CANÇONS AMB MISSATGE, DEL PASSAT REMOT

A un blog d'aquells en els quals entro de tant en tant he trobat una referència a la copla andalusa i l'ús que se'n feia per tal de reblar el clau sobre idees més o menys 'franquistes', per 'adoctrinar', vaja. He intentat posar un comentari al mateix blog però no m'ha estat possible. No estic gaire d'acord amb algunes afirmacions que s'hi fan, el tema andalús ja era molt popular abans de la guerra. Precisament en un llibre de Néstor Luján, 'La Rambla fa baixada', un dels personatges ironitza sobre el tema, davant de les proclames de 'catalanitat' d'un altre. 

Identificar tot amb 'l'espanyolada' em sembla injust. Si filem prim en molts gèneres musicals trobem temes que avui fan molta angúnia, com aquell senyor de 'Mon homme' que pot pegar la dona ja que a ella tant li fa, o aquell 'preso número 9', cantat per la mateixa Baez, en la qual el protagonista vol tornar a matar dona i amant si torna a néixer... Per no parlar dels tangos. La cançó francesa, italiana, també té perles diverses, si ens posem internacionals. 

Els meus pares, catalans de moltes generacions, tenien afició pel tema andalús i els agradava Manolo Escobar i d'altres. De copla andalusa n'hi ha de millor i pitjor, com de tot. Carlos Cano va renovar el génere i també l'havanera. El tema podria ser molt llarg però em limitaré a la cançó que en el blog mencionat posen com exemple, es aquella de 'Mi niña bonita' en la qual un home admet que volia tenir un nen, que després va ser una nena i que n'està encantat i que espera que l'home que se l'emporti l'estimi com cal.

Aquest sentiment no era tan sols hispànic, pensem en el tema de l'hereu, per exemple. Vaig conèixer gent, culta i benestant, que feien estudiar els nois, i a les noies, poca cosa, en el meu temps. El meu pare i d'altres homes del seu temps se sentien identificats amb això de què volien un nen, van tenir una nena i després en van estar molt cofois. 

Avui, per sort, les coses han canviat molt. La majoria de dones, des de fa anys, tenen, en teoria, les mateixes oportunitats que els homes, al menys en la societat occidental. Però precisament la cançó triada reflectia un sentiment existent abans fins i tot de la copla en qüestió. La copla andalusa actual, popular, la que es pot sentir per ràdio Olé i emissores d'aquest tipus, té la grapa, encara avui, d'acostar-se a la vida quotidiana de la gent normaleta, cosa que pels nostres verals catalans no passa des de fa anys. Però encara emocionen coses com allò de 'la mare', amb el fill que va per mal camí i la mare disposada a acollir-lo quan vagin mal dades.

Linco el blog que dic, allà hi ha la lletra sencera de la cançó, que molta gent grandeta com jo recordarà. Tot s'ha de situar en perspectiva. Fa pocs dies algú em va dir que la sarsuela era masclista i es va remetre a la revetlla de 'La Paloma' i al vell  verd que porta a ballar la morena i la rossa. Però és que de sarsuels n'hi ha moltíssimes, li vaig dir. Pitjor era el senyor Ramon que enganyava les criades, tonada que entonavem amb tota la inconsciència de les gresques juvenils. Relacionar-ho tot amb l'educació franquista, en el camp de la música popular del passat, no em sembla just del tot, la veritat.

https://blocs.mesvilaweb.cat/jotajotai/el-que-som-com-erem-i-don-venim-mi-nina-bonita/