10.10.18

LITERATURA COMPARADA

Resultat d'imatges de el senyor de les mosques

El panorama polític d'aquests darrers dies, després d'un atac massa llarg de cofoisme, una característica del tarannà català que jo afegeixo sempre al seny i la rauxa, ha fet que em vingués al cap un fragment del final del llibre El senyor de les mosques, quan l'oficial del vaixell recull els nois els diu, més o menys:

-Em sembla que per ser anglesos... tots sou anglesos, oi?... no oferiu un espectacle gaire brillant, com si diguéssim.
-Ho vam fer bé al principi -va dir Ralph- abans de que les coses... 
Es va aturar:
-Estàvem tots junts, aleshores...
L'oficial va assentir, amb amabilitat.
-Ja ho sé. Com bons anglesos...

(...)

Ralph ha perdut la innocència i plora, amb gran tristor, davant de les runes de l'illa. També els altres nois ploren. I l'oficial se sent commogut i incòmode i desvia la mirada.


Tot és als llibres i a la història de la gent, vaja. Que venen a ser el mateix.


2 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Mes que el senyor de les mosques, aqui podriem parlar de les mosques colloneres.

Júlia ha dit...

i tant