12.5.17

EL MITE DE L'AVIA SEXI I EL MÓN QUE ENS ENVOLTA

Resultat d'imatges de macron y su mujer 

Llegeixo per les xarxes diferents consideracions sobre la senyora Macron, però el cert és que hores d'ara no crec que ningú s'espanti d'aquests diferències d'edat, en el cas, menys freqüent, en el qual la dama és la més grandeta. A mi, el que no m'agrada, és que la senyora té un aspecte de Barbie, ja que sembla que pots ser gran i tenir una parella jove si et cuides i fas pinta de joveneta. 

Aquests casos no són tan extraordinaris com semblen però fa anys es portaven amb certa discreció. Avui conec moltes parelles joves en les quals la noia té sis, set anys, més que no pas el noi, i no se n'amaga pas. Abans existien, han existit sempre, però s'intentava no fer-hi referència. Diana de Poitiers va ser una amant molt apreciada pel rei francès Enric II. Ella era vint anys més gran. Diana no va morir gaire jove per aquella època, va sobreviure al rei i es diu que es va intoxicar a causa de beure or líquid, que sembla que era un mètode car i exòtic destinat al rejoveniment estètic.

Més proper a nosaltres vam tenir el cas de l'actriu Florinda Chico, més de vint anys amb la seva segona i devota parella, vint anys i escaig més jove que no pas ella. Florinda Chico havia estat guapíssima però de gran estava grassoneta i era una senyora que no dissimulava l'edat que tenia, la veritat. A mi en queia molt bé. 

Jo trobo excel·lent que la gent s'aparelli amb qui li abelleixi si és feliç, la veritat. Una altra cosa és que ho faci per fatxenderia, que també hi ha casos, com el d'aquest senyor de la Trinca que presumeix de joventut eterna i que explica que tenir una dona jove i fèrtil (sic) forma part gairebé de la teràpia d'immortalitat que es veu que segueix. Però vaja, de tot hi ha a la vinya del Senyor i una cosa és el que es diu i l'altra, el que passa a casa de cadascú. Tinc la percepció de que alguns iaios coneguts tenen parelles molt més joves, gairebé, per exigències d'imatge.

Fa anys, malgrat que la vida real no estava tan encotillada, se suposava que el marit havia de ser més gran que la dona. Un vell refrany deia: la dona neix amb set anys i l'home als set anys, neix. Això vol dir que, per anar bé, el senyor havia de tenir catorze anys més que la dona. En el fons el refrany reflecteix la suposició de què la dona és molt més espavilada per a la vida pràctica. 

Un dels problemes sobre els matrimonis amb la dona més gran era que amb els anys ella es veuria més vella. I és que la dona s'havia de veure jove, fos com fos. Avui la cosa no és ben bé igual ja que els matrimonis i les parelles no tenen pas que durar sempre i ja no pesa tant allò de què quan ell en tindrà quaranta ella en tindrà cinquanta i n'aparentarà seixanta. Se suposava, no sé per quins set sous, que les dones envellien pitjor.

La propaganda encara incideix més en la dona que no pas en l'home. Per a les dames s'han inventant aquestes compreses per a les pèrdues d'orina però malgrat que hi ha homes grans amb el mateix problema a causa de la pròstata, no es fa publicitat d'articles semblants per als iaios. Les noies de la tele surten escotades a l'hivern, i amb talons exagerats, però ells sempre van còmodes, amb les seves americanes, no els treuen mai amb samarreta Marlon Brando i amb bermudes, dient les notícies, per exemple. 

Bé, així és el món, encara que vagi canviant. Fa anys, a les escoles  d'estiu, havia vist una parella de mestres, ella era més gran que ell i no ho dissimulava, duia el cabell blanc i sense tenyir, Tot i que aquell ambient de mestres progres se suposava que havia de ser avançat i liberal vaig escoltar moltes bestieses a l'entorn de la parella i del seu futur asimètric. Quan la meva mare m'explicava que alguna dama era més gran que el seu marit m'ho deia de forma discreta i secreta, però jo ni me n'hauria adonat, en molts casos.

No pots dir mai d'aquesta aigua no en beuré però em costaria molt avenir-me amb algú amb vint anys menys que jo, de forma constant i convivencial, em temo. Això en el cas altament improbable de què algú d'aquesta edat em fes la gara-gara hores d'ara. Crec que una cosa que uneix a fons és l'experiència vital compartida però sembla que no tothom ho veu així. 

Un altre tema és el sexe actiu, és clar, un camp relliscós i molt personal. El fet és que fa temps que percebo com augmenten les propagandes diverses sobre tractaments destinats a millorar la potència sexual dels galants tardorencs. A les dones se les camela més aviat pel tema estètic, diria jo. En tot cas, no hi ha manera de què et deixin envellir amb placidesa i feliç resignació positiva.

Això del Macron va ser cosa de professora i alumne, el món de l'ensenyament superior és un perill, en les edats juvenils i entusiastes. A l'Escola Normal ens enamoràvem sovint d'alguns professors emblemàtics, com sol passar. El més greu és que de vegades hi ha professors de bon veure i brillant xerrameca, homes en general, que s'aprofiten de les circumstàncies.

Fa molts anys hi va haver un cas a França que es va reflectir en una peli, Mourir d'aimer, En aquell cas la cosa va acabar malament i les pressions van fer que la noia, la professora Gabrielle Russier, acabés per suïcidar-se. Tenia tan sols trenta-dos anys, per cert. En una de les escenes la família del noi, que portaria la professora als tribunals, aplaudia des del balcó les revoltes del maig del 68, era una escena molt oportunista però efectiva. 

6 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Aquest cas s'ha comentat simplement perque la més gran és ella i no ell, com és el cas de Donald TRUMP que es porta tambè 24 anys amb la Melania, però com és un home no si dona importància.

salut

Tot Barcelona ha dit...

Mi señora me lleva cuatro años.
Ha sido siempre mi apoyo, y se, que sin su esfuerzo a mi me hubiera sido imposible el estudiar tal y como lo he hecho.

El problema de la edad es un problema de imágen. Lo ha sido siempre. Nos movemos por ella y la excusa siempre es la misma, la fertilidad de la mujer en época de la reproducción.

Es sabido que las lenguas mordaces, hace un par de generaciones lo primero que se ponían a pensar es que si tu te pones de novio a los 23 y ella a los 27, más un par de años de noviazgo se le hacen 29, más unos años para estabilizarse y tener descendencia ya se le hacen los 33, pues que ya era mayor para la descendencia.

Digo un par de generaciones porque este mes de abril ya llevaré 40 años de casado, y cuento las generaciones por 18 años.

Jamás hubo ningún problema, ni lo hay hoy, más faltaría. Y con respecto a la pareja del presidente nada que decir, si a los dos les va bien, felicidades. Pero la sociedad aún no está preparada para estos cambios porque insisto, domina la imágen y la banalidad.

Un abrazo

Oliva ha dit...

EL MEU HOME,EM PORTAVA 15 ANYS,NO VA SER PROBLEMA,I COM LA SRA.MACRO,JO INCONSCIENMENT,INTENTAVA DISIMULAR LA DIFERENCIA,I EN SEMBLAR QUE ELLA TAMBE HO FAR,PERO A L'INVERSA.
"MORIR D'AMOR",LA RECORDO PERFECTAMENT,SOBRETOT UNA ESCENA EN UN RESTAURANT,ON DEIXAN QUE EL VI SE ESCAPI DE LA COPA I TAQUI LES ESTOVALLES....

Júlia ha dit...

Francesc, tampoc no s'ha comentat tant, fa anys si hauria sucat més pa.

Júlia ha dit...

Miquel,pero cada vez la gente lo acepta más, además lo de la fertilidad también ha cambiado y no siempre 'hace falta' tener hijos. De hecho esta señora ya tiene hasta nietos y están todos tan amigos y colocados en el equipo de gobierno.

Júlia ha dit...

Oliva, sempre he conegut casos, però semblava que no tocava, ara per sort tot ha canviat molt, en això de la llibertat personal hem guanyat força, per sort.