tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post7674742826341204481..comments2024-03-27T17:45:44.194+01:00Comments on LA PANXA DEL BOU: EVOCACIÓ PERSONAL DE JOAN CAPRI I EL SEU TEMPSJúliahttp://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comBlogger7125tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-9899660176118071782017-06-28T12:34:22.796+02:002017-06-28T12:34:22.796+02:00A Barcelona i a tot arreu, Miquel, jo crec que fin...A Barcelona i a tot arreu, Miquel, jo crec que fins i tot a Can Valero hi devia haver seguidors de Capri. Jo vaig començar a anar al teatre 'de veritat' quan vaig començar a treballar, de fet era car, en general, pero també hi havia moltes representacions d'aficionats, a la parròquia, a llocs així. Els meus pares anaven un cop l'any a veure revista, al Molino o l'Apolo i a mi em semblava pecaminós i em feia vergonya dir-ho, ja veus. En general anàvem al cinema del barri, al Condal sobretot. Una vegada un parent llunyà em va dur a no sé quin teatre on feien sarsuela i em va semblar una meravella. Es va començar a fer teatre en català relativament aviat, a mitjans dels quaranta, al Romea i d'aficionats i fins i tot a Ràdio Barcelona, era teatre 'conservador' però el que es feia en castellà, Paso i la resta, també.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-63166178780966693582017-06-28T08:31:52.750+02:002017-06-28T08:31:52.750+02:00És curiós el que l'ambient, les circumstàncies...És curiós el que l'ambient, les circumstàncies, o les necessitats fan que <br />una mateixa Barcelona en pocs quilòmetres quadrats s'actuï de manera diferent.<br /><br />En Can Valero, no s'escoltava el nom de Capri (en trets generals), i record que si parlaven de teatre, la gent ho feia pensant en El Molino, però en paraules baixes i lluny de l'abast dels nens.<br /><br />Va ser pels anys 70 que en el Talía vaig veure a Pau Garsaball i el "ja tenim 600", però el teatre estava fos del nostre poder adquisitiu (no és que valgués excessivament car, però és que les entrades de diners eren excessivament minses).<br /><br />Una altra cosa de la qual em dono ara, és que hi havia molt teatre i que es facturava molta obra en català, detall que se m'havia passat desapercebut.<br /><br />Una abraçada.<br />SalutTot Barcelonahttps://www.blogger.com/profile/12465738306699739820noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-51805043240462275532017-06-28T06:56:55.244+02:002017-06-28T06:56:55.244+02:00Francesc, jo no crec que l'imités sinó que Cap...Francesc, jo no crec que l'imités sinó que Capri va concentrar moltes característiques d'un tipus de català, tot plegat és com un peix que es mossega la cua, de fet algunes expressions pujoleres, fora de context, semblen teatre de per riure, com l'ara no toca, el cauran els nius, cauran els ous, i moltes més, fins i tot diria que una de les claus frívoles de l'èxit popular de Pujol, ara caigut en desgràcia i que ningú admetria, era aquesta manera 'capriana' de parlar amb la gent catalana de les capes mitjanes-baixes i populars. Pujol era un humorista en molts aspectes, potser sense ser-ne conscient. O sí, qui sap. Alguns faranduleros outsiders, com ara l'inefable Boadella, en van voler fer broma i en lloc de reeixir no van aconseguir res més que grolleries, segons la meva opinió. Feia falta un Capri fi, vaja. Recordo també quan va fer sàtira dels cantautors, aquests es van mosquejar una mica i tot, amb allò de 'rebent, sempre rebent' o el 'tu ja m'entens'...<br /><br />Un dels discos de Capri mostra un alcalde al qual se'l presenta amb la frase 'aquí teniu l'alcalde que us dirà quatre tonteries', ho penso sovint quan vaig a actes on algun polític o patum de torn ha de dir 'quatre tonteries' i les diu, he, he.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-44643646414616372152017-06-28T06:39:37.316+02:002017-06-28T06:39:37.316+02:00Els LP d'en Capri estan gastats de tan escolta...Els LP d'en Capri estan gastats de tan escoltar-los. De fet, el que més l'imitava era Jordi Pujol.<br />Capri almenys un estiu, va veranejar a Sant Feliu de Codines, recordo haber-me creuat amb ell per la Quintana, tot desastrat i amb les sabates velles i foradades. semblaba un rodamón pidolaire.<br />Els seus monòlegs són recurrents encara a dia d'avui.<br /><br />salut<br />Francesc Puigcarbóhttps://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-14342824278937318372017-06-28T06:04:07.889+02:002017-06-28T06:04:07.889+02:00Sobre això de la família recordo que aquelles noie...Sobre això de la família recordo que aquelles noies, crec que eren noies, van comentar que la gent els deia de vegades que s'ho devien passar molt bé amb ell a casa, i que més aviat era al contrari. De vegades recordo un altre cas amb problemes d'aquest tipus, Xesco Boix, quan al Vostè pregunta que li va dedicar Puyal trucaven nens i li deien que els seus fills serien molt afortunats i s'ho passarien molt bé amb ell. Les depressions son complexes, diverses, cruels amb els qui les pateixen i amb l'entorn. I ja dic, encara avui hi ha més informació i tolerància vers aquest tipus de patiments.<br /><br />Capri era també un molt bon nedador, suposo que era una altra via d'escapament, l'esport.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-42097691936381323192017-06-28T05:57:17.499+02:002017-06-28T05:57:17.499+02:00Doncs sí, una gran part dels seus monòlegs són abs...Doncs sí, una gran part dels seus monòlegs són absolutament actuals i genials, Glòria. Això de la seva malaltia ho vaig sentir comentar força, fins i tot crec que en alguna ocasió en un programa de la tele ho van comentar també familiars seus, penso que es va casar amb una vídua i eren les fillastres, així mateix ho vaig escoltar dir a companys de professió, al principi quan jo era petita deien que 'era molt raro', avui, per sort, els temes mentals es miren amb més respecte. El pobre vidu no la vaig veure al teatre, tan sols escoltar en el disc, però és que Rusiñol és un geni, ell ho broda, efectivament, i la resta del repartiment és de categoria. Les vegades que en broma he repetit i he escoltat a casa allò de 'totes quedareu contentes', o 'això és art, art que belluga', l'altre dia vaig veure una cantant moderna i jove que es movia molt i em va venir al cap la frase. Pel que fa als monòlegs, frases estrella eren 'sabeu qui té cotxe?' o 'hem de viatjar, hem de veure món, que no tenim conversa'... i moltes més.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-24876888842890049862017-06-27T23:19:35.270+02:002017-06-27T23:19:35.270+02:00Gràcies, Júlia!. Ja ens en seguiràs parlant quan e...Gràcies, Júlia!. Ja ens en seguiràs parlant quan et vingui de gust.<br />Efectivament Joan Camprubi, Capri sofria de feroces depressions. Vaig tenir conèixer el psiquiatra que l'havia portat. No em va explica res del que es parlava a la seva consulta -la ètica mana- però sí que em va dir amb tristesa que l'home patia molt, cosa que ningú hauria pogut endevinar.<br />Jo em sentia jove i esquerranosa però no hagués vist mai el què criticant els monòlegs de l'excel·lent Capri, actor de mal dirigir, engolit per la seva pròpia creativitat. "El pobre vidu" em sembla genial i la broda. D'altra banda i de manera molt subtil, és picant. També va incidir molt en l'humor negre -aquell amic seu que enterra la cama que li han tallat!- i similars. Jo el vaig tornar a escoltar fa poc i feia anys que no el sentia. Hi ha monòlegs absolutament despietats que ell diu meravellosament i a mi em fan partir de riure tant o més que anys endarrere.Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/09548589099768038530noreply@blogger.com