tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post6843200099779480025..comments2024-03-27T17:45:44.194+01:00Comments on LA PANXA DEL BOU: EL NEN PERDUTJúliahttp://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-68795950499949676562016-01-02T21:09:00.950+01:002016-01-02T21:09:00.950+01:00Enric, no és un fet tan estrany, el que passa és q...Enric, no és un fet tan estrany, el que passa és que va durar molta estona i tots patíem.<br /><br />Bé, de pederastes n'hi ha com tu dius a les llars i a les famílies, darrerament he escoltat anècdotes molt sucoses sobre experiències del passat viscudes per gent de la meva edat tot i que tampoc les coses arribaven més enllà dels tocaments i no van traumatitzar tant com potser passaria ara. El tema de la pederàstia es toca amb molta hipocresia com tants altres i en general tot allò relacionat amb el sexe desvetlla encara moltes pors i inquietuds i no s'hi vol entrar de forma seriosa, es condemna i ja està.<br /><br />El problema és que el que passa amb nens o adolescents crea molta més alarma que no pas el que passa amb gent gran, per desgràcia, i que hi ha molta necessitat de personal en aquests centres i no hi ha diners per a tot i no és un tema prioritari, em temo. Per altra banda no és tan fàcil detectar guilladures, hi ha gent que fa una vida normal i controlada fins que no fa un disbarat ben gros i ningú no ho hauria dit, crec poc en la prevenció, la veritat.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-2154087879516030182016-01-02T18:36:01.182+01:002016-01-02T18:36:01.182+01:00El cas del nen no té més importància que el patime...El cas del nen no té més importància que el patiment de la família i la por que potser haurà sentit la criatura. Són coses que passen. No crec que hagi estat un cas de negligència com a vegades sí passa. Per molt que els vigilis...<br /><br />El del geriàtric clama al cel. És evident que els abusos es donen en els llocs on les víctimes estan més desprotegides; és a dir, en aquells llocs i ens pensem que estan més protegits. I això passa perquè els depredadors, tant els de carrera com els que pateixen una alienació transitòria, treballen i conviuen amb les presumptes víctimes. Per això passen desgràcies en els geriàtrics, les guarderies, les escoles, les parròquies, els clubs esportius o la família. On és més fàcil trobar un pederasta? En un entorn amb nens. Hi ha alguna cosa que falla.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-81759643870410531162016-01-02T07:12:54.941+01:002016-01-02T07:12:54.941+01:00Gràcies, Glòria. Realment aquestes desaparicions s...Gràcies, Glòria. Realment aquestes desaparicions són inquietants i crec que tots hem respirat davant del final feliç. Respecte a l'altre tema, l'estat té responsabilitats però no hem d'oblidar que també té un pes la demanda social seriosa i que tot val molts diners, en el tema de les escoles bressol s'ha millorat molt però sembla que sobre la gent gran no s'insisteix tant com caldria per part de la societat civil, tan sols quan hi ha algun cas dramàtic, com ara, i encara, com dic, genera poca alarma social, em sembla.<br /><br />Evidentment, els problemes, si en volem dir així, han sorgit quan les dones s'han incorporat al món laboral, abans 'tot' ho feien 'elles'.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-2338226061008600952016-01-02T07:09:27.996+01:002016-01-02T07:09:27.996+01:00M. Roser, el problema és que tot val molts diners ...M. Roser, el problema és que tot val molts diners i les persones amb un grau de dependència alt precisen de molt personal i que estigui preparat i pagat de forma digna, per altra banda no es fomenta l'excel·lència en aquests camps com passa, per exemple, en l'escolar, ni es fa referència al prestigi dels bons professionals, quan les persones tenen familiars que fan el seguiment és una cosa però no sempre és així, per desgràcia i la necessitat fa que en aquest camp hi hagi molts 'xiringuitos' lamentables.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-23921034215610594552016-01-01T22:38:39.998+01:002016-01-01T22:38:39.998+01:00Jo no sóc avia i també m'ha inquietat, de bon ...Jo no sóc avia i també m'ha inquietat, de bon principi, la desaparició de l'infant. He afinat l'oïda cada hora per veure que deien les notícies. He estat molt contenta de que l'haguessin trobat. Quin neguit els seus pares !. Fa anys, al poble on jo vivia, es va perdre una nena d'edat similar. Es va fer una bona batuda i, finalment, la varen trobar adormida sota un arbre...tothom va respirar.<br />El tema de les residències d'avis és un debat apart. L'estat hauria de tenir prevista la qualitat de vida mínima per quan ens fem grans. Penso que la gent que ha vingut de fora fa un magnífic servei però, si no hi fossin, aquet servei al farien uns altres. És temps de vaques flaques i ja, anys endarrere, jo tenia una amiga que feia de cuidadora i cada cop n'hi havia més, sobretot perquè les dones ens havíem posat a treballar i ja no era possible tenir cura dels avis sense moure'ls de casa. Tampoc hi havia guarderies i varen aparèixer per la mateixa raó.<br />Un molt bon anys, Júlia! I el desitjo també pels teus lectors.Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/09548589099768038530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-137782708230283972016-01-01T19:54:53.658+01:002016-01-01T19:54:53.658+01:00El problema dels geriàtrics és que no tenen el per...El problema dels geriàtrics és que no tenen el personal que cal per atendre bé als pobres avis, recordo que una noia em deia que no podien fer moixaines als interns, perquè no tenien temps i això és molt trist, perquè a aquestes edats, s'agraeixen les carícies...No es tracta de culpar la família, que de vegades no hi ha més remei, però si que s'ha de fer un seguiment continu del lloc on es deixen...<br />Bon primer vespre de l'any.M. Roserhttps://www.blogger.com/profile/01452178754223120835noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-49135791552310485072016-01-01T17:21:14.334+01:002016-01-01T17:21:14.334+01:00Doncs sí, em sembla que qui més qui menys en té al...Doncs sí, em sembla que qui més qui menys en té alguna per explicar, Francesc, tot i que sempre hi ha els pares 'perfectes' que creuen que a ells no els passen mai aquesta mena de coses.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-73647630533472891562016-01-01T17:14:36.616+01:002016-01-01T17:14:36.616+01:00Ja he llegit que l'havien trobat. Passa bastan...Ja he llegit que l'havien trobat. Passa bastant sovint, nosaltres una vegada al Corte Ingles de Sabadell vàrem perdre la Txell (en tenia 4), s'havia distret mirant una especie de caballitos que hi havia a la planta del nens, potser vàrem tardar cinc minuts a trobar-la, cinc minuts eterns.<br />No es tracte de responsabilitar a ningu ni de donar-se la culpa. Una criatura es pot perdre en qualsevol moment per més que la vigilis.Francesc Puigcarbóhttps://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.com