tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post1082335746596995528..comments2024-03-29T08:52:11.644+01:00Comments on LA PANXA DEL BOU: ELS REIS DE FA CINQUANTA ANYS VAN ANAR AL MERCATJúliahttp://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comBlogger15125tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-34903331840550882222016-01-09T08:18:47.670+01:002016-01-09T08:18:47.670+01:00M.Roser, a les orelles també me n'havien sorti...M.Roser, a les orelles també me n'havien sortit.<br /><br />El Siglo, on ara hi ha CIA, es va fer després de l'incendi de l'anterior però mai no va ser el mateix, de magatzems n'hi havia uns quants, quan jo era petita, el Barato, SEPU, Capitolio, antics alemanys, el Águila... Can Jorba va ser el rei fins que va passar a mans de Preciados i va arribar el Corte Inglés.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-33956936803937172512016-01-09T08:15:32.636+01:002016-01-09T08:15:32.636+01:00Marta, jo també havia tingut una caputxa d'aqu...Marta, jo també havia tingut una caputxa d'aquest estil, és cert, tot s'aprofitava i girava de l'inrevés i apedaçava, eren altres temps.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-53060166413455954272016-01-08T20:18:16.837+01:002016-01-08T20:18:16.837+01:00Mare meva , quants records dels Reis de la infante...Mare meva , quants records dels Reis de la infantesa i del fred que havíem de souportar; ara ens queixem, però jo fins els divuit anys , vaig passar la majoria d'hiverns a sota zero i no anàvem pas tan abrigats com ara, això sí, plens de penellons, als peus , a les mans , a les orelles i de vegades fins i tot, al nas...<br />També recordo Cal Jorba, perquè primer vaig conèixer els magatzems de Manresa i després els de Barcelona, tenien un segell especial i el Siglo...<br />Petonets.M. Roserhttps://www.blogger.com/profile/01452178754223120835noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-62245247382231744232016-01-07T18:56:46.305+01:002016-01-07T18:56:46.305+01:00UF tot el que expliqueu és exactament el que vam v...UF tot el que expliqueu és exactament el que vam viure els infants d'aquells temps!<br />fred, panellons, Can Jorba, les cames a l'aire, etc. Recordo que la meva mare ens va fer unes caputxes que semblavem "enanitos". Llavors les mares cosien a casa les nostres robes i ens feien els jerseis a mitja. L'aprofitament era bàsic, tot ho reciclavem. Per sort, com diu la Júlia, no vam viure cap guerra, però si les conseqüències d'una economia minsa! Martahttps://www.blogger.com/profile/13120131589614628740noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-8318930633481897712016-01-06T06:44:05.035+01:002016-01-06T06:44:05.035+01:00Tens raó en això de què els dijous els regalaven, ...Tens raó en això de què els dijous els regalaven, la resta em sembla que els donaven segons el que compraves, recordo allò que he dit de les cinquanta pessetes. Els dijous feien una mena de festivals a la terrassa, amb titelles, crec que la Nestlé ho patrocinava, al menys durant un temps i també crec recordar que a la terrassa hi havia algun animaló, un mico, ocells.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-77967828187368057532016-01-06T06:42:20.803+01:002016-01-06T06:42:20.803+01:00Va ser un any molt fred aquell, Lectora, i crec qu...Va ser un any molt fred aquell, Lectora, i crec que té la culpa d'aquesta percepció generalitzada de què 'abans feia més fred', però també recordo hiverns molt amables.<br /><br />A casa tan sols teníem un modest braser i els penellons eren habituals, a mi em sortien als dits dels peus però a la meva mare també n'hi sortien a les mans i fins i tot se li obrien i infectaven però potser per amor propi no volia reconèixer que fos del fred i deia que era natural i cosa de la circulació, coses dels 'grans'. De tota manera els pitjors penellons van ser els de l'any 62, el de la nevada, vaig haver d'anar a escola amb una mena de sabatilles durant un temps perquè no m'entraven les sabates.<br /><br />Tot va millorar amb l'arribada del que menciones, els leotardos, la possibilitat de portar pantalons les noies i pantalons llargs els nens més petits i també amb les xiruques les quals, pel que fa al calçat capaç d'escalfar, em van semblar un gran invent.<br /><br />Els seixanta van portar molts canvis d'aquest tipus, més endavant també em van semblar molt pràctiques les botes altes, a més d'escalfar i ser boniques amagaven les carreres de les mitges.<br /><br />Uf, ja tinc una edat.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-32847455678421885262016-01-06T06:37:02.520+01:002016-01-06T06:37:02.520+01:00Ramon, quina sort que passés per sota de casa, en ...Ramon, quina sort que passés per sota de casa, en alguna ocasió m'havien convidat a anar a algun balcó d'aquests privilegiats.<br /><br />Evidentment quan a la família hi ha infants tot pren una dimensió molt diferent i tot es reviu. La vida és complexa però té moments molt amables i màgics.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-58903131743247158022016-01-05T15:16:02.716+01:002016-01-05T15:16:02.716+01:00Can Jorba és també un referent de la meva infància...Can Jorba és també un referent de la meva infància. Hi havia un dia de la setmana (crec que era dijous) que regalaven globus a la mainada. Uns globus que, un cop a casa, els deixàvem anar perquè pugessin fins al sostre fins que anaven perden el gas i queien a terra.<br /><br />Els meus germans i jo també dúiem un abric d'aquests de "guàrdia-marina". El 1956 va fer molt de fred, fins i tot es van glaçar canonades. Però és cert que la percepció del fred és diferent; ara no es deixa que la mainada passi fred. Com tu, jo també duia mitjons alts; els leotardos van arribar més tard i les nenes no duien encara pantalons. I els nens, encara que fos hivern i fes fred, duien pantalons curts. Recordo nenes de la meva escola amb panallons; jo en vaig tenir mai, potser perquè a casa no passàvem fred. Vivíem en un pis molt assolellat i petit i teníem una calefacció amb una petita caldera de llenya i carbó a la cuina. A mi m'agradava obrir aquella porta de ferro colat i tirar-hi carbó. Sovint m'havien de dir prou perquè després de sopar ja no se'n tirava més i es deixava que a poc a poc es consumís el carbó fins que el foc s'extingia. Hi havia una reixa per on les cendres s'escolaven a un calaix de la part inferior que es buidava de tant en tant.Lectoracorrenthttp://lectoracorrent.blogspot.com/noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-48448529479116160852016-01-05T10:26:55.176+01:002016-01-05T10:26:55.176+01:00Una vegada més, les coincidències entre els escena...Una vegada més, les coincidències entre els escenaris i circumstàncies de la teva infància i la meva són enormes. Tinc alguna foto d'aquella època calcada que la que publiques avui. Can Jorba, el Sepu i el seu Rei, Sant Antoni... jo però tenia un plus que feia que la vigília del dia de Reis fos una mica més especial. La cavalcada passava en aquells temps per sota de casa meva, pel carrer de l'Hospital. Els dos balcons que tenia el pis al carrer, s'omplien amb els meus cosins i amics de l'escola. Una experiència de la qual recordo els detalls amb absoluta fidelitat. Ara, quan amb els meus néts, encara innocents, vaig a veure la cavalcada, els detalls inesborrables per a mi estan en les expressions de les seves cares mentre veuen passar els seus Reis.Ramonhttps://www.blogger.com/profile/13435578128220515171noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-86370782157465273072016-01-05T07:51:54.094+01:002016-01-05T07:51:54.094+01:00Gràcies, Allau, uf, seixanta anys, ja puc estar co...Gràcies, Allau, uf, seixanta anys, ja puc estar contenta d'haver arribat fins aquí i haver pogut veure tantes coses i no haver vist guerres en directe. Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-20743676260206542532016-01-05T07:50:23.963+01:002016-01-05T07:50:23.963+01:00Glòria, pel que fa a això de les escales ho he tro...Glòria, pel que fa a això de les escales ho he trobat a Can Viquipèdia, suposo que és així, sobretot pel fet que Jorba era més antic. Recordo també un article d'Espinàs, quan Can Jorba va pasar als Preciados preguntant-se si mai en dirien 'Can Presiadus'. De fet anaves bé, Glòria, l'amo es deia Jorba i d'aquí va venir el nom, en canvi el senyor Corte Inglés no ha pogut existir mai, he, he. Jo em pensava que això de la cavalcada era de Barcelona i em vaig quedar parada quan el meu pare em va dir que al seu poble també en feien, Mieres, a la Garrotxa, i que venien del Torn i els anaven a rebre. És que no entenia que hi poguessin haver tants reis per tot arreu... realment és un miracle.<br /><br />A mi Can Jorba m'encantava però ja dic, a casa sempre recordaven que El Siglo era millor...Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-58602317875731360502016-01-05T00:10:09.455+01:002016-01-05T00:10:09.455+01:00M'encanta comprovar que la Júlia ja estava per...M'encanta comprovar que la Júlia ja estava perfectament formada i reconeixible seixanta anys enrere.Allauhttps://www.blogger.com/profile/12235215564170618780noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-57285672589328743272016-01-04T22:43:42.321+01:002016-01-04T22:43:42.321+01:00Jo vivia la festa a comarques. Els reis venien d&#...Jo vivia la festa a comarques. Els reis venien d'una masia que no veiem. amb seguici i lluminàries i carros de juguets...la mainada enarborava el fanal prescrit. Després els reis seien en un lloc adient a la plaça de l'ajuntament i la canalla desfilava davant dels seus somriures i una bossa amb tres o quatre caramels. Era la festa de la innocència.<br />Jo venia un parell o tres de cops l'any a Barcelona i mai n'he perdut la sensació d'estar en un laberint. Can Jorba m'agradava molt i em pensava que el dependent era l'amo i es deia "senyor Jorba" ja que aquesta era la lògica infantil dels infants de poble. Ni quan va ser Preciados ni el nou invent dit El Corte Inglés" varen tenir mai l'escalfor dels magatzems Jorba. Per cert, hauria jurat que les primeres escales mecàniques les tenia el Sepu...la memòria enganya.<br />Molt emotiva la teva recreació i entranyable el retrat.Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/09548589099768038530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-84966879933450632102016-01-04T21:19:50.678+01:002016-01-04T21:19:50.678+01:00Ui, em pensava que havia canviat molt, Francesc. E...Ui, em pensava que havia canviat molt, Francesc. El nen és el meu germanet, te sis anys menys que jo.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-18988512963901611892016-01-04T21:11:04.758+01:002016-01-04T21:11:04.758+01:00no caldria que diguessis que eras tu, ho he vist d...no caldria que diguessis que eras tu, ho he vist de seguida. I el nen que seu a la cama del rei? abans aquests barretets o com es digui es portàven molt.<br /><br />Que el reis et portin molts regals.<br /><br />Francesc Puigcarbóhttps://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.com