15.8.19

REIVINDICACIÓ DE LA MARIETA CISTELLERA

Resultado de imagen de marieta cistellera


Amb això de la festa grossa de la Mare de Déu, per una estranya associació d'idees i records, m'ha vingut al cap la Marieta Cistellera. La Marieta Cistellera és una cançó popular d'origen incert, actualitzada avui com a dansa escolar, pel gran Àngel Daban, entre d'altres.

La cançó va generar una obra de teatre que va ser molt popular, tot i estrenar-se l'any 1936. El seu autor era Salvador Bonavia i Panyella, fill de Salvador Bonavia i Flores, tots dos gent de teatre, d'aquests autors prolífics, populars, tot terreny, estimadíssims en el seu temps i tan oblidats i menystinguts avui, per desgràcia.

L'obra la va estrenar una altra gran Maria, Maria Vila i Panadès, filla i neta d'actors, i esposa d'un altre gran actor amb qui van formar companyia, Pius Daví. No entenc tanta adoració per la Xirgu, qui aviat va aviar per anar a fer Lorques a les espanyes, i tan poca estima per aquella parella mítica, Vila i Daví, que van ser els primers en recuperar, després de la guerra, el teatre en català. Era, no podia ser d'una altra manera, teatre popular, senzill, ingenu i tolerat, però millor això que res. 

Van ser anys difícils i cadascú va sobreviure com va poder i el van deixar. Encara més tard, a principis dels seixanta, la també gran Paquita Ferrándiz va ser una altra Marieta Cistellera, a l'emblemàtic Romea, destinat a ser la seu del teatre català clàssic i popular però que ha anat per uns altres camins i encara bo que romangui obert i actiu, tal i com estan les coses. Maria Vila va fer teatre popular però també obres més ambicioses, i va treballar en castellà en ocasions, fent gires per la península.
Resultado de imagen de marieta cistellera
Mirant per la xarxa i cercant informació sobre els Bonavia, dels quals he trobat poca cosa, per cert, m'he ensopegat amb el blog, ja aturat, on es recullen els articles d'un escriptor banyolí, Joan Oliva, en un dels quals explica l'estrena, a Banyoles, en aquells anys difícils, de la Marieta Cistellera. Maria Vila va anar a casa del cronista per cercar elements per a l'atrezzo, car el seu pare era cisteller. 

Alguns grups de teatre d'aficionats encara recuperen, en alguna ocasió, obres com la Marieta Cistellera, afortunadament. La memòria dels humils sempre ha estat molt maltractada, la veritat, i sovint esborrada del mapa en un munt de camps diversos, literatura, teatre, arquitectura, música... El resultat és que en molts textos de gent jove i d'escolars adolescens es troba a faltar el coneixement d'aquella tradició literària tan emblemàtica i que forma part del nostre tarannà i d'això que en diuen la idiosincràsia catalana. 

Al Romea de la meva joventut hi havia reproduida, en forma de mural, una entrevista molt maca amb Maria Vila, ja retirada, i que tenia una botigueta de souvenirs davant de la Catedral de Barcelona. No sé què en deuen haver fet. 

A les Maries, avui, hi ha més tirada a anomenar-les pel nom canònic o, en tot cas, per Mariones, si son jovenetes. De Marieta n'hi ha alguna, però poques. Jo tenia terror al nom de Marieta a causa del conte aquell de la nena que es gasta els calerons en llepolies i per dissimular la malifeta porta a casa el fetge d'un mort. El mort la visita de nit i va dient allò de Marieta, ja pujo l'escaleta... El conte té un final obert, t'espantaven engrapant-te i dient Marieta, ja t'he agafat, feies un crit, i ja no se sabia què passava amb la nena, amb el difunt ni amb la mare de la criatura.

Hi ha una altra Marieta molt popular, la de l'ull viu, la de la Font del Gat, protagonista així mateix de teatre i cançons, en alguna altra ocasió he escrit sobre ella. 

Maria és un nom que s'ha mantingut, amb alts i baixos, a causa de les modes en això dels noms de pila. Quan jo era adolescent el nom va revifar amb West Side Story, i Toni i Maria, de ser noms vulgars, van passar a ser noms mítics i romàntics. Tot és relatiu, fràgil, temporal i atzarós.

4 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Tinc una neta amb 18 anys que es diu Maria. Per cert a la Maria verge perquè se li diu Mare de Déu, no és la mare de Jesus de Natzareth, el seu fill, fruït de la inseminació artificial de l'esperit sant?

Júlia ha dit...

Oh, però Jesús és déu, no??? o sigui, el fill és fill d'ell mateix, com si diguéssim... Quedem-nos amb el folklore i la tradició i oblidem la teologia, si pot ser.

M. Roser ha dit...

La Marieta cistellera m'ha dut molts records d'infantesa...Jo l'havia cantat molt!
Bon vespre.

Júlia ha dit...

M. Roser, una cançó molt popular, que encara es canta i balla.