A causa d'un rampell d'inspiració m'he decidit a participar en el concurs de jotes tibauenques. A la fotografia, imatges de la dansada de Batea.
Com que he nascut a Can Fanga
I al Poble-sec en concret,
No he après a ballar la jota,
Deien que no n’era indret,
I resulta que és tan nostra,
Com el mateix Patufet.
Visca la jota blogaire,
Que es balla per internet,
En el feisbuc i el youtube,
A Tortosa i Tavertet,
De la Sènia a Campdevànol,
Al Canadà i al Tibet.
Al Picatxo de Batea,
ara hi tinc una caseta,
i bec vi de la Terra Alta
que no és bo per fer dieta,
només enyoro la platja
que hi ha a la Barceloneta.
ha, ha, moltes gràcies
ResponEliminaMolt bona! la Mercè t'ha inspirat :P
ResponEliminaJúlia, t'ha quedat fantàstica. No se't nota gens que siguis de Can Fanga.
ResponEliminaaquesta és una jota de categoria!
ResponEliminaGràcies les teves, serrano,
ResponEliminarei de les terres de l'Ebre,
que només fas que animar
los bloguets amb sal i pebre,
que segueixis sempre igual
i que mai no et toqui el rebre.
La Mercè que és festa grossa,
ResponEliminaClídice, ja tens raó,
feia temps que no rimava
i avui rimo tot això,
ja gairebé parlo amb jotes
i no tinc aturador.
De Can Fanga, a los fangueros
ResponEliminanos critiquen a desdir,
abans et deien; pagès!!!
i ara et fan: barceloní!!!
Allau, tot això és enveja,
tos voldrien ser d'aquí.
Per a poemes de 'classe',
ResponEliminaels que escrius en el teu blog,
de classe i categoria
com no se'n troben enlloc,
que no sé com te'ls empesques,
si de pressa o poc a poc.
Ha, ha... veig que estar en un dels indrets més "quemacos" de Catalunya t'inspira!
ResponEliminaLa Júlia s'ha trastocat
ResponEliminaper voler escriure una jota
li ha posat tanta afició
que amb una ja no es conforma
pobra, no té aturador
caldrà cosir-li la boca ;p
Galderich, el dels dels bells llibres,
ResponEliminajo inspirada sempre estic,
potser sí que m'ho provoca
veure el cim de Montjuïc
o aquestes tres xemeneies,
que trobo que fan bonic.
Allau, mira, no em provoquis,
ResponEliminaque hauré d'anar a fer el dinar,
i si començo a fer rimes
no sé qui em podrà parar,
el més calent a l'aigüera
i ja dinarem demà, tralarà.
Tirutirurit,
ResponEliminaTirutirurit,
tirutiru iiiit
Tirutirurit,
Tirutirurit,
tirutiru iiiit...
(Música " De Roquetes vinc.")
La lletra, preciosa, eh?
Apa! a ballar tothom! Molt bé Júlia i als que li han contestat amb altres jotes també.
ResponEliminaMaria Antònia, la pintora,
ResponEliminala reina de la pintura,
et responc amb una jota
per no variar l'estructura.
I perquè tu també ballís
com quan eres criatura.
Anònim misteriós
ResponEliminade lletra fenomenal
aquesta lletra que escrius
és ben bé art conceptual,
quan anem tots a Roquetes
l'entonarem tal com cal...
Una jotica galana
ResponEliminala julica nos cantó
en la lengua catalana
porque así se l'antojó.
Un abrazo, lleno de admiración. Usted comprenderá que le tenía que responder con una jota navarra.
Caramba con don Gregorio,
ResponEliminapuede un método inventar,
pues entre jota y jolgorio,
se da bien filosofar!
Seguro que con joticas
escribirá maravillas,
y sus libros pedagógicos
venderá como rosquillas.
Júlia reina del teclat,
ResponEliminano es cansa aquesta xicona
d'obsequiar les amistats
amb rimes de casta bona
que conviden a ballar.
Són jotes de Barcelonaaaa.
Isabel, si ens deixen soles
ResponEliminafem més jotes per segon
que estrelles al cel es veuen,
a l'hora de fer non-non,
no sabem que pel que fa a versos
som lo milloret del món.
aixó s'hauria de sentir cantar...
ResponEliminaFrancesc, a veure si un músic
ResponEliminaens fa arranjaments com cal,
i ens vestim tots de joteros,
i fem un bon festival,
de blogaires en persona
i no pas del món virtual.