tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post1091775875788359696..comments2024-03-27T17:45:44.194+01:00Comments on LA PANXA DEL BOU: ESCRIURE MASSA ÉS PECATJúliahttp://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-45533285268938997662017-01-08T20:59:33.596+01:002017-01-08T20:59:33.596+01:00Montse, jo ja m'ho prenc com fer ganxet, això....Montse, jo ja m'ho prenc com fer ganxet, això. Una afició i para de comptar, fa anys pensava que la qualitat acabava surant però ja veig que no és així o que no sempre és així i que també sura molta mediocritat, però no tan sols en el camp literari, amb coses com la cuina i els restaurants, per exemple, també hi ha molta fantasmada.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-20635012368226852442017-01-08T20:56:58.329+01:002017-01-08T20:56:58.329+01:00Jordi, em temo que mai es podrà ser just amb aques...Jordi, em temo que mai es podrà ser just amb aquest tema, hi ha molts aspectes que fan que una cosa suri i una altra no, tot això té un pes però crec que l'atzar també compta, i fins i to el moment històric, l'oportunitat. No tan sols passa en el camp literari, passa en qualsevol camp professional, actors, músics, metges, pintors, cuiners, perruqueres... N'hi ha de molt bons que tan sols seran coneguts a casa seva i poca cosa més, l'èxit és capriciós i atzarós. La nostra societat es diferencia de les anteriors pel fet que la cultura s'ha massificat i hi ha més de tot, abans escrivien quatre gats i para de comptar. Això, que per una banda es bo, per l'altra fa que encara sigui més difícil destriar el gra de la palla, i, a més a més, hi ha qui no serà mai ni al gra ni a la palla, no crec que sigui ni dolent, però coses com la literatura, de forma inevitable, perden mite i romanticisme.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-49915761431398992022017-01-08T18:55:59.806+01:002017-01-08T18:55:59.806+01:00Julieta, l'enveja fa molt mal. I les patums li...Julieta, l'enveja fa molt mal. I les patums literàries. Ja hem parlat del tema moltes vegades...<br /><br />Al cap i a la fi, escrivim perquè ens agrada escriure. Perquè si ho féssim per guanyar-nos la vida, ho tindríem molt magre!Montsehttps://www.blogger.com/profile/06718469984932848530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-33827126135073496192017-01-08T12:59:32.304+01:002017-01-08T12:59:32.304+01:00Júlia, com bé dius: "(...) car no n'hi ha...Júlia, com bé dius: "(...) car no n'hi ha prou amb escriure bé o en fer el que sigui bé, hi ha d'altres trets del caràcter que compten, l'ambició, la sort, l'oportunitat, la capacitat de vendre, l'enginy promocional...(..)<br /><br />Hi podríem afegir: les relacions personals, les coneixences de famosos, l'impuls d'un mecenes, la popularitat televisiva, la capacitat econòmica d'un escriptor novell...<br /><br />De fet, al llarg de la història hi ha un grapat d'escriptors que la seva fama i riquesa els hi ha esdevingut un cop mort. Pot ser què la nostra societat actual i consumista no sigui capaç de valorar grans escriptors sense aquests paràmetres que hem esmentat?<br /><br />Una abraçada,<br />JordiJordi Policarp - Els llibres del cellerhttps://www.blogger.com/profile/04954906199994184132noreply@blogger.com