20.3.18

SOLITUD, SOMNI I LITERATURA COMPARADA

Resultat d'imatges de entre la solitud i el somni

Acabo de llegir un llibre breu i encisador, un recull d'articles diversos -en algunes ressenyes els titllen d'assajos narratius breus- que Carson McCullers va publicar en diferents revistes i que fins ara no es podien trobar en català. 

La primera vegada que vaig veure escrit el nom d'aquesta escriptora jo era molt joveneta. L'any 1965 es va publicar El cor és un caçador solitari a la col·lecció El Balancí, jo no sabia aleshores ni tan sols si el nom de l'autor corresponia a un home o una dona, McCullers encara era viva i en aquell moment la meva butxaca comptava amb pocs recursos. 

El que em va cridar l'atenció va ser el títol i la coberta. Les cobertes i els títols són aspectes molt enganyosos, pel que fa als llibres. En aquella de l'any 1965 es podia veure un noi molt atractiu, amb una cigarreta. Aquella imatge masculina va trasbalsar el meu cor adolescent. Malauradament, fins ara no n'he trobat cap reproducció per la xarxa.

Alguns anys després vaig llegir aquest llibre en una col·lecció en castellà, barata i de butxaca. El tema era molt diferent del que aquell títol i aquella coberta m'havien suggerit, la veritat. Era tota una altra cosa però em vaig fer devota de l'escriptora, malgrat l'autoengany subtil que m'havia provocat la visió del noi atractiu.

La traducció era de Ramon Folch i Camarasa. Sempre m'ha sorprès això de què les traduccions envelleixin. L'original no es toca però les traduccions es modernitzen, una cosa ben singular, sembla que la traducció més fidel hauria de ser la més propera al moment de la publicació original. De vegades hi ha bones traduccions d'algun llibre però quan s'ha de tornar a vendre sovint se'n fan de noves, el mateix passa amb el teatre. Ai, quina llàstima no pertànyer a una generació amb més mitjans per aprendre idiomes i poder valorar els textos primigenis!!!

Avui Carson McCullers la trobem sovint traduïda, en català, per Alba Dedeu, una molt bona professional, també escriptora. El recull que esmento al principi l'ha traduït ella. Em meravella descobrir que el 1965 tinguéssim en català tan bones i innovadores traduccions d'autors aleshores contemporanis. 

En aquest recull d'articles, ordenats de forma temàtica i no cronològica, sorgeixen molts dels temes estimats per l'autora; el racisme, l'evocació de la infantesa, la tensió entre l'afany de solitud i la necessitat de compartir la vida amb d'altra gent, el tarannà dels americans, les característiques del seu Sud, la literatura i l'escriptura, és clar. I també el teatre. 

McCullers te avui molts seguidors i seguidores. Per reis vaig comprar a una nova llibreria un llibre seu, Frankie Addams, per regalar-lo a una parenta i la llibretera, joveneta, em va comentar, en un to una mica pedagògic: sempre és una bona opció, McCullers... Els llibreters que volen ser excessivament professionals em resulten una mica set-ciències. No vaig gosar dir-li que jo ja havia llegit aquesta autora quan els seus pares ni festejaven. Cal ser comprensiva amb les noves generacions ben intencionades.

Aquests volums de mida reduïda i amb textos diversos, contes o articles, són molt agradables de llegir i de transportar tot i que avui, amb això dels llibres digitals, el problema del pes de la cultura ha minvat força. És aquest un recull molt recomanable, tant per als qui no han llegit encara res de l'escriptora com per als seus lectors convencionals. McCullers sempre és una bona opció, vaja.

3 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Vols dir que la foto de la que parles no és d'ella fumant, es veu bastant xicotot aquesta escriptora que fins avui desconeixia.

Salut

Júlia ha dit...

No em refereixo a aquest llibre ni aquest edició, explico que és la primera en català, que va publicar el Balancí, de l'any 1965, ara hi ha una gran tendència a posar fotos de l'escriptora a la coberta de les noves edicions. De fet, tot i estar casada, McCullers és el cognom del marit, ella es deia Smith que deu ser com dir-se Puig o López i potser per això va prioritzar la tradició de fer servir el cognom del maridet. Va tenir relacions amb senyores, també, així que ves a saber què hauria passat si ens haguéssim conegut, considerant que avui diuen que tots tenim una part, gran o petita, de bisexualitat, ja que tenia la seva gràcia, segons expliquen.

M'estranya que no la coneguis, Francesc. Doncs ja saps el que et toca, a llegir que són dos dies.

Francesc Puigcarbó ha dit...

No em sonava de res fins llegir el teu escrit, t'ho juro per Snoopy.