29.7.20

GALDÓS, CENT ANYS DESPRÉS (1)

La vida de Benito Pérez Galdós llegará a los cines por primera vez ...

Les circumstàncies han fet que, com tantes altres coses, l'any dedicat a commemorar el centenari de la mort de Galdós, pel gener de 1920, no hagi tingut el ressò esperat. Malgrat el pes de l'escriptor, crec que a casa nostra tot plegat hauria passat una mica de puntetes, no ha acabat de tenir la consideració que mereix, i no és d'ara. Ja fa anys, molts, vaig escoltar Espriu parlar amb una certa displicència de l'escriptor, com si, de fet, no interessés massa. A Galdós li passa com a molts autors i autores que han estat excessivament treballadors, costa conèixer-los en profunditat i haver llegit una part important de la seva obra. L'eficiència se sol castigar, ja que opinar sobre algú genial, però que ha escrit i publicat poquet, pot resultar relativament còmode, però als qui han treballat més del compte encara se'ls etiqueta com a prolífics, cosa que en determinats contextos sembla un penjament. I si han fet activitats diverses i, en el cas de la literatura, han tocat gèneres i temàtiques diferents, encara pitjor. En el context català he llegit, al llarg de la vida, moltes opinions absurdes i poc fonamentades sobre, per exemple, Rusiñol o Sagarra.

Aquests llargs dies de pandèmia inesperada i aïllament involuntari m'he apuntat a cursos online, alguns de dibuix i pintura, de Domestika, que son barats i no caduquen, i un parell dels que ofereix la UNED. He de dir que tenia certes reticències, amb això de la UNED, fa anys aquesta universitat no va voler saber res amb el projecte català d'una universitat a distància i es va haver de crear, gràcies a la imaginació i empenta de Gabriel Ferraté i Pascual, la UOC, on vaig cursar, en un grup pilot, Humanitats, en una etapa acadèmica que recordo amb molta estima. Les coses que comencen tenen un valor afegit, en general, després tot, en certa manera, s'institucionalitza i ja no és el mateix. Malgrat les meves reticències subjectives, molts dies, si em desperto massa aviat, m'ensopego amb uns programes de ràdio d'aquesta universitat i així va ser com em vaig assabentar dels cursos mencionats, en concret, d'un sobre les dones a l'obra i la vida de Galdós. 

Em mirar el programa em vaig animar a seguir-ne encara un altre, a l'entorn dels viatges dels romans. Els cursos es feien, en directe, a Alzira. I es podien seguir online, en directe, o en diferit. En diferit era el millor per al meu gust i la meva situació, ja que t'envien els enllaços i pots anar escoltant les xerrades al teu aire, avui, online o en directe, escoltar quatre conferències al dia ja em resultaria una mica feixuc. Per altra banda, com que no necessito, hores d'ara, ni certificats ni crèdits, no em cal presentar cap mena de treball ni resum. Fins ara han respost a les meves expectatives i en aquests dies rarets això de la cultureta és tot un consol.


Benito Pérez Galdós: Vida, obra y compromiso - Alianza Editorial
Ahir vaig escoltar una xerrada molt interessant i acurada, sobre la situació legal i social de la dona a l'època de Galdós, una època de canvi i trasbals, potser com totes, al capdavall. La feia l'autor de la darrera biografia de l'escriptor, Francisco Cánovas Sánchez, i em va encantar, perquè escoltar algú que domina un tema a fons, és sempre un goig. Aquesta biografia la vaig comprar fa algun temps a LAIE, abans del virus i el confinament, amb una amiga també escriptora hi quedàvem de tant en tant, per esmorzar i remenar llibres. Ara ens hem de conformar en  escriure'ns emails. 

La tenia en espera però el curs m'ha motivat a encetar-la d'una vegada. No és gens senzill escriure sobre Galdós, més enllà de comentar els seus llibres. Va ser un home apassionat, amb molts amors, però discretíssim sobre la seva vida privada i, en aquests casos, dels quals en el mon de la literatura n'hi ha uns quants, les biografies poden resultar ensopides ja que als humans, potser encara més a les humanes, la vida personal dels famosos ens desvetlla una gran curiositat, lligada a la mitomania personal. 

Galdós va ser un home del seu temps però actualíssim en molts aspectes, amb les seves ombres i contradiccions, com tothom, però un esperit lliure en molts sentits. Canovas va llegir uns textos de l'autor que semblaven ben bé proclames del 15-M, cosa que va remarcar el conferenciant. Va tenir amics de totes les ideologies i tendències, com ara el nostre Narcís Oller qui, malauradament, no va ser tan prolífic com l'escriptor castellà, per molts motius que ara serien llargs de comentar. 
PÉREZ GALDÓS, DIBUJANTE. EL PUENTE DE PIEDRA Y EL PILAR | Javier ...

De la mateixa manera que cada vegada que passo pel carrer d'en Giriti penso en Oller, Galdós es present a milers de racons i llocs de Madrid, una ciutat que m'encanta i en la qual, les comptades vegades que hi he anat, he passat molt bones estones. Un dels aspectes de l'escriptor que desconeixia és que va ser un molt bon dibuixant, pintor i caricaturista. Gent de diferents tendències, més de cinc-centes personalitats, donaven suport a la seva candidatura al Nobel però el pes dels carques, sobretot dels jesuïtes de l'època, va ser cabdal per tal que no li atorguessin. Una mica, però per diferents motius, malgrat que jo crec que tot té una certa relació, com li va passar a Guimerà. 

(continuarà)

6 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Un dels aspectes de l'escriptor que desconeixia és que va ser un molt bon dibuixant, pintor i caricaturista.

No tenía ni idea, y mira que sigo con afán todo lo del lápiz, els nonotaires y la caricatura. No he visto un sólo dibujo de él . Buscaré.
Graciès
salut

Francesc Puigcarbó ha dit...

Es podria dir que ha estat un centenari galdós, no ha tingut gaire sort amb el sarao que s'ha organitzat amb el bitxo.

Júlia ha dit...

No es algo demasiado conocido aunque se han publicado libros sobre esta actividad del escritor

Júlia ha dit...

Francesc, amb pandèmia o sense aquests centenaris sempre queden curts i molta gent ni se n'assabenta, un altre tema és quan generen visites i calerons, o sigui, negoci.

Júlia ha dit...

Els escriptors d'aquesta época, en general, també dibuixaven, pintaven i sabien música, l'educació era un bé minoritari però qui hi tenia acces tocava 'moltes tecles'. Una altra faceta poc coneguda de Galdós és la de periodista.

nou Can Josep... ha tornat! ha dit...

jo m'havia llegit el primer (i el segon) dels 2 llibres (4) de Fortunata i Jacinta tot cercant, pensava jo que com amb Raïmon Llull segons Lluís Cabré una mena de gran exposició (al més pur estil del núvol que els pins reventen i deixen caure la pluja de "El bosque animado" en aquest cas de Wenceslao Fernández Flórez (un lujo)) però en el cas de Cabré i Llull la famosa atalaïa que calia trobar a "(el Romanç) d'Evast i Blanquerna" no era altre que la pròpia paraula atalaïa i em va decebre. Així també el comentat a classe de 3er de BUP i per això em vaig empassar els dos llibres primers i part més feixuga de l'obra (de Galdós) tot cercant una fet graciós com el de premiar tots aquells que cometen errors ortogràfics en els cartells de les seves botigues. De fet doncs si ho vaig trobar va ésser molt curtet també i res comparable a l'experiència amb Wenceslao Fdez Flórez. Fins i tot reiterativa la gran experiència narrativa tot i que és abans en el llibre l'exposició de l'arbre modern que representa el pal de telèfon.

Més enllà de tot això la paraula "hortera" present reiterativament (també) a l'obra de Galdós. Hi havia molts modistes i cosidors com a Manresa (ciutat de gran devoció fins que es va cremar el claustre de la Seu pel gran nombre de ciris que hi deixava la gent a Santa Llúcia, patrona dels que s'hi han de fixar i doncs fer servir els ulls) Un hortera, ho podeu trobar, el meu germà ho deia de John Travolta, és una mena de mosso del tèxtil.

Ben cordialment, Josep Salvans Arola