tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post6205662784702282842..comments2024-03-29T08:52:11.644+01:00Comments on LA PANXA DEL BOU: JOSEP MARIA DE SAGARRA, EL TEATRE CATALÀ I LES COMMEMORACIONS IMPREVISIBLESJúliahttp://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comBlogger10125tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-8149020977244964982017-07-04T19:21:51.138+02:002017-07-04T19:21:51.138+02:00En general també corren brames de tot tipus però d...En general també corren brames de tot tipus però de segons quines fonts me'n refio. D'altres, no, la veritat.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-82716126008310774112017-07-04T19:20:14.199+02:002017-07-04T19:20:14.199+02:00Segur que no, era una afició com tantes altres, ce...Segur que no, era una afició com tantes altres, certament si una cosa t'agrada molt, l'acabes fent, una altra cosa és que t'hi puguis professionalitzar, que això ja són figues d'un altre paner.<br /><br />Dels famosos sempre s'ha dit de tot, moltes vegades coses que semblaven mentida eren veritat, els senyors, amb poques excepcions, amb això de les faldilles... Miquel Badenes, que menciono en l'altre blog, ens va parlar en una ocasió de les exageracions faldilleres de Martínez Soria, i jo que el veia com un iaio inofensiu... <br /><br />Però no cal ser famós, senyors que jo veia normals en la meva infantesa tenien fulanes, segones famílies i coses així, i sense uns ingressos importants, que ja té mèrit la cosa.<br /><br />Ara ja no m'espanto de res. Un tema habitual fa anys era comentar l'homosexualitat dels famosos, ara ja sembla tot normal i resulta que d'alguns es va dir i no ho eren i a l'inrevés. Ja costa escandalitzar, avui dia, la veritat. Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-61805321290776864942017-07-04T17:48:36.320+02:002017-07-04T17:48:36.320+02:00He volgut dir a la primera línia: Hi ha qui sense ...He volgut dir a la primera línia: Hi ha qui sense mitjans. Sorry.Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/09548589099768038530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-53977621399865445312017-07-04T17:47:50.762+02:002017-07-04T17:47:50.762+02:00Júlia, segur que no tenies vocació teatral. Ja sap...Júlia, segur que no tenies vocació teatral. Ja saps que hi ha que, sense mitjans, es troba de cop dalt d'un escenari. És la força de la vocació que no tothom pot acomplir. <br />Jo hauria volgut un programa de ràdio a Badalona -no ho vaig proposar mai i podia haver-ho fet i m'haurien pres seriosament- . Hi hauria parlat de teatre, de cinema, de llibres, de música. Les meves dèries més notòries. <br />Si sabés més coses faríem safareig. Enric Borrás era molt faldiller. Poques vegades dormia a casa seva encara que pogués. Ja nom deuen quedar supervivents per dir-nos la seva d'aquell reputat actor -gloria del teatro español- deia un cartell a la finestra de casa seva.<br />Seguim connectades via xarxa!Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/09548589099768038530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-21474320147253946602017-07-03T18:27:07.340+02:002017-07-03T18:27:07.340+02:00Glòria, Borràs va tenir una vida força llarga i, d...Glòria, Borràs va tenir una vida força llarga i, de fet, a casa meva ja l'havien vist de gran, crec que l'histrionisme, com passa en molts actors importants, se li devia haver agreujat, deien que el germà era més 'natural', també deien que de gran oblidava el paper i s'embolicava, tot ho sé per referències i no sóc capaç de valorar-ho. A més a més després de la guerra, es va mostrar clarament 'franquista' però era un home gran i temorenc i tampoc no és estrany, va fer algun paperet en pel·lícules de la postguerra, fins fa poc no me'n vaig adonar, va morir el 1957 i el germà, el 49. Sovint en les seves biografies passen de puntetes per aquestes circumstàncies. El germà en canvi va col·laborar en la represa del teatre català, això he llegit. <br /><br />El que dius de Boixaderas és cert, també em va passar amb la Marta Angelat, a més a més m'ha semblat sovint poc aprofitada però el fet és que la seva veu la senties a tot arreu. El doblatge i la publicitat ha estat una bona sortida per a molts actors i actrius de casa nostra, per això, tot s'ha de dir, defensen el doblatge quan es parla de fer més 'versions originals subtitulades', un tema polèmic i complicat.<br /><br />A la vida sempre s'han de fer concessions o 'enretirar-se', això si no et retiren els altres.<br /><br />Tinc un llibre que m'agrada molt del Francesc Curet sobre el Teatre Català, d'Aedos, ja té uns quants anys, és del 67, gent com Montserrat Carulla o Josefina Güell hi són presentades com joves promeses, però fa moltes referències a antics actors i actrius que avui són poc recordats, així com a antigues sales de teatre. Tota una època trencada per la guerra tot i que potser no tant com pot semblar. <br /><br />Fer teatre també m'hauria agradat però quan en feien a la meva parròquia jo estudiava als vespres i no vaig poder, tampoc no tenia una gran vocació, potser, una mica com allò que comentàvem de la ràdio.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-37364947594967644192017-07-03T13:50:45.571+02:002017-07-03T13:50:45.571+02:00Gràcies per la teva resposta tan complerta.
Efect...Gràcies per la teva resposta tan complerta. <br />Efectivament el llenguatge de Sagarra és enlluernador, literatura de primer ordre i, encara que toqués temes melodramàtics, dir els seus versos sempre és una proba de foc per un actor.<br />Vida Privada em sembla magnífica. Està tan ben escrita que et fa oblidar alguns canvis de registre una mica sobtats. Era molt bo, molt bo.<br />Els germans Borràs tenen un carrer cada un d'ells a Badalona. El de Don Enric és més important. Quant a que fos millor el germà pot ser qüestió de gustos. Don Enric era molt histriònic, la meva mare l'havia vist quan era nena, fent Terra baixa, tan mítica, i n'estava entusiasmada. Però eren altres temps.<br />És cert que, per viure, molta gent ha de malbaratar el seu talent. M'agrada en Jordi Boixaderas -només és un exemple- però hi va haver una època que no podies veure la publicitat televisiva perquè, fins i tot, les neveres tenien la seva veu, i jo el recordava dient Shakespeare o Miller i em dolia.<br />Vaig veure "La corona d'espines" que menciones, al Romea. Clavat: Ama Rosa.<br />Fins aviat, Júlia!Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/09548589099768038530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-13810052258860480632017-07-02T16:23:05.482+02:002017-07-02T16:23:05.482+02:00Glòria, gràcies pel comentari, m'alegro que t&...Glòria, gràcies pel comentari, m'alegro que t'agradi comentar per aquí, els comentaris animen molt el tema i donen visions noves o diferents.<br /><br />Sagarra era conscient de la feblesa d'alguns dels seus arguments però s'havia de guanyar la vida el millor que podia. A banda, crec que també necessitava el seu públic i l'ambient teatral que li era fidel, els intents més moderns com la Galatea no van reeixir. <br /><br />De fet, avui hi ha actors molt bons que han de fer bestieses, cineastes excel·lents que fan calaix amb la publicitat, què hi farem. Aquella època no va ser fàcil per a Sagarra.<br /><br />Hi ha obres con el Cafè que aguanten molt bé, d'acord amb la versió que menciones, coincidim. D'altres, tot i que no aguanten 'en conjunt' tenen fragments magnífics i una cosa que domina l'autor en tot moment és el 'tempo' teatral, cosa gens fàcil, fins i tot en un dramon com La ferida lluminosa la cosa funciona.<br /><br />Crec que en ocasions la tria d'obres a representar no ha estat encertada, Fa anys van fer La corona d'espines, els actors eren molt bons però l'obra és una mena d'Ama Rosa ben escrita. No fa gaire van fer Ocells i llops, també li pesen els anys, a banda de què es va fer 'en modern'. amb això de l'escenari al mig del pas, que no m'agrada gens, perjudica l'audició i la il·luminació, però com que sembla que toca fer-ho així...<br /><br />Sagarra sorprèn a més per la riquesa lèxica, noms d'ocells, de peixos, de plantes, prosa i poesia que semblen brollar com si res, aquí està el mèrit. Cal pensar que tots els autors tenen obres millors i pitjors o que lliguen més amb el present, Guimerà té molts bunyols oblidats, obres d'encàrrec, coses així. <br /><br />Avui aquells actors, en general, potser ens semblarien exagerats, s'actua d'una altra manera, com que no tenim filmacions o en tenim molt poques no ho podem valorar, també parlem d'una altra manera. La Xirgu es va empipar i se'n va anar a Madrid a fer Lorcas, per motius diversos, i més endavant a l'Uruguay, però l'hem catalanitzat tant com ha convingut, un conegut meu deia una vegada que al país sempre hi ha algú que s'emprenya i se'n va a Madrid,he,he.<br /><br />Borràs tenia un germà que deien que era millor que ell, actuant, més natural. La llàstima és que aquests encara 'sonen' però n'hi ha d'altres ben poc recordats. <br /><br />A mi, per exemple, el teatre de Lorca no em fa el pes, el trobo exagerat i hiperbòlic i no sé a què venen tantes bodes de sang, però, vaja, tot són gustos i modes. Badalona és una ciutat molt interessant amb una bona història cultural i teatral, efectivament.<br /><br />No he comentat algunes versions televisives que s'han fet darrerament, Laia, Terra Baixa, El Cafè de la Marina, que no m'han fet el pes, sembla que la modernitat demana foscor i que la gent vaig esparracada i casposa, entre poc i massa, vaja, tot i que els actors i actrius feien el que podien. <br /><br /><br /><br />Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-725890777759007852017-07-02T16:07:08.877+02:002017-07-02T16:07:08.877+02:00Ramon, en algun moment s'hauria de fer un hom...Ramon, en algun moment s'hauria de fer un homenatge seriós a tants actors i actrius aficionats que sovint eren potser millor que els professionals, la memòria de Sagarra els deu molt, en l'article Joan de Sagarra hi insisteix, vas tenir molta sort de gaudir d'una mare així. Sense potser fer teatre moltes persones recitaven a festes familiars o de centres diversos poemes de Sagarra o fragments de les seves obres, escoltar algú que recita bé és una meravella, els poemes de vegades no semblen el mateix segons qui els llegeix o recita. Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-78513554622952056032017-07-02T12:42:02.278+02:002017-07-02T12:42:02.278+02:00Ja ho deixat escrit altres vegades, Júlia, per a m...Ja ho deixat escrit altres vegades, Júlia, per a mi Sagarra tenia massa talent per malbaratar-lo amb certs drames rurals, febles històries d'amor i banyes resoltes en versos molt brillants. És la meva opinió. M'agrada molt El cafè de la marina -fa menys d'un any hi vaig tornar a anar a El Port de la Selva- i m'agrada, sobretot, la versió Ovidi-Gil-Anglada-Angelats que considero canònica i que fa que quan he volgut tornar a veure l'obra, esplèndida, les actuacions m'hagin semblat sempre molt pobres.<br />Tens raó reivindicant a Donya Maria Vila i a Pius Davi. Se'ls hauria d'homenatjar. Mai els vaig veure però en sentia parlar a la gent gran quan jo era petitota. Quant a Xirgu, que va viure anys a Badalona, diria per la fama que té i les fotografies que he pogut veure que era una enorme actriu. Potser ara no ens agradaria com no sé si ens agradaria el gloriós badaloní Enric Borràs, el Manelic per excel·lència. Ja sabem que les interpretacions canvien a través del temps, dels intèrprets, director i espectadors fills de cada època. Però, tornant a Xirgu, no sé si molt jovent sap ni qui és ni si saben que parlava sempre en castellà a fi de que la seva llengua materna, català, no contaminés la llengua de tantes obres notables que va interpretar, Lorca, Wilde etc.. Quasi res. Jo no tinc cap mania ni a Xirgu ni a Borrás i m'agrada que se celebri el seu record. El Museu de Badalona ha fet exposicions molt interessants d'ambdós grans actors i és que Badalona és una mina dramàtica, he he...<br /><br />Júlia, poguer escriure en el teu Indret és un plaer immens. Em trobo amb tu i, encara que no sempre coincidim doncs ja seria ben estranya, el que et deia, em trobo amb tu i sóc jo. Bon diumenge!Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/09548589099768038530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-57271694888270769192017-07-02T11:37:48.844+02:002017-07-02T11:37:48.844+02:00Josep Maria de Sagarra ha conviscut a casa meva a ...Josep Maria de Sagarra ha conviscut a casa meva a través de la meva mare des que jo era petit. Ella, sempre de memòria i amb molt bona entonació i dicció oferia en els seus recitals poemes i fragments diversos del teatre sagarrià. Tinc ben presents aquests: El comte Arnau, El poema de Nadal, La rosa de cristall, Fidelitat, La filla del Carmesí, La corona d'espines, L'hostal de la Glòria, El "Cafè de la Marina", L'Estrella dels miracles, La plaça de Sant Joan, La Rambla de les floristes, Reina, La ferida lluminosa, El senyor Perramon, El fiscal Requesens... Poesia i teatre ben escrit, potent, amb continguts que enganxen. La mare els va fer arribar a molta gent que després de sentir-la es van fer sagarrians incondicionals. Jo ho sóc i el segueixo gaudint escoltant gravacions de la Enriqueta Carrillo (la mare) i llengint-lo.Ramonhttps://www.blogger.com/profile/13435578128220515171noreply@blogger.com