12.6.18

HEIDI, LA IMMORTAL, I EL SEU AVI SAVI


El 12 de juny de 1827 va néixer Johanna Spyri, l'autora de Heidi. Heidi, com Little Women, ha format part durant anys del gruix de literatura suposadament de nenes. La literatura de nenes ha comptat amb un menyspreu evident i discriminatori. Malauradament, això encara dura, i moltes vegades aquest menyspreu és compartit per les dones. Noies de la meva edat presumien de llegir més aviat el Capitàn Trueno que no pas la Florita, com si això fos un mèrit. 

Encara avui, en les exposicions de còmics retrospectius, els dedicats a les nenes compten amb poc espai i poca consideració. Mols tebeos i llibres dirigits als nois potenciaven l'aventura arriscada, el bel·licisme, el coratge absurd i coses així. Simplifico, però en el gruix dirigit a les noies es potenciava la vida domèstica, l'amor familiar, l'amor romàntic i els bons sentiments. 
Resultat d'imatges de heidi shirley temple
Aquests dies s'ha comentat el fet de què les noies practiquen menys esport que no pas els nois i la cosa s'exemplificava amb visions de les hores de lleure a l'ensenyament mitjà, els xicots jugaven a pilota (més aviat a futbol, en exclusiva) i les noies xerraven. El tema es podria girar de l'inrevés i meditar sobre per què els xicots no xerren tant durant les hores de lleure i, en lloc de potenciar l'esport dirigit a les noies, potenciar activitats de comunicació activa dirigides als xicots, vaja. En general, les dones llegeixen més, sobretot, narrativa, i van molt més a manifestacions culturals diverses.
Resultat d'imatges de Heidi edicion original
Heidi és avui un clàssic. Ha patit, com tants clàssics, un munt de versions de tota mena, inclosa la del dibuix japonès. De fet van ser els primers dibuixos d'aquest tipus que vam veure i van sorprendre en el seu moment tot i que després ens vam empatxar. Va venir l'excés i ja sabem què sol passar amb aquestes coses. Hi ha una versió més moderna, dels mateixos dibuixos però en tres dimensions, cosa que ha propiciat un nou merxandising, per a gaudi de iaies malgastadores. 


Resultat d'imatges de heidi dibujos japoneses

Johanna Spyri va ser una dona discreta, amb una vida menys plàcida del que pot semblar en un primer cop d'ull a la seva biografia. Vaig llegir aquest llibre, per primera vegada, pel fet que una veïna de l'escala, casada jove, devia tenir uns quinze anys més que no pas jo, me'l va deixar. Jo era petita i el llibre era una edició que em va semblar antiga, amb uns dibuixos absolutament encisadors, en blanc i negre. Heidi tenia el cabell curt i arrissat, he vist que és una imatge habitual en edicions dels anys trenta, tot i que tenim Heidis per a tots els gustos.
Resultat d'imatges de el lago de los ensueños spyri
Més endavant em van regalar la novel·la i la seva segona part en una d'aquelles entranyables publicacions de la col·lecció Historias, que oferien la possibilitat de llegir el llibre més o menys sencer o en la versió en tebeo. Recordo haver-ne llegit un altre de l'autora, molt romàntic, El lago de los ensueños. El cinema i la televisió ens han ofert un munt de versions del llibre però paga la pena acostar les nenes -i nens- aficionats a la lectura a l'original. El llibre està farcit de precioses descripcions del paisatge, hi sura el bon rotllo i els bons sentiments, amb alguns personatges més espinosos, però divertits, com la famosa Rottenmeier, convertida en estereotip i el nom de la qual ha arribat a ser conegut com a sinònim de dama antipàtica i manaire fins i tot pels qui no han llegit Heidi. 
Resultat d'imatges de Joanna spyri
Heidi i el seu avi s'han convertit en una mena de símbols però són personatges humans i sensibles, gens carrinclons. Els bons sentiments semblen un defecte però, en el fons, molta literatura infantil actual juga, i de forma maldestra i tramposa tot sovint, amb els bons sentiments infantils, aplicats a causes diverses. Hi ha uns altres clàssics infantils, és clar, simbolitzats per la Pippi Langstrum, tan alternativa en tot i que no podia ser res més que sueca, és clar. Em temo que si la Pippi l'hagués inventat una escriptora catalana no hauria passat mai els controls editorials pertinents. Encara em sorprèn com vam poder arribar a gaudir de les seves trapelleries surrealistes en la versió televisiva, la veritat.
Resultat d'imatges de heidi primera edición 1880
Heidi és un nom bonic, un diminutiu d'Adelaida, que ens evoca innocència, avis sorruts però entranyables, cims nevats, pastorets bonhomiosos i cabretes simpàtiques, però malauradament el nom no fa la cosa i la història contemporània ha comptat amb algunes Heidis molt poc recomanables. En cinema picant tirant a pornogràfic, més aviat, també hi ha alguna cosa, ep, tirant a allò de Les excursionistes calentes. No respecten res, oidà.

4 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Jo ho llegia tot. Mai ningú em va fer evident que hi hagués cap diferència entre tebeos de nenes o de nens. També jugava amb la cuineta de ma germana i a nines. A mi, de la lectura i el joc, em seduïa la construcció del relat. Vaig veure l'anime japonès, però tenia en el cap imatges com la primera il·lustració d'aquest apunt.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Fins que varen fer per la tele els dibuixos, no en sabia res de Heidi, la primera vegada era els dissabtes a la tarda i a casa no ensperdiem cap episodi. Després va venir Marco, però aquest ja era una altra historia.

Júlia ha dit...

Enric, hi ha excepcions, sobretot quan a les famílies hi havia nois i noies però em temo que, al menys 'en el meu temps', la Heidi i les 'Mujercitas' eren cosa de noies, ja veus que al Francesc ni li sonava, he, he.

Júlia ha dit...

Francesc, és que van ser els primers dibuixos d'aquest tipus i van fer gràcia. El Marco forma part d'un llibre també 'de noies', en certa manera, 'Cuore', d'Edmundo d'Amicis, és un dels contes que un professor explica de tant en tant a l'escola, el nom original és 'De los Apeninos a los Andes', em vaig fer un bon tip de plorar amb 'Cuore', amb la història central i amb les que es van explicant al llarg d'un any escolar.

De fet ara potser passen coses semblants però més aviat deuen venir a buscar a la mare des des Andes fins al Pirineu, qui sap.