tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post6392723132132003140..comments2024-03-29T08:52:11.644+01:00Comments on LA PANXA DEL BOU: París-BarcelonaJúliahttp://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comBlogger7125tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-79294551123482778092007-03-18T19:24:00.000+01:002007-03-18T19:24:00.000+01:00Aquestes ciutats sempre són inabastables, a més, c...Aquestes ciutats sempre són inabastables, a més, canvien, com les persones i, per tant, són també irrepetibles. Una sort per a la teva dona haver pogut fer la primària a aquestes escoles.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-29579791914810601962007-03-18T19:22:00.000+01:002007-03-18T19:22:00.000+01:00Doncs sí, Llibreter, tens raó, encara que jo no só...Doncs sí, Llibreter, tens raó, encara que jo no sóc una seguidora d'aquestes produccions, potser per l'edat.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-54902829708318302682007-03-18T13:10:00.000+01:002007-03-18T13:10:00.000+01:00Com de la peli ja en parlo del meu blog, estic d'a...Com de la peli ja en parlo del meu blog, estic d'acord això que en dius dels americans. Crec que Can-Can i An American in Paris són bons exemples.<BR/>Si Londres és la meva segona ciutat resulta que per a què no l'embrutessin de nacionalcatolicismefeixista la meva dona féu la primària a les Escoles Franceses per la qual cosa la seva segona ciutat és París i com diu el llibreter és inabastable, així sempre està justificat tornar-hi.Alberthttps://www.blogger.com/profile/02979973860790036762noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-14631212746008255202007-03-18T12:30:00.000+01:002007-03-18T12:30:00.000+01:00El consol és que Heidi i Marco van servir de d'ens...El consol és que Heidi i Marco van servir de d'ensinistrament perquè després l'estudi Ghibli elaborés pel·lícules que m'han agradat molt d'adult, com <I>El castell al cel</I>, <I>El viatge d'en Chihiro</I> o <I>La tomba de les llumenetes</I>.el llibreterhttps://www.blogger.com/profile/03603997258302280012noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-80138706030961181252007-03-17T20:40:00.000+01:002007-03-17T20:40:00.000+01:00Els dibuixos japonesos, al principi, feien gràcia,...Els dibuixos japonesos, al principi, feien gràcia, però han desvirtuat els originals, i l'excés els ha vulgaritzat. Heidi, Marco, ja no seran el mateix que abans com la Ventafocs i la Blancaneus difícilment recuperaran la imatge d'abans de Disney.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-22529231636910733302007-03-17T20:39:00.000+01:002007-03-17T20:39:00.000+01:00Benvingut, Llibreter,Les ciutats reals, els indret...Benvingut, Llibreter,<BR/>Les ciutats reals, els indrets, no són mai com els mites o els somnis... o sí???? La realitat i el mite s'alimenten mútuament, ben sovint.<BR/><BR/>Sobre Marco, un llibre que en èpoques passades va tenir molts lectors va ser 'Cuore' d'Edmundo de Amicis, la historia d'un any escolar a l'Itàlia d'abans de la primera Gran Guerra. En aquesta història, a més de la vida quotidiana escolar, el professor explica cada mes, crec, una narració als alumnes. Una d'elles és la història de Marco, són narracions que tenen una unitat per elles mateixes. De 'Cuore' en van fer una magnífica sèrie de televisió, fa anys, amb una mena de relectura que afegia els anys de després de la guerra, on el professor reflexionava on havia portat l'exaltat nacionalisme que agombolava la unificació italiana, mitificada i lloada a les aules. Amb ocasió de la sèrie es va escriure molt sobre el llibre, des d'una visió més actual. D'Amici va arribar a viatjar a Espanya i té unes curioses opinions sobre el nostre pais, que s'han recollit en diversos volums.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-1439795844537504842007-03-17T11:59:00.000+01:002007-03-17T11:59:00.000+01:00A mi, llavors, els dibuixos de Marco no em van sem...A mi, llavors, els dibuixos de Marco no em van semblar dolents. Al contrari. Era un nen i no coneixia ni conec la història original. Esperava l'emissió cada dissabte i no me'n perdia ni un. <BR/><BR/>I París és un mite inabastable. Anar-hi és una frustració perquè mai no s'acompleix el desig. Per això cal tornar-hi. Tants cops com sigui possible.<BR/><BR/>Salutacions cordials.el llibreterhttps://www.blogger.com/profile/03603997258302280012noreply@blogger.com