Quan tornem a ser petits

Quan tornem a ésser petits,

mitjó blanc, sabata blanca,

a la plaça i a peu coix,

jugarem a l'eixarranca,

i també a saltar i parar,

a cavall fort i amb fireta,

i estendrem la roba neta

sota un cel alegre i clar.

Al terrat de dalt de tot

hi desarem les joguines,

soldats, cavalls de cartró,

jocs de bitlles, moltes nines,

i bombolles de sabó.

Ens ficarem tots a dins

de la bombolla més gran

i els camins del firmament

poc a poc se'ns obriran.

I llençarem les joguines

al foc nou de Sant Joan!

Pels camins de l'espai clar

les constel·lacions d'estrelles

ens faran l'ullet sovint

i passarem a prop d'elles

comptant-les de cinc en cinc.

Pirates de l’univers

solcarem camins antics,

serem pobres, serem rics,

serem bons, serem dolents.

Somniarem futurs incerts

sempre nous i renovats,

i cremarem els moments

somniant eternitats.

No tornarem més al barri

ni als carrers de la ciutat

ni veurem pares ni avis

en aquella immensitat.

Però amarats de sentiment

i de somnis d’infinit

entre boires, a la nit,

plorarem d'enyorament…

               Júlia Costa