoria i durant uns anys, en el temps de la postguerra, va ser festa fins i tot escolar. Jo ja no recordo haver fet festa el primer d'abril, ni tan sols recordo que a l'escola ens fessin cap mena de proclama patriòtica. Quan penso en el meu temps d'escola, amb la perspectiva que donen els anys, crec que en el fons les meves monges eren ben poc franquistes, fins i tot. Existien uns llibres de lectura que vaig veure anys després, quan ja eren curiositats cavernícoles, en els quals hi havia textos diversos per a celebrar efemèrides religioses i patriòtiques, acompanyats de dibuixos adients a reproduir-se en la pissarra, únic material escolar a l'abast de la majoria. 

Jo em vaig casar el primer d'abril de fa quaranta-quatre anys, era una data que ens anava bé i queia en diumenge. Alguna brometa ens van fer amb allò del dia de la victòria, que era ja una mena d'acudit grotesc, malgrat que encara manés el dictador i es dictessin penes de mort. També queia en quaresma, com ara, i sembla que en algunes èpoques es desaconsellava el casament en dates de penitència. Al catecisme de l'època recordo que hi havia un precepte que deia que no es podien celebrar bodas solemnes en los tiempos prohibidos, m'imagino que es referia a això però no prohibia el casament sinó el casament solemne, si no ho recordo malament.
Resultat d'imatges de 1 de abril
He fullejat virtualment la inefable Vanguardia d'aquell dia. A la coberta, en colors, hi ha un Franco decadent i encarcarat i, al seu darrera, el futur rei, fent aquell posat impenetrable i absent. El lema era Continuidad y Progreso. Ningú de la meva colla de joves, aleshores, pensava que allò de la restauració monàrquica fos seriós ni possible, la veritat. Més enllà de la coberta i d'algun article evocador de les victòries passades l'interior del diari sembla pertànyer a un altre món, més actual: articles d'opinió diversos, cinema de qualitat, anuncis per fomentar el consum en alça, propagandes turístiques a l'abast de la classe mitjana baixa i, encara, ofertes de treball, tot i que no tantes com en els seixanta i també propaganda immobiliària a l'abast de totes les butxaques normaletes. Fins i tot s'anunciaven viatges a la URSS, amb ganxo cultural, anar a veure ballet, coses així. 

Al cinema hi havia molta oferta política italiana: El caso Mattei, Confesiones de un comisario. I també una altra pel·lícula italiana que va ser molt popular, Las tentaciones de Benedetto. Bon cinema francès, Rohmer, Truffaut... Al teatre, Berenàveu a les fosques, però també Capri i coses comercials i distretes. Algunes pelis relacionades amb allò que es va dir el destape, una mica agosarades, Experiencia prematrimonial, una curiositat, fa poc temps en vaig veure un trosset per la tele. Un acudit de Perich, articles de Cunqueiro, de Porcel, un de força interessant de Joan Fuster, que podria ser molt actual, sobre la novel·la, el qual en una altra ocasió comentaré més a fons. 
Era l'època de la crisi del petroli i les vaques grasses dels seixanta s'emmagrien i hi havia tantes guerres i tanta inestabilitat com ara. La incertesa sobre el futur hispànic, com que érem joves, resultava fins i tot excitant. La notícia més rellevant de política exterior era la visita que el flamant president argentí, Cámpora, va fer a Espanya. Avui sabem que Cámpora va durar poquet i que pocs anys després la pobra Argentina patiria a fons, però aleshores hi havia més esperança planant sobre tot plegat. El cop d'estat a Xile seria pel setembre d'aquell 1973. Cámpora, peronista, va morir a l'exili, a Mèxic, el 1980.
Resultat d'imatges de 1 de abril
El dia primer d'abril sembla que és també el Dia Mundial de l'Educació, encara no sé ben bé per a què serveixen aquestes commemoracions. En molts països és també el dia de la Mentida i de les Bromes, té relació amb les reticències d'una part del món a acceptar el calendari gregorià i la seva insistència en continuar celebrant, com a primer dia de l'any, l'u d'abril. Les bromes que es fan tenen un sentit diferent de les que tenen lloc el dia dels Innocents, però, vaja, aquests subtilitats se m'escapen. Sembla que per influència anglosaxona també a Menorca se celebra o se celebrava això de les brometes abrilenques. 

7 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Ja veig que hem coincidit en el tema: aqui expliquen d'on vé aquesta celebració:

http://www.muyhistoria.es/curiosidades/preguntas-respuestas/ipor-que-se-celebra-el-1-de-abril-el-april-fools-day

AH! I Moltes Felicitats, a 6 de les noces d'or.

Salut.

Júlia ha dit...

De fet, Francesc, es veu que això dels calendaris era un desgavell fins fa, com qui diu, quatre dies.

Per cert, a les participacions de casament ens van posar 1793 en lloc de 1973, no ens en vam adonar fins que ja no les vam poder canviar, he, he. Així que, ja veus, si algú les troba d'aquí mil anys no sabrà de què va la cosa.

Francesc Puigcarbó ha dit...

ostres, ets bicentenaria de noces. Aixó si que té merit.

gloria abras pou ha dit...

L'Enhorabona per aquest aniversari.
Jo també en celebro un d'important perquè avui fa 48 anys que vaig començar a treballar que són ja 48 anys i un dia vivint a Badalona.
A l'apunt de "Patria" t'he deixat un últim comentari.

Salut !

Anònim ha dit...

Gràcies!!!

Helena Bonals ha dit...

L'1 d'abril de fa onze anys vaig anar en avió a un casament a Màlaga. Recordo que feia temps gairebé d'estiu, quina delícia. No m'agrada viatjar, però reconec que a vegades val la pena.

Júlia ha dit...

Helena, l'abril és un mes molt bonic, a mi tampoc no m'agrada viatjar, amb poques excepcions.