tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post7273443030627975385..comments2024-03-29T08:52:11.644+01:00Comments on LA PANXA DEL BOU: Memòries d'una mestra -gairebé- velleta (II)Júliahttp://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comBlogger18125tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-74765261563280084012007-11-11T18:36:00.000+01:002007-11-11T18:36:00.000+01:00No esperava menys de tu!!! Per cert, a un que està...No esperava menys de tu!!! Per cert, a un que està llegint el teu llibre a l'escola li agrada molt, és un nen de sisè. Malauradament, tinc pocs lletraferits en plantilla escolar.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-25423111815471552262007-11-11T13:13:00.000+01:002007-11-11T13:13:00.000+01:00No te'l faré, ho prometo!I quan me l'hagi llegit f...No te'l faré, ho prometo!<BR/>I quan me l'hagi llegit farem d'alguna manera perquè me'l puguis dedicar personalment, ok?Derichttps://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-68086864360752580772007-11-10T07:25:00.000+01:002007-11-10T07:25:00.000+01:00Deric, doncs a llegir-lo! No em facis el 'salt'!Deric, doncs a llegir-lo! No em facis el 'salt'!Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-15102657265352189842007-11-10T07:24:00.000+01:002007-11-10T07:24:00.000+01:00Gràcies, Francesc, és un plaer el fet que em llegi...Gràcies, Francesc, és un plaer el fet que em llegiu tots vosaltres.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-86648059893526485232007-11-09T18:31:00.000+01:002007-11-09T18:31:00.000+01:00Insisteixo.De totes maneres, he de confessar que e...Insisteixo.<BR/>De totes maneres, he de confessar que encara no m'he comprat el teu llibre, el tinc apuntat per quan vagi a l'Abacus que, per cert, hi he d'anar urgentment.Derichttps://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-18008186955023814102007-11-09T18:25:00.000+01:002007-11-09T18:25:00.000+01:00Deliciosament evocador, és un plaer llegir-te,Deliciosament evocador, és un plaer llegir-te,Francesc Puigcarbóhttps://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-64680435695238660662007-11-09T06:35:00.000+01:002007-11-09T06:35:00.000+01:00Gràcies de nou Empar, tot això de l'èxit és relati...Gràcies de nou Empar, tot això de l'èxit és relatiu, hi ha actors, perruquers, cantants, cuineres i el que sigui, molt bons, desconeguts o que mai han passat 'oficialment' de secundaris mentre que molta mediocritat és considerada excel·lent. Com que el gust també és subjectiu, excepció feta de casos molt evidents, i encara, costa destriar. També hi ha una part de sort, de casualitat, i el pes dels que 'ja hi són', que, com en tots els camps, no tenen massa interès en ampliar el ventall. El món és així, què hi farem. Per això un fenòmen 'obert' com són els blocs inquieta alguns sectors que veuen com s'envaeix l'espai...Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-2126475685426431982007-11-08T19:12:00.000+01:002007-11-08T19:12:00.000+01:00Ho havíem comentat molts cops amb l'Artur, no hio ...Ho havíem comentat molts cops amb l'Artur, no hio ha una correspondència vbiunívoca èxit editorial- venda de llibres. Crec recordar que ell posava l'exemple de l'esport, on els "bons" arriben dalt. Doncs bé, encara que això siga simplificar molt la qüestió, gent com tu, o l'Olivares (a qui, insistesc, no conec personalment) escriviu molt bé!!!!!! No sé si és una qüestió de que, com dius a la novel·la, hi ha més escriptors que lectors, o de màrqueting (Monzó, Pàmies, Torrent al P Valencià), però el q és una realitat és que és injust que una novel·la com la teua passe desapercebuda al lector general. felicitats desd d'Alacant!!! En volem més, Júlia!!<BR/> PD: Efectivament, com a mínim, has venut un llibre a Castelkló. PetonsAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-5316075249039169282007-11-08T18:26:00.001+01:002007-11-08T18:26:00.001+01:00Doncs sí, Arare, em sembla que tenim moltes històr...Doncs sí, Arare, em sembla que tenim moltes històries semblants, demà ens veurem, ep!!!Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-57085160108401932492007-11-08T18:26:00.000+01:002007-11-08T18:26:00.000+01:00Gràcies pel suport, Salvador, encara que no triomf...Gràcies pel suport, Salvador, encara que no triomfi en el mercat, quan em llegiu, ja he triomfat, de fet.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-45405000085877780612007-11-08T18:20:00.000+01:002007-11-08T18:20:00.000+01:00Júlia... quan vaig anar a petar a l'escola de la V...Júlia... quan vaig anar a petar a l'escola de la Vila del meu poble, ja no com a mestra, que ja feia, llavors psicopedagogia i logopèdia, em vaig trobar una molt bona mestra, a punt de jubilar-se, que era molt criticada per alguns sectors diguem-ne moderns. Et juro que quan anava amb ella i els nens i nenes de P5 fins al pavelló per fer psicomotricitat - que és pel que em varen fitxar- de totes les mestres, ella era la més participativa, la més dinàmica i la que entenia més les coses, tot i que mai no havia fet res que s'assemblés a un curs de psicomotricitat rosasensatero ni res de semblant. I els nens se l'estimaven molt, saps per què? és molt senzill: perquè malgrat ser una senyora gran i de l'antiga escola, ella també s'estimava els nens. I això és fonamental, en els mestres, què t'haig de dir a tu, eh?<BR/><BR/>Una abraçada de mestra a mestra!Montsehttps://www.blogger.com/profile/06718469984932848530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-65460267798121674512007-11-08T15:19:00.000+01:002007-11-08T15:19:00.000+01:00Júlia, espero que segueixis amb aquesta sèrie de M...Júlia, espero que segueixis amb aquesta sèrie de Memòries perquè els bloggs són fantàstics! <BR/><BR/>Déric té raó: podries ser la McCourt catalana però també és cert que els camins de les editorials són inescrutables. Tu no defalleixis, que nosaltres t'escoltem.Salvador Maciphttps://www.blogger.com/profile/15880880832583847029noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-30457048980973029162007-11-08T13:19:00.000+01:002007-11-08T13:19:00.000+01:00Moltíssimas gràcies, Empar, espero que a molta gen...Moltíssimas gràcies, Empar, espero que a molta gent li agradi i gaudeixi tant com tu amb la seva lectura, haver-ne venut un a Castellò és, ja, un èxit internacional, per a mi.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-47929594615679272532007-11-08T13:18:00.000+01:002007-11-08T13:18:00.000+01:00Deric, ho tindré en compte, però tinc poca fe en l...Deric, ho tindré en compte, però tinc poca fe en l'èxit editorial, ja veus el que diu Empar sobre el meu darrer llibre, molt amablement, i amb prou feines quatre lectors del blog sabeu que existeix. Així és la vida... editorial.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-5522060530553486182007-11-08T13:17:00.000+01:002007-11-08T13:17:00.000+01:00Gregorio, tingues esperança, no tots eren tan bons...Gregorio, tingues esperança, no tots eren tan bons, tampoc, encara que aquell enyorat Pla Professional de la República va donar els seus fruits, fins i tot en terra erma. Avui algun n'hi ha de bo. Com jo mateixa, he, he.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-73708023870698742982007-11-08T10:55:00.000+01:002007-11-08T10:55:00.000+01:00Hola, Júlia, t'escric per dir-te q estic francamen...Hola, Júlia, t'escric per dir-te q estic francament emocionada. Fa mesos, quan vas fer cas d'una de les recomanacions q vaig fer (l'estrep) em vaig sentir molt afalagada. Vaig decidir que llegiria LA DESCOMPOSICIÓ DE LA LLUM. M'he trobat a,mb alguns entrebancs (la llibreria d'Alacant em va dir q no me'l podia portar), però gràcies a una bona amiga de Castelló, la Francesca, q me'l va comoprar allà i me'l va enviar, l'he pogut llegir. I et deia q estic emocionada perquè m'HA AGRADAT MOLT. No només per certes coses de l'argument (q no desvetllaré perquè recomane a tothom q el llegesca), sinó perquè les caracteritzacions sensorials q es deriven de la lectura del llibre no es limiten a ser juxtaposades enumerativament, sinó que s'interrelacionen i, a més a més, les temptatives de totalitat de les històries narrades no conclouen amb la presència dels personatges, amb els seus pensaments i sensacions, s'eixamplen fins al lector. Això, davall el meu punt de vista, fa q siga una novel·la immensa.<BR/> Salutacions des d'AlacantAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-80475143758429775172007-11-08T10:13:00.000+01:002007-11-08T10:13:00.000+01:00Insisteixo: hauries de publicar tot això. I tant q...Insisteixo: hauries de publicar tot això. I tant que tindria éxit, si no, mira l'éxit que han tingut les memòries del professor Frank McCourt que va aconseguir fins i tot el Premi Pulitzer del 1997.Derichttps://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-57854894602821882022007-11-08T09:50:00.000+01:002007-11-08T09:50:00.000+01:00"Fins que vaig començar a adonar-me que era un gra..."Fins que vaig començar a adonar-me que era un gran savi". <BR/>Em va passar exactament el mateix amb una mestra. En trobar-la vaig pensar que era clarament el paradigma de la mestra tradicional i carca, amb tots els vicis i deficiències d'una escola superada per la pedagogia activa, que era la meva. Fins que vaig descobrir que alguna cosa no rutllava en el meu plantejament: Com podia ser que els nens s'estimessin tant aquella dona si els seus mètodes pedagògics ja no eran vigents enlloc? <BR/>¡Quina ingenuïtat la meva!<BR/>No solament l'estimaven, l'admiraven, i ella sabia revertir de manera espontània aquests sentiments cap els seus alumnes creant d'aquesta manera un clima afectiu extraordinari, que és l'únic requisit imprescindible per a la fertilitat de l'aprenentatge.<BR/><BR/>Ara sé que vaig tenir sor en conèixer aquesta mestra. Se també que la meva filla, que vol fer de mestra, no tindrà la meva sort.Gregorio Lurihttps://www.blogger.com/profile/11810491736112947599noreply@blogger.com