tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post2282386162511190463..comments2024-03-29T08:52:11.644+01:00Comments on LA PANXA DEL BOU: Amors invisibles i passions eternesJúliahttp://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comBlogger10125tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-49715699646223064312007-10-27T02:34:00.000+02:002007-10-27T02:34:00.000+02:00Evidentment, Veí, que ho són. Per altra banda, la ...Evidentment, Veí, que ho són. Per altra banda, la realitat no té perquè ser versemblant, diuen. Hi ha fets que semblen mentida i contes que semblen certs. Només volia reflexionar una mica sobre aquests amors, al meu entendre, servils, per molt 'grans' que siguin. Discrepo del que s'ha dit, amb motiu de l'obra de teatre, que és 'amor en estat pur', Déu nos en guard, de tantes pureses, encara que al capdavall la protagonista fa això que en diuen una 'opció de vida' com qui es dedica a la religió.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-20560292707204347972007-10-26T20:46:00.000+02:002007-10-26T20:46:00.000+02:00Potser la literatura no ha de ser "creïble", són e...Potser la literatura no ha de ser "creïble", són els personatges els que l'autor ha de fer "creïbles"; i en la cas de "Carta a una desconeguda", penso, ho són. Com en la majoria de les novel.letes que he llegit de Zweig. Un gran escriptors sense parfernàlies.El veí de dalthttps://www.blogger.com/profile/06454722818508884155noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-63225265853164539202007-10-25T19:16:00.000+02:002007-10-25T19:16:00.000+02:00Doncs sí, això mateix penso jo, però, Francesc, a ...Doncs sí, això mateix penso jo, però, Francesc, a la vida i a la literatura hi ha molts intel·ligents que fan grans disbarats, ara m'ha vingut al cap aquell professor de L'àngel blau, que acaba absolutament degradat, ai, les males dones...Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-10856677626969502472007-10-25T14:00:00.000+02:002007-10-25T14:00:00.000+02:00curiosament vaig llegir aquesta novel·la d'en Zwei...curiosament vaig llegir aquesta novel·la d'en Zweig perquè un amic llibreter em va dir si havia copiat la idea en escriure "fins que cal dir-se adéu", i si és cert que hi han una serie de paral·lelismes, allí es una carta i jo hi faig sortir una serie de llibretes, i alguna que altra coincidència, pero la història meva va per camins molt diferents. La Novel·la de Zweig està molt be, però al meu entendre el personatge de la dona no es fa mai creible del tot, és massa inteligent per comportar-se de la manera que es comporta.Francesc Puigcarbóhttps://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-68221693674519497422007-10-25T08:07:00.000+02:002007-10-25T08:07:00.000+02:00De fet, Fontaine, a Rebeca, també pateix per quelc...De fet, Fontaine, a Rebeca, també pateix per quelcom inconcret, Lola. Mercès pel comentari. La referència m'ha recordat aquell personatge de El Camino que es va confessar i pregunta al capellà (més o menys, cito de memòria).<BR/>-Si hubiese nacido en Inglaterran ¿sería protestante?<BR/>-Pues... probablemente.<BR/>-Me acuso de que si hubiese nacido en Inglaterra sería protestante.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-80403929645063126122007-10-25T07:57:00.000+02:002007-10-25T07:57:00.000+02:00D'això, permete'm: el teu seny és majestuós. Més q...D'això, permete'm: el teu seny és majestuós. Més que no pas catalana sembles anglesa. Déu te'l conservi.<BR/><BR/>La pel.lícula d'Ophuls és magnífica. Les primeres imatges (quan arriba Jourdan, però només es veuen objectes que li pertanyen) són un resum visual brillant de l'eros platònic. No he llegit el llibre perquè, precisamente, vaig ensumar-me que la pel.lícula era superior (aquestes comparacions són una mica absurdes, però, en fi), que li veuria el llautó, a la història. Mentre que al cine,de la mà d'Ophuls, brilla.<BR/>La Fontaine (m'agrada molt com actriu per aquesta ambigüitat), és la passiva-agressiva freudiana en estat pur. Recordo, és clar, "Rebeca", potser la millor pel.lícula de Hitchcoch.<BR/><BR/>Lola<BR/><BR/>Lolalolahttps://www.blogger.com/profile/00870239234989950159noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-69269262214267089702007-10-25T06:18:00.000+02:002007-10-25T06:18:00.000+02:00Bon dia, Sani,Jo opino que moltes grans passions s...Bon dia, Sani,<BR/>Jo opino que moltes grans passions són, en el fons, irrealitats, construccions mentals, lligades, això sí, com menciones, a un cert avorriment que dóna la tranquil·litat. Abans parlava de revolucions, sovint les revolucions no venen dirigides pels pobres explotats, sinó per senyorets de classe mitjana 'mentalitzats', ço és, avorrits de la seva vida, que volen 'salvar' el món. De vegades, en l'amor i en la política, sembla que ens cansem 'd'estar bé'.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-92125905523943176512007-10-25T06:15:00.000+02:002007-10-25T06:15:00.000+02:00Albert, per valorar la revolució francesa -i molte...Albert, per valorar la revolució francesa -i moltes d'altres- no n'hi ha prou amb un text, farien falta molts textos diferents, comparar, i obviar la literatura posterior i glorificadora que es va generar a partir dels seus resultats. Tampoc no es pot valorar si sense tanta sang i violència no s'haurien acabat aconseguint resultats semblants, amb més temps, potser -o no-. Els canvis de mentalitat són anteriors a la revolució, però també els seus 'pares', és clar. La història la fan sempre els que guanyen o els qui, a la llarga, quan la tragèdia ja ha passat, volen vendre unes idees determinades. Després de la revolució encara hi va haver Napoleó -amb un bany de sang europeu de categoria-, restauració, segon imperi... I un llarg període de predomini burgès. En fi, des del present la nostra mirada vol ser global, però quan les coses passen tot és molt diferent... En història no sabrem mai que hauria passat si no hagués passat alguna cosa o n'haguessin passat d'altres, com amb les nostres vides, una altra cosa és plantejar si l'evolució humana és possible sense tants banys de sang, voldria creure que sí. Encara bo que fins Carod admet que cap idea val una vida humana, sembla que al menys, en teoria, la cosa funciona.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-6929991554556538402007-10-25T01:43:00.000+02:002007-10-25T01:43:00.000+02:00Hola Júlia,El teu post és intens de cap a peus.Jo ...Hola Júlia,<BR/>El teu post és intens de cap a peus.<BR/><BR/>Jo em fixoo amb aquest trosset <BR/><BR/>"sempre necessitarem somnis impossibles, sembla. Allò que podia haver estat i no va ser té ganxo, vaja. La realitat i el dia a dia sempre són menys emocionants." <BR/><BR/>per dir que a més dóna un cert joc creatiu, mentre que del dia a dia, planer i natural pot ser més difícil de treure'n creació artística...<BR/><BR/>Hi ha natures mortes excepcionalment belles, però gairebé totes tenen un "je ne sais quoi" d'això, de passives, tristes, atrapades, immóbils ...<BR/>Les grans passions, en canvi, tant si són reals com si són fictícies, donen per posar-hi núvols, aire, papallones i raigs de sol viu...<BR/><BR/>Pel mig hi ha d'haver lluita per aconseguir objectius, frustracions a vèncer, dilemes terribles, pors i patiments, i alguna satisfacció o espernça d'obtenir-la...<BR/><BR/>Sinon, c'est l'Ennui ... ;-)<BR/><BR/>BisesAnonymoushttps://www.blogger.com/profile/04629523395145381010noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-20572454452002274982007-10-25T00:33:00.000+02:002007-10-25T00:33:00.000+02:00Hola Júlia,Primer gràcies pel comentari elogiós qu...Hola Júlia,<BR/>Primer gràcies pel comentari elogiós que em fas, no em crec tant com del que dius de mi, però s'agraeix.<BR/>Tu, com de costum, dius tantes coses que només m'agafo a una, la Revolució Francesa.<BR/>Fernando Garrido a HISTORIA DE LAS PERSECUCIONES (1866, Vol.5, pàg.173, escriu: "Para apreciar en su justo valor la gran revolución francesa, cuyos trágicos dramas vamos á referir, hay que tener presente su obra al par que sus medios, y para que lejos de inspirarnos repugnancia, solo compasión nos causen los males en medio de los cuales se produjo, bastaríamos con que echáramos una ojeada sobre la Francia anterior á la revolución y la Francia que surgió de ella, sobre la legislación, la propiedad, la industria, la prosperidad y la vida de una y otra, y veríamos que la Francia hija de la revolución fué tan grande como mezquina era antes de ella".Alberthttps://www.blogger.com/profile/02979973860790036762noreply@blogger.com