1.8.18

PIPPI LANGSTRUMP, LA SUECA ALTERNATIVA I MÍTICA

Resultat d'imatges de pippi langstrum






Aquest mes de juliol vam perdre una de les veus més emblemàtiques del doblatge hispànic, la de Maria Dolors Gispert. Era la vídua d'un altre mite, Miguel Ángel Valdivieso. A causa de la relació esportiva de Valdivieso amb l'equip de futbol del Poble-sec els vaig dedicar una entrada al meu blog sobre el barri.


Resultat d'imatges de maria dolors gispert pipi calzaslargas



Un dels doblatges mítics de Gispert va ser el de Pippi Langstrump, fins i tot era la intèrpret d'una cançoneta inclosa en la presentació de la sèrie. No conec la versió original, però en castellà feia així:



Vamos a jugar 
a mi casa que es todo un castillo. 
Vais a conocer 
mi pequeño mono Mister Nilsson. 
Sé que os va a gustar 
un caballo que vive conmigo, 
si queréis montar 
le debéis llamar pequeño Tío. 

Pipi Calzaslargas, Pipilota para los niños soy. 
Pipi Calzaslargas sí señor esa soy yo. 
Pipi Calzaslargas, Pipilota para los niños soy. 
Pipi Calzaslargas sí señor esa soy yo. 

Un día también 
todos vais a conocer a mi papá, 
es un capitán 
y ahora está viviendo en Tacatuca, 
me ha dejado 
una gran maleta llena de dinero 
para que lo gaste 
en miles de bombones y caramelos. 

Pippi va arribar a ser molt popular a casa nostra i, en aquella època i gràcies a la televisió, els llibres de l'autora, Astrid Lindgren, es van vendre força. No van faltar les veus puritanes de sempre, és clar, que no sempre venien de sectors conservadors sinó més aviat de tota aquesta pedagogia bonista i papanates que encara cueja.

Resultat d'imatges de pipi calzaslargas

Una mena de llegenda urbana pedagògica moralista assegurava que una nena s'havia matat intentant saltar com la protagonista d'aquella sèrie, això també s'explicava sobre un nen que va voler volar imitant Superman. Hi ha qui creu de bona fe que les criatures són ximpletes, són aquests que també asseguren que els infants d'avui pensen que la llet ve del tetrabrik i no pas de les vaques i ovelles.

El personatge és absolutament transgressor, amb un rerefons àcrata evident, i no podia sortir més que dels països nòrdics, de Suècia en concret. Pippi viu sola, en un casalot que és una mena de castell, amb un mico i un cavall, és autònoma, té una força de categoria, un pare absent i bucaner, una mare desconeguda, menja dolços a desdir, compta amb calerons, es una nena més aviat lletjota i grotesca i fa el que li sembla, sobretot estranyes entremaliadures amb els seus amics. Res a veure amb les sueques mítiques i espectaculars que es volien lligar els reprimits nois de casa. No té cap interès en créixer, cosa que la relaciona amb Peter Pan, tot i que són personatges ben diferents.

Hi havia alguns detalls dels llibres que avui podrien ser considerats racistes i es van eliminar en produccions posteriors, qui estigui lliure de pecat... I Pippi fins i tot, com tants altres personatges de sèries i dibuixos infantils, fumava en alguna ocasió. Però tot s'ha de situar en l'època i el context i intentar que el sentit de l'humor no minvi amb tanta bajanada subtil, la veritat.
Resultat d'imatges de pipi calzaslargas
Una autora de casa nostra que hagués escrit una cosa així no crec que hagués aconseguit publicar-la, no crec que ho aconseguís ni tan sols avui. Recordo algunes lectures escolars dels meus fills, fins i tot unes quantes d'obligatòries, que feien vergonya de llegir a causa de la moralina, això sí, moralina progre, que promocionaven. Sobre adoctrinaments diversos i ben intencionats hi hauria molt a debatre.

Lindgren va escriure d'altres llibres, a l'escola recordo que teníem En Miquel de Lönnenberga i Ronja, la filla del bandoler. La televisió sueca va fer altres sèries basades en llibres de l'autora però no van tenir la difusió de la Pippi. Als Estats Units el personatge no va funcionar tan bé com per aquí, malgrat que la seva protagonista es va fer popular pràcticament a tot el món. Crec que alguns aspectes de la Masha russa dels dibuixos tenen alguna cosa a veure amb la transgressió pippinera, ni que sigui de forma una mica tangencial. Una disfressa recurrent femenina adulta, en època de Carnestoltes, va ser l'abillament de la protagonista.

Eren els anys setanta i aquella televisió oferia coses extraordinàries, innovadores i singulars. L'actriu que va interpretar Pippi, Inger Nilsson, que, ella sí, es va fer gran, ha continuat treballant en el cinema i la televisió, assegura no haver llegit els famosos llibres de Lindgren. Lidgren era socialdemòcrata i ho va ser tota la vida, malgrat que amb els impostos, al seu país, es van passar tres pobles amb els escriptors i creatius en general.

I és que el benestar col·lectiu té un preu molt alt, és clar. L'abús impositiu va fer que Lindgren escrigués un famós text satíric sobre el tema que va contribuir a què aquell socialisme envejat perdés les eleccions després de molt de temps en el poder. Ara ja no ens en recordem però una de les llumeneres pujolistes, en temps d'esperances de futur democràtic, era el socialisme suec.

Lindgren va rebre un munt de premis i reconeixements, en aquell país la literatura infantil compta amb un gran prestigi, reconeixement incondicional i un nivell extraordinari. Va morir als noranta-quatre anys, el 2002. El seu funeral va tenir categoria oficial i d'estat, amb presència del monarca i de tota la gent de pes de Suècia. Pippi Langstrum és encara un bolet alternatiu en el món dels llibres infantils, no té res a veure amb aquestes princeses d'ara que, això sí, es fan pets i volen ser modernes i lliures, en teoria. No té res a veure tampoc amb el poètic però carrincló Pinotxo, del qual vam veure, en aquell passat que em sembla remot, una molt bona sèrie italiana dirigida per Comencini.
Resultat d'imatges de Lisbet salander
Quan torni a ser petita vull ser com la Langstrum, vaja. I, si pot ser, néixer per aquells verals del nord glaçat, lliure, desvetllat i feliç -a estones-,  encara que hagi de pagar molts impostos i que ara comptin amb foscos crims d'èxit literari i heroïnes venjatives que alguna cosa tenen, d'aquell mite infantil transgressor. Ja vindré a la Costa Brava per passar les vacances.

3 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

la tele dels anys 70 tenia coses així, o com ja hem comentat a vegades tot el teatre que s'hi podia veure, o la Clave. Avui en dia Pipi Calzaslargas no s'emetria ni de conya.

Salvador Macip ha dit...

Una sèrie que va marcar molt la meva generació. I com dieu tu i el Francesc, avui seria impensable. Era massa políticament incorrecta.

M. Roser ha dit...

També en tinc un bon record de la Pipi, malgrat hi havia algunes coses que potser eren un perill per si la mainada la volia imitar, com volar, per exemple...
Bon vespre, Júlia.