19.9.19

L'ABSTENCIÓ INÚTIL I LA DEMOCRÀCIA LIMITADA

homenatge als caiguts-albert sanchez piñol-9788417627034

He  finalitzat la lectura d'aquest divertit i incisiu llibre de Sánchez Piñol, acabat, com qui diu, de sortir de fàbrica. Com potser molts i moltes ja sabeu, el volum aplega vuitanta històries, narracions o facècies, que l'autor va explicar, fa poc més de deu anys, en un breu espai dels Matins del temps de l'Antoni Bassas. Com que jo no escoltava el programa, totes les històries m'han vingut de nou, no han perdut vigència i tenen el brillant to de la millor narrativa oral.

No em voldria estendre, de moment, a l'entorn del llibre, en general. Aprofito la referència que fa avui el Francesc Puigcarbó, sobre l'abstenció, per comentar un dels textos de Sánchez Piñol que, precisament, porta per títol Abstenció i democràcia.

Explica l'autor que hi ha dues grans visions del mon polític, la de Sòcrates i la de Sèneca. La de Sòcrates defensa que el ciutadà ideal és aquell que es manifesta, demana, opina, reivindica... Per a Sèneca, però, els esperits nobles han d'estar per damunt de les passions, en especial les polítiques. Aquests esperits nobles, per tant, ni voten ni falta que els fa.

Sánchez Piñol incideix en el tema dels Estats Units, com a cas senequià. L'abstenció és admesa com a positiva, se suposa que la gent no vota pel fet que està d'acord amb el sistema i, per tant, la democràcia perfecta seria aquella en la qual no votés ningú, tot i que existís la possibilitat de votar alguna cosa. Per això, però, fa falta un nombre mínim de vots que justifiquin l'invent. Segons els neocon, amb un cinc per cent de vots a favor d'un candidat n'hi hauria prou per legitimar-lo.

Als europeus potser això ens sembli escandalós. Però, no ens passa una cosa semblant, en molts casos? L'autor entra en un tema que sovint he comentat, el greuge que patim els ciutadans barcelonins a l'hora de triar representants municipals. Copio del llibre comentat:

A diferència dels petits municipis, a Barcelona la instància de poder més immediata no és l'Ajuntament, son els districtes. Bona part dels problemes més habituals dels ciutadans son  resolts, o no, pels regidors. 

Aleshores Sánchez Piñol posa un exemple pràctic i real. En el moment en què va escriure el text, al districte d'Horta-Guinardó la regidora en actiu s'havia presentat per la candidatura ICV-EUiA-EPM (obvio la broma que es va arribar a fer amb l'amuntegament de sigles, en aquella època). Va obtenir un nombre de vots corresponent al deu per cent dels que es van emetre. Si a tot plegat s'hi sumaven l'abstenció, els vots nuls i els vots en blanc, segons els acurats càlculs de l'autor, la regidora del districte exercia amb un 4,6 per cent del seu cos electoral. Tot ben democràtic i legal, és clar, però l'escriptor, sense entrar a fer valoracions filosòfiques es pregunta:

Si pots manar amb un 4,6 per cent dels vots, a tu què t'importa el que pensin el 95 per cent dels governats?

Tot sovint la gent normaleta, per desgràcia, no entrem en disquisicions tan acurades i indiscutibles però, al capdavall, no ens enganyem, l'abstenció massiva legalitzada deu ser l'aspiració més desitjada per als qui manen, aquí o allà. Si pensem que una abstenció important faria meditar els poders vigents em temo que anem errats. Potser votar el suposat mal menor serveixi per ben poca cosa però, de fet, poca cosa més podem fer, els del poble. Visca Sèneca, vaja.

4 comentaris:

Mayte ha dit...

Miquel
ToT Barcelona

El argumento es bueno y no se le puede descalificar.
Yo no votaré. Y es justo por la inversa del argumento anterior. Han estado cinco meses y cobrado todos los sueldos, TODOS, que se acercan al los 24 millones de euros, si 24 en 5 meses, sin que se haya hecho un sólo decreto ley, UNO SÓLO. (información del telediario 24 horas, a las 21 horas del día de ayer).

Y no votaré porque los viejos partidos (PP y Psoe) me han demostrado ser cortos de miras como estadistas (proyectos para el país a un par de legislaturas vista), o sea, se me han quedado en políticos de sillón y Visa.
Y seguiré no votando porque los nuevos partidos han copiado en un par de legislaturas los mismos defectos que los viejos. C´s podía gobernar en abril con el Psoe (180 escaños), manteniendo las estructuras de estado, dando pie a el repartiendo de la deuda fiscal con las autonomías, abriendo la ley para el corredor del Mediterráneo, aprobando la subida del IPC, y lo que es vital, dando al país la base de los presupuestos del estado para el correcto funcionamiento del mismo. Y no votaré porque el sr Iglesias me ha demostrado que a lo único que aspira es a un puesto ministerial, a una casa con jardín de 2.000 m2, a vivir en un barrio noble, y a tener acceso al coche oficial y la Visa oro del erario, y todo ello en menos de 4 años. Y no votaré porque el idiota, si, idiota del Garzon se ha apartado de la línea de IU para ser uno más en la troupe de un profesor universitario de Ciencias Políticas que NO SABE que el ministerio de sanidad está derivado particularmente a cada autonomía y que por eso no hay un ministerio de sanidad en el gobierno central (hay que joderse que se pidiera ese cargo cuando es inexistente). Y seguiré no votando porque los representantes de esos partidos en Catalunya me son ineficaces (Iceta), y los que no me son ineficaces considero que no me representan, puesto que no comulgo con las ideas de los mismos.

O sea, yo,como NO-votante, también expongo argumentos.
Salut
Miquel

Júlia ha dit...

Lo que digo, Miquel, és que da lo mismo que votes como que no votes, a 'ellos' les da igual.

Razones hay para todas las opciones, otro tema es la eficacia.

El sistema es malo pero el de antes era mucho peor, hay pocas opciones 'reales'.

Francesc Puigcarbó ha dit...

És aixó, els hi és igual que votem o no, o potser els hi era igual fins ara. Aixó era així quan hi havia el bipartidisme, però ara ha canviat i si com sembla l'abstenció el 10N serà del vot de l'esquerra, possiblement acabem tenint un Govern de les dretes, que de fet si fa no fa bé a ser el mateix, o sia desgovern, mani qui mani, a banda que als independentistes ja els hi estaria bé, 'contra Franco viviem millor' deuen pensar, i fins i tot es possible que arribessin a unir-se.
L'ùnic problema de la democracia són els partit polítics, nomès que són alhora, el problema i la solució, o el mal menor...

Salut

Júlia ha dit...

Contra Franco i contra Espanya, he, he... El mal menor, efectivament, i jo em quedo amb el mal menor, si puc triar, Francesc.