20.5.19

L'EMPERADOR RODOLF I LES SEVES DÈRIES COL·LECCIONISTES

Joseph Heintz d. Ä. 002.jpg

Rodolf II, retratat per Joseph Heintz, el Vell

Per casualitat, en poc temps, he retrobat en diferents llibres de diferents gèneres i èpoques, aquest senyor inquietant, un personatge que va arribar a ser molt poderós i que va tenir la seva residència a la Praga mítica, una ciutat que avui s'ha convertit en moda turística. 

Es va educar a Espanya, Felip II era oncle seu, i la seva principal llengua de relació va ser el castellà. Va ser un de tants monarques guillats que podem trobar a la història universal, però això no és tan sols un privilegi de les reialeses. Hi ha hagut manaies horribles, amb gran o petit poder, que provenien del poble i en podríem fer una llarga llista, en el conjunt del mon mundial.

Al final el van haver d'enretirar sense contemplacions tot i que no és pas que les coses anessin millor després del seu enderrocament ja que va arribar la terrible Guerra dels Trenta Anys, que es va allargar, de forma local, molt més dels trenta anys amb els quals se la qualifica. Em temo que les excepcions històriques, de fet, son les èpoques de pau, més que no pas les de guerra i malvestats.

Benjamin Black, alter ego de John Banville, ha situat la seva darrera novel·la, Els llops de Praga,  a l'època de Rodolf II i l'emperador estrafolari hi té un paper important. És aquesta una novel·la històrica i negra al mateix temps. Ni un gènere ni l'altre em fan el pes del tot però sempre hi ha excepcions, lligades a la grapa dels escriptors i escriptores. I com que Banville és un molt bon escriptor i en el gènere de ficció passem per alt el tema de la realitat històrica, el llibre resulta interessant i bo de llegir. L'escriptor, al final del llibre, explica les seves motivacions i ens clarifica quins son els personatges inventats i quins els reals.


Un altre llibre que he llegit en els darrers temps és aquest de Leo Perutz, fa alguns dies el comentava Allau al seu blog. Es va publicar per primera vegada a principis dels anys cinquanta però tot just no fa gaire que ens n'ha arribat la traducció. Perutz és un d'aquests grans escriptors de l'Europa central,  que escrivien en alemany, i que s'està tornant a publicar darrerament. 

Va ser un home molt interessant, jueu crític, de cultura alemanya, europea, de fet, i a causa de les circumstàncies dramàtiques de l'època i l'antisemitisme galopant del nazisme, va haver de guillar. Va viure un temps a Israel on també estava incòmode, ja que insistia en escriure en el seu alemany de tota la vida i era poc aficionat a les pàtries de qualsevol tipus. Durant els anys quaranta es va publicar alguna cosa seva en castellà, en edicions sud-americanes. Va poder retornar a Viena, on va morir, però allà encara es percebia, i es percep, l'antisemitisme recurrent. 

Aquest llibre és el darrer que va escriure i molts crítics literaris l'han considerat la seva obra mestra. Com que no conec en profunditat tota l'obra de l'escriptor, no puc opinar a fons. És un conjunt de contes situats en la Praga de l'emperador Rodolf, amb uns personatges que van sorgint de forma intermitent i sense seguir una cronologia convencional. Tots plegats conformen una història, que es desenvolupa entre el barri jueu de la ciutat de Praga i l'entorn de l'emperador i en ells s'hi barregen, com en el de Banville, personatges reals i imaginaris.

Els contes i els fets que se'ns expliquen ens recorden molts autors posteriors que hem llegit i coses com ara el realisme màgic. Els entesos en el tema de la religió jueva evoquen la Càbala, en parlar d'aquest llibre. Aspectes literaris que hem pensat que eren més moderns els podem trobar ja en aquest volum imprescindible, poètic, fascinant i que remet, així mateix, a la rondallística tradicional i popular.


Un dels ganxos literaris de Rodolf II és la seva afició a l'ocultisme, al col·leccionisme extravagant i a tota mena de coses rares, en les quals va esmerçar un munt de calerons. Sóc devota dels llibres de Philipp Blom, em semblen extraordinaris i, al mateix temps, amens. Aquí ja deixem la ficció de banda, entrem en la Història seriosa, vaja. 

El Coleccionista apasionado l'autor explica casos diversos de bogeria col·leccionista, col·leccionista del que sigui, des dels temps més antics fins a la modernitat. I, és clar, no hi podia faltar el nostre emperador i els seus gabinets de meravelles. A banda de l'alquímia i la resta o, en relació amb ella, el monarca va acollir i donar suport a tot un munt de personatges diversos, alguns dels quals molt importants, astrònoms, músics, pintors. Va ser força tolerant amb el tema ideològic i religiós, més aviat per interès propi que per convenciment, però això, en aquells temps, era mal vist pels ortodoxos. 

Sobre Rodolf II, el seu entorn, el seu context i la seva descendència, tota il·legítima, per cert, es poden trobar un munt d'informacions per la xarxa, algunes interessants i d'altres, dubtoses, com sol passa sempre. Al llibre de Blom hi ha alguna petita errada, que potser és a causa de la traducció, no ho sé, ja que confon el fill sàdic de Rodolf, Juli, amb Joan d'Àustria, que potser tenia defectes diversos però no d'aquesta mena. 

Fins i tot el fill guillat de Felip II, Carles, reivindicat a causa del gènere operístic, no va arribar als extrems de l'altre, o no li van deixar arribar. D'altres fills bastards de Rodolf, que mai no es va casar i va tenir amants dels dos sexes, van fer una vida relativament discreta. Una de les filles va anar a parar a les Descalzas Reales, un destí que, per a una noia de casa bona, considerant els riscos, servituds, parts constants, abusos i la resta, dels matrimonis, encara que fossin matrimonis entre rics i poderosos, era tot un luxe i un mitjà de sobreviure, al menys.

Hi ha molts més llibres, de ficció o d'història convencional, sobre Praga, Rodolf II, el seu temps i la resta. I en sortiran molts més, em temo, no sempre tan brillants ni interessants ni ben escrits com els  tres que menciono. En tot cas, per apassionant i misteriosa que ens resulti aquella Praga antiga, és tota una sort haver viscut ara i aquí, encara més sent una dona, malgrat les mancances, desigualtats i injustícies persistents en el nostre temps. L'atzar també pot ser amable amb nosaltres, històricament parlant, vet-ho aquí.

4 comentaris:

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

Ni idea de qui era aquest Rodolf II de Praga, pero ja veig que es comportava en la línia habitual dels tarats amb corona, i els fills del Rodolf, altres que tal i tal.

Júlia ha dit...

Doncs un emperador molt famós, Francesc, tot i que el nostre Felip II, tiet seu, li dona cinquanta mil voltes pel que fa al tema del govern, no tothom era igual, ep. Situant-los en la seva època, és clar. El que passa és que ell, la ciutat de Praga i l'època sembla que tenen molt d'atractiu literari, contemplats en perspectiva.

Tot Barcelona ha dit...

Tampoco yo conocía la historia del tipo en cuestión
Gracias
salut

Júlia ha dit...

Miquel, t'agradarien els llibres d'història de Blom com el que comento o d'altres sobre la història d'Europa, com 'Años de vértigo'.