LES ASPIRACIONS D'UN HOME GRIS, AMB ABRIC I GORRA

Fa alguns anys una escriptora de bon veure que va guanyar uns quants premis literaris de forma una mica sospitosa, va comentar que ni era tan maca com deien ni escrivia tan malament com també deien. Potser tenia raó, cada vegada em sembla més difícil valorar la bellesa i la qualitat professional de forma objectiva. Pel que fa als premis, darrerament s'han premiat llibres molt pitjors que els seus. Crec que la frase, brillant, ignoro si original o no, es pot aplicar en molts casos, un dels quals el de l'actor Richard Gere, a mi mai m'ha semblat tan guapo com deien però tampoc tan mal actor, en tot cas depenia dels papers de l'auca que li feien fer.

La primera pel·lícula que li vaig veure va ser una de molt bona, American gigolo, encara m'impressiona i emociona quan la passen per la televisió, la veritat. Jo pensava que l'enveja a causa de l'èxit sexual i de la bellesa innata era més aviat cosa de dones però en aquella història es posava de manifest que els homes també són força envejosos. En el seu cas, encara avui, em temo que l'èxit sexual té molt a veure amb l'afany de poder. Maria Fèlix, que tenia fama de devoradora d'homes, deia que l'atractiu sexual desvetllava moltes enveges, més que no pas cap altra cosa, fins i tot més que la bellesa. I que una de les causes que més amargava la vida a la gent era la manca d'atractiu. Ella va ser guapa, atractiva i va tenir èxit en molts camps, crec que sabia de què parlava.

Gere ha fet molta historieta romàntica agradable de poca volada però també ha fet bons papers. Però això no sé dir si realment aquest Norman és el seu millor paper fins ara, com he vist escrit aquests dies en algunes ressenyes a la premsa. Em temo que els qui han escrit això no han vist pas totes les pel·lícules  de l'actor i, en el fons, s'alegren de contemplar-lo sense maquillatge, fent de senyor gran una mica desmanegat.

La pel·lícula està força bé, considerant el que hi ha enguany per les cartelleres, però té alguns problemes de guió, s'embolica en excés i si no perdem el fil és, precisament, pel bon treball de Gere i de la resta del repartiment. Norman és una mica el petit Nicolàs, una d'aquestes persones que volen ser influents i tenir coneguts importants i aconsegueixen ficar-se aquí i allà a base d'insistir i fer-se veure. Però el personatge que interpreta Gere és, també, un misteri. I amb el misteri ens quedem. No sabem ben bé que vol, quins objectius té, la seva família ens és més desconeguda que la del Colombo i, al capdavall, tampoc no arribem a saber si és bona persona o més aviat un carallot ingenu i fatxenda.

En els temps que corren pels nostres verals sobta comprovar el pes que té la corrupció en d'altres contrades. La pel·lícula es mou en el context de la societat jueva però els clientelismes i els amiguismes i la cerca de relacions s'esdevenen a tot arreu i en moltes circumstàncies. Una relliscada imprudent pot fer molt de mal i d'això també s'aprofiten els conspiradors. Fa anys, a escola, era habitual fer, de tant en tant, un sociograma, per determinar els grups que es formaven, els lideratges, els rebuigs. No sé si encara s'utilitza aquesta eina, jo diria que molt menys que en el meu temps, la veritat. Descobries els grups i les relacions però incidir en ells i aconseguir millores era molt difícil.

Aquí el nostre protagonista elabora una mena de mapes conceptuals de relacions i estableix, de forma molt amateur, tota una xarxa de favors de poca volada o, aparentment de poca volada. Hi ha moments en els quals la història és molt realista i d'altres en els quals es juga amb la història de forma desacomplexada, gairebé onírica, i potser tot plegat fa que el conjunt no acabi d'agafar el to. Les relacions funcionen però han de ser sòlides, els diletants acostumen a ser descoberts i a pagar el pato quan van mal dades. Jo pensava, innocent de mi, que amb la democràcia milloraríem, en això de les relacions i els coneguts i els padrins, però hem avançat poquet i diria que amb la crisi encara hem anat enrere, com els crancs.

Gere, de qui s'havien dit moltes coses en la seva joventut, ha tingut moltes senyores, oficials i extraoficials, l'actual és gallega, una dama jove i misteriosa, per cert, poc coneguda, de moment. I molt més jove que ell, que és el que toca, sort del Macron, que mostra com les excepcions existeixen i funcionen. Està ficat en bones i diverses causes, cosa que sempre és d'apreciar en aquesta gent que guanya molts calerons. En tot cas amb aquest paper de lluïment li poden donar fins i tot un óscar, qui sap. Té molts globus d'or i un óscar de reconeixement a tota la seva carrera però no és el mateix, ep. 

Aquest  Norman ens cau simpàtic a desgrat, la seva insistència ens fa angúnia i el seu final, compassió. En algun lloc he llegit que és un personatge molt americà. No ho veig tan clar, la veritat, precisament el que salva el conjunt és una certa universalitat d'aquest conspirador sense grandesa aparent.