tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post6849201372450534615..comments2024-03-29T08:52:11.644+01:00Comments on LA PANXA DEL BOU: GALDÓS, CENT ANYS DESPRÉS (2)Júliahttp://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-25543587197494791282020-08-03T13:07:39.835+02:002020-08-03T13:07:39.835+02:00Jo, si em permeteu, de tot això que dieu de que, p...Jo, si em permeteu, de tot això que dieu de que, per exemple, coneixem més de personatges anglosaxons que no pas dels "propis" en diré que si no fossi perquè encara ara al cap de cinquanta anys estem sortint de una Dictadura i que Espanya té un caràcter... -suposo que ho va dir A.Machado- però jo ho conec per Pierre Villar a "Historia de España" (1947): "ADUSTA Y GUERRERA" (diu fins i tot P.Vilar que seria per la orografia severa i el fenòmen de la "Reconquista" i dic jo que molt hi tindrà a veure El Fuero Juzgo per exemple) doncs que si no fossi també per hem après a menystenir-ho -quan no ens provoca una mena de rebuig innat o immanent- (lo espanyol) per exemple perquè van acabar anant a la Guerra de Cuba en vaixells de fusta (el meu pare havia nascut el 1928 i va fer la mili "al primer barco de guerra de ferro del Mediterrani (el Almirante Antequera)" la qual cosa, bé! que si era el primer del mediterrani suposo que els italians encara van tenir sort de "conflictar-se" amb una colla d'arreplegats com els etíops... i nosaltres perdre la guerra (<i>el conflicte) del Marroc!</i>... Em sembla que llavors per més que ens ha sembli ara, que hem recuperat gràcies a les guerres (mundials) i a esdevenir centre d'atracció... "No n'hi ha per tant!" i que "Encara gràcies!"<br />Tindrà a veure amb una sonoritat admesa més polifònica, proposo en la poesia (i les rimes vocàliques) que no pas les trobades en un idioma l'anglès que tindria entre 30.000 i 50.000 mots més que l'Espanyol?<br />Però si també passa a francesos i italians ("mal de muchos... consuelo de tontos" encara que algú havia dit que "consuelo de <b>pocos</b>")<br />llavors que ens amoïni a nosaltres... precisament... que tinguem dubtes sobre la salut que aporta el ésser ignorant... el que cap suramericà ens convidi mai en les nostres "excursions" per les amèriques com a spanish i no Spaniard a vi cancerígen i ens matin per 'txulos'<br />Malgrat tot penso que parlar-ne i dedicar-hi temps (i esforços -jo sobretot em costa molt-) ja faria prou (si no fossi el cas que tinguéssim fills a qui il·lustrar nosaltres que hem quedat gairebé que "per vestir sants"<br /><br />Es una reflexió com una altra i potser impròpia del seu "Treball" Júlia... però com deia aquell propietari d'un diari a l'Oest "Alguien tenia/tiene que decirlo" (Proposo)nou Can Josep... ha tornat!https://www.blogger.com/profile/02241325351706152292noreply@blogger.com