tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post6200897266864251469..comments2024-03-27T17:45:44.194+01:00Comments on LA PANXA DEL BOU: L'ÚLTIM REI DEL PARAL·LEL, AMB PERDÓ DELS CONTEMPORANISJúliahttp://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-88657068280758175552016-11-19T23:42:06.542+01:002016-11-19T23:42:06.542+01:00Tens tota la raó i em recordes una imatge borgiana...Tens tota la raó i em recordes una imatge borgiana que cito de memòria i que ve a dir que, quan un paisatge canvia, se'n va un bocí de la nostra vida.És com qual al teatre canvien de decorat, un altra quadro, seguiran passant coses que han passat sempre i ens semblaran diferents.Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/09548589099768038530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-3799207591598170572016-11-19T08:29:19.525+01:002016-11-19T08:29:19.525+01:00Glòria, l'Alady va ser un de tants artistes-po...Glòria, l'Alady va ser un de tants artistes-pont entre el Paralelo d'abans de la guerra i el de després, va ser molt presetn a la ràdio i això el va fer encara més popular, però al seu volt s'hi mou un munt de gent fascinant, molta de la quela oblidada avui però amb vides 'de pel·lícula', m'ho estic passant molt bé preparant aquesta xerrada ja que jo d'ell no en sabia gran cosa, més enllà de quatre tòpics, tot i que fa anys que tinc la biografia del senyor Badenas.<br /><br />Barcelona ha perdut moltes coses però n'ha guanyat d'altres, no es pot evitar que tot canviï ni tan sols que en tantes ocasions no ho faci de forma destralera, gent com Rusiñol va viure canvis més bèsties, amb la construcció de l'Eixample o l'obertura de la Via Laietana, el que passa és que creus que el que has vist sempre tu ha estat allà sempre, ahir comentava això en un sopar veïnal, una amiga que feia temps que no venia pel meu barri es planyia dels canvis, de la pèrdua de botigues... quan et fas grans els canvis et semblen més accelerats i destorben, de forma inevitable, de jove resulten fins i tot excitants. Els vells del demà també enyoraran els paisatges del present.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-74005791466987406592016-11-19T02:36:39.068+01:002016-11-19T02:36:39.068+01:00Situo l'Alady en el temps del RadioScope i la ...Situo l'Alady en el temps del RadioScope i la Rambla la rambla...des del poble semblava que teníem Barcelona més a la vora i a més, agosaradament, parlava en català. La meva mare, sempre tan radiofònica, ja el coneixia de molt temps endarrere. Tot un món aquell quan a Ràdio Barcelona anunciaven la vedette Gina Baró, les alegres noies de Colsada, en Luis Cuenca...i tants que me'n deixo. Però no oblido un personatge del que tu, de ben segur, en podries parlar molt, Bella Dorita. També recordo, tot per les ones, a Mary Santpere i Joaquín Gasa. Anar, de tant en tant, a Barcelona era una festassa. Quan varen inaugurar el "cinerama" hi anàvem a quasi cada estrena. Jo era petitota i tot era gran i laberíntic i quants cinemes i teatres i botigues i bars.<br />Barcelona i Paralelu que els déus us donguin llarga vida i que la Júlia ens la vagi contant.Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/09548589099768038530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-21900829513669707042016-11-18T18:27:42.122+01:002016-11-18T18:27:42.122+01:00Me la miraré, Júlia.Me la miraré, Júlia.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-89032776491797022422016-11-18T18:08:59.168+01:002016-11-18T18:08:59.168+01:00Enric, si tens temps mirat la peli aquesta que lin...Enric, si tens temps mirat la peli aquesta que linco, és digna de passar-la al costat del museu anatòmic, he, he... ni que sigui una mica en diagonal i accelerada.<br /><br />Carne de fieras<br /><br />https://www.youtube.com/watch?v=WS-qDh_1v6QJúliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-1922903032199503752016-11-18T17:54:58.876+01:002016-11-18T17:54:58.876+01:00a banda que no hi havia cadires per seure gairebé ...a banda que no hi havia cadires per seure gairebé enlloc, he, he, una altra moda dels nostres temps...Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-74925732519558780532016-11-18T17:53:59.857+01:002016-11-18T17:53:59.857+01:00Jo no sé si el vaig veure mai, en persona, potser ...Jo no sé si el vaig veure mai, en persona, potser sí, sortia a tot arreu, a la tele i al cinema segur, i també el vaig sentir a la ràdio. Hi ha alguna filmació però poca cosa, al menys de moment.<br /><br />He de dir que les exposicions del CCCB no m'acaben mai de convèncer, és allò de què val més el farciment que el gall, i crec que trencar en el moment de la guerra no dona la idea de la continuïtat que hi va haver durant els quaranta i cinquanta, la veritat, vaig sentir al barri un dels responsables i sembla que la intenció era marcar una divisió una mica agafada pels pèls, és clar que la guerra va ser una època difícil però els espectacles no van ser tan diferents després, no hi va haver una 'descatalanització' ja que mai s'havia catalanitzat a fons. Hi ha èpoques molt marcades, com es la dels anys vint, els més 'ambiciosos' pel que fa al tipus d'espectacle per una raó ben senzilla, hi havia més diners.<br /><br />Aquest tipus d'exposicions són molt visuals, una mica 'espectacle', amb una acumulació de material que no es pot digerir, la gent deambula, es mira alguna cosa i para de comptar, tampoc no em va agradar que ho enfoquessin com si haguessin descobert la sopa d'all, la veritat. Bé, ja hem parlat d'això en algunes ocasions, de tota manera, com dic, les del CCCB ja són una mica així, en general, com ho és molta oferta cultural del present.<br /><br />Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-1141749914932763762016-11-18T10:19:58.472+01:002016-11-18T10:19:58.472+01:00Lamento no haver pogut veure Alady en directe. Seg...Lamento no haver pogut veure Alady en directe. Segur que m'hauria agradat perquè enllaçava, com tu dius, amb el Paral·lel d'abans de la guerra però també amb una determinada comèdia america a la qual hi estàvem molt acostumats a través del cinema.<br />L'exposició del CCCB tenia alguna mancança, és cert, però acabava amb la guerra. La postguerra i la dictadura estan per escriure.<br />A veure si puc venir a la xerrada.Anonymousnoreply@blogger.com