27.7.18

JA HEM PASSAT DIRECTAMENT A L'ANGLÈS



Resultat d'imatges de FILOMENES

He sentit explicar en diferents ocasions una anècdota atribuïda a Carles Riba i Unamuno, tot i que hi ha qui la posa en boca d'altres intel·lectuals del nostre passat recent. Sembla que Don Miguel va comentar al savi nostrat que això del català era una mica absurd, quan amb el pas del temps tothom faria servir l'anglès. Riba va respondre: doncs passarem directament a l'anglès.

Ja hem arribat, gairebé, a aquesta fita. Molta gent jove, del país profund i mític, no pas de Can Fanga, ep, canta directament en anglès. La meva filla, quan era molt joveneta, va tenir un noviet que cantava heavy, amb un grup, en anglès. Deia que ho feien per tenir més projecció internacional però no van passar d'actuar al carrer, sovint havien compartit un racó de la Plaça de Catalunya amb uns indis dels Andes del Perú que van ser força populars. Avui segurament tindrien més problemes per actuar de forma lliure i no programada pel nostre paisatge urbà. Aquells amors adolescents no van durar i el xicot es va dedicar a d'altres tasques professionals en fer-se adult.
Resultat d'imatges de paula valls discos
Quan ens va dir això de la projecció internacional, ho confesso, els adults de la família més aviat vam fer conya, coses del jovent molt jove, beneiteries innocents. Durant molt de temps cantar i escriure en català era gairebé obligatori si volies fer pàtria. La pobra Núria Feliu va gosar cantar alguna cosa en castellà, en temps remots, i els militants purs l'anaven a xiular, som un país de desagraïts i mesquins. De fet, a la Feliu li devem la divulgació d'un munt de versions en català de cançons de tota mena. Pel que fa als llibres actuals, molts surten en català i castellà de forma simultània i costa de saber quina és la versió original, la veritat. En general, en això, com en tot, no som gens objectius, a uns els xiulem i a d'altres els lloem. 

Les coses han canviat molt. Grups com les inefables i extraordinàries Filomenes són tot un goig. Però en ocasions, per la tele, et presenten una cantautora d'allò més pubilla catalana i quan agafa la guitarra comença a refilar en anglès. Al meu barri hi ha una coral que ho canta gairebé tot en anglès, fins i tot el nom és en anglès. En ocasions els he comentat que podien cantar alguna cosa en català i he semblat l'àvia Bola, que era un personatge mític de la meva infantesa, una dona que sempre rondinava de tot, vaja. He de dir que ara fan un espectacle amb una part dedicada al mar i allà hi ha alguna coseta en català, Déu els do glòria.
Resultat d'imatges de nuria feliu discos tot es gris
De vegades veig una tele local en la qual mostren actuacions de gent jove en un local emblemàtic de la ciutat de L'Hospitalet. La gran majoria canten en anglès, és que ni tan sols en castellà, vaja. Ja allò del licor de crema catalana que es deia Melody ens havia de posar en alerta. Per altra banda, a finals dels setanta vam malmetre el que quedava de la Nova Cançó i vam potenciar els grups d'havaneres, que ara han quedat obsolets i carrinclons, el gènere no ha trobat renovadors a l'estil del que va fer Carlos Cano amb l'havanera andalusa. 
Resultat d'imatges de casal rock
Reconvertir un cant colonial del senyor Ortega Monasterio gairebé en himne patriòtic ha estat quelcom contradictori, surrealista i estrany, però el fet és que les cantades encara acaben amb allò de l'avi que va anar a Cuba i els americans dolentots i ens quedem tan cofois, per no parlar de la Lola i els mocadorets. Es podria fer una versió en anglès de la nostra havanera més famosa, per cert. My grandfather went to Cuba... 

Ja sé que també hi ha gent que canta en català, jove i esforçada, tot i que a la majoria els faria falta un curs intensiu de redacció poètica, sovint sembla que es vagin inventant les cançons mentre les van cantant. En això, però, tot són gustos, ho admeto. I també admeto que desconec tot el que es refila aquí i allà, no és tan sols culpa meva, els bons programes musicals de la tele ja fa temps que han quedat en res. Llevat d'això dels Trumfos, és clar. Per sort no han recuperat allò del Casal Rock. Encara bo.


12 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

tenim una generació de noies que canten en angles, de puta mare, Paula Valls, Judith Nederman, Andrea Motis, Shara Pi, Nuria Graham, Joana Serrat, Gemma Humet, i m'en deixo unes quantes, totes tenen un denominador comú, saben de música, són instrumentistes i cante molt bé. Dic noies, per què la majoria són molt joves, quasi adolescents.

salut

Júlia ha dit...

Sí, no dic que cantin malament, ara bé, això de cantar en anglès ho trobo una mica surrealista, la veritat, i m'estranya que no es qüestioni gens o gairebé gens. No he volgut escriure noms a l'article, tenen molts fans, ho admeto. No entenc que no els surti la vena catalanista en els temps que corren, la veritat.

Gabriel ha dit...

Comparteixo en part la crítica de fons que hi ha en tot plegat. El tema idiomàtic i la música sempre ha sigut un tema que donaria per uns quants posts. De la mateixa manera que hi ha un bon grapat noves veus (moltes femenines) i talents que el Francesc Puigcarbó ha citat molt bé que usen d'anglès com a llengua habitual, també hi ha molts grups, grumets, i noves veus que ho fan en català. Vivim una època on hi ha molta diversitat de propostes i estils. Al Palau Robert van fer una exposició sobre Dones i música al nostre país i la nòmina de noms era destacable...que tinguin molta projecció o no ja és un altre tema. Hi ha cantautores joves de molta vàlua com la Meritxell Gené que ha musicat Màrius Torres.
També hi va haver el fenòmen que molts grups de l'escena barcelonina cantaven en anglès (per diferenciar-se del Rock català que va estar molt estigmatitzat) i després molts van passar-me al castellà i al català i van triomfar pel gran públic amb aquestes llengües. Estic pensant en grups com Sidonie, Mazoni , Mishima...
Ara per exemple pots escoltar de forma habitual cançons en català en ràdio de gran audiència i masses: Flaixbac, Flaix fm, Rac105...
Crec que vivim en una època de molta diversitat.
Totalment d'acord que els bons programes musicals han quedat en res, bàsicament perquè no existeixen.
Aquests dies a Núvol hi havia un article de Joan Burdeus molt bo sobre l'inexiztenr programació musical a Tv3...de fet a tv3 hi ha un gran buit de bons programes culturals, i si la divulgació cultural és l'obra a tv3, la musical encara més. Com a molt et surten uns músics en el programa del cuiner hipster o les 2h de la Nit per tancar el programa FAQS una actuació musical en directe mínimament decent.
Disculpa que m'hagi anat per les branques però el tema dóna per molt...

Francesc Puigcarbó ha dit...

DEPÉN DE LA PROJECCIÓ QUE VULGUIN donar a la seva carrera, Andrea Motis és molt bona, copm a cantant i com a músic, o Paula Valls que és molt jove i té un accent de la plana de Vic (es de Manlleu) d'aquells de carda una rasca, Nedermann, Joana Serrat, totes elles canten en anglès perquè deuen considerar el que et deia al començament, per projectar més la seva carrera. Del seu catalanisme?, em temo que com molt joven això ja ho han superat i no estàn per la labor. Pensa que són plenament exemplars del segle XXI.

salut

Gabriel ha dit...

Volia dir que si la divulgació cultural és poca a Tv3 la musical encara més.
L'article de Núvol no és de Joan Burdeus sinó de Gerard Mur...https://www.nuvol.com/noticies/una-televisio-sense-musica/##

Gabriel ha dit...

Totalment d'acord amb el que dius Francesc!
Hi ha casos com la Núria Graham que canta gairebé tot en anglès perquè en part és la seva llengua familiar ja que el pare és irlandès i la mare d'Osona.
Com el cantant Yacine Belacene (Chen Balowski, Nour, Yacine Belacene and Oriental Grooves) que canta en àrab i en català perquè el pare era argelià i la mare de Barcelona.
Com molt bé ha indicat en Francesc vivim en una nova èpica en la qual hi ha molts joves que viuen en una altres valors i paradigmes, són fills d'un altre temps, i per tant evidentment són plenament exemplars del segle XXI

Júlia ha dit...

Gabriel, efectivament, un dels grans problemes és la difusió. I també hi ha més de tot, passa com amb la literatura, i no és fàcil arribar a tot arreu i saber tot el que es cou. A més a més les franges generacionals cada dia estan més compartimentades o així m'ho sembla.

Júlia ha dit...

I no passa tan sols a la tele catalana, en l'àmbit hispànic també s'han queixat sovint del mateix.

Júlia ha dit...

Francesc, no em quadra el radicalisme catalanista juvenil i que després es canti en anglès, que vols que et digui, pel que fa a la projecció internacional una cosa no té perquè excloure l'altra.

Júlia ha dit...

Gabriel, hi ha molta diversitat, efectivament. De tota manera em sobta que en un temps de reivindicació catalanista no desvetlli una certa inquietud tant d'anglès per tot arreu o que algú escrigui un llibre en castellà directament, sent 'd'aquí'.

Però, bé, cadascú que faci el que vulgui. Un altre tema és que la cançó que podem dir 'de protesta' ha anat molt de baixa, amb algunes excepcions brillants com Freixas i alguns altres. Molta cançó nostrada es encara allò de 'noi busca noia'i para de comptar.

Júlia ha dit...

Un altre tema és que gairebé no arriba res de cançó francesa, italiana, europea en general. Amb el cinema passa una mica el mateix amb poques excepcions. De bona cançó castellana, andalusa, si fa no fa.

TV3 pel meu gust té moltes mancances, defectes i servituds, i sembla que no es pugui dir res en contra de la seva programació, que hi hagi canals molt pitjors no és una excusa. BTV amb una sabata i una espardenya fa coses millors.

Gabriel ha dit...

Totalment d'acord amb la Btv. Amb pocs recursos emet una programació molt digne.