Avui, aniversari d'Olga Xirinacs. Feliciteu-la, pengeu textos seus, poemes, és la gran dama de la literatura catalana i em sembla que no ha assolit tot el reconeixement que mereix. Però així és el mon, tot va a cop de novetat i descobriment mentre que anem aprimant, de forma inconscient i per ignorancia, la llista dels nostres clàssics, encara que siguin vius.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Olga_Xirinacs_i_D%C3%ADaz
Et diré que la primavera s'acosta a tu com l'aire a les primeres violetes
i que els corbs tracen signes amb ploma negra i tinta japonesa.
Reverdeixen els arbres i esclaten els iris entre l'herba dels marges.
El cirerer ha florit, granat i rosa, amb densa olor de mel silvestre.
A poc a poc, en el silenci relatiu, tornen la vida i el somriure,
a poc a poc, en el repòs interior, prenen forma els sentits,
hi ha un corrent subterrani, una volta infinita de l'aire i de la terra.
Tot ho porto a les mans i a flor de pell. T'ho porto, ara de nou,
i és una ofrena sense nom, un càntic sense veu i un palau sense regne.
XIRINACS, Olga La pluja sobre els palaus, dins Óssa Major. Poesia completa (1977-2009)
No serà que tu no t'hi hagis escarrassat i cridat per que sigui més reconeguda, però es veu que n'hi ha a les altes esferes que sordegen.
ResponEliminaFelicitats Olga!
No soc coneguda ni famosa, què hi farem.
ResponEliminaAquest poema és el meu preferit d'ella!!
ResponEliminaA mi n'hi ha molts que m''agraden pero tots els d'aquest llibre, en concret, m'agraden moltíssim
ResponEliminaDons moltes FELICITATS!!! Moltes!!!
ResponEliminaMe ha gustado sobre manera el poema.
Es una gran poeta, a més de narradora, la poesia hauria de ser més coneguda
ResponElimina