tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post3450756101441264913..comments2024-03-27T17:45:44.194+01:00Comments on LA PANXA DEL BOU: ELOGI DE LA PORJúliahttp://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comBlogger16125tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-74497492387545714772015-09-27T06:36:57.713+02:002015-09-27T06:36:57.713+02:00Enric, segurament és així, la por, com el valor, d...Enric, segurament és així, la por, com el valor, de vegades tenen un gran component irracional contra el qual s'hi pot fer poca cosa.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-8609891802073517922015-09-26T12:47:46.251+02:002015-09-26T12:47:46.251+02:00Ja ho has dit gairebé tot, Júlia. La por és inevit...Ja ho has dit gairebé tot, Júlia. La por és inevitable. A l'exterior ens ajuda a sobreviure i s'hi pot viure. La por interna és la més perillosa. Aquella que ens mostra la nostra incapacitat d'afrontar el que som, el que pensem, el que desitgem. Si acceptéssim els nostres monstres, no els trauríem a passejar contra els altres.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-85704928075251034862015-09-24T20:07:26.354+02:002015-09-24T20:07:26.354+02:00Bé,Oliva, ja veus que jo la defenso amb moderació....Bé,Oliva, ja veus que jo la defenso amb moderació.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-64453676383272853632015-09-24T19:32:33.545+02:002015-09-24T19:32:33.545+02:00LA POR BARRA CAMINS...
ENPASTIFA CONSCIENCIES...
E...LA POR BARRA CAMINS...<br />ENPASTIFA CONSCIENCIES...<br />ESTRONCA FUTURS...<br />Olivahttps://www.blogger.com/profile/18080311597145858901noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-41065536572279157842015-09-24T18:50:08.178+02:002015-09-24T18:50:08.178+02:00Laura, com que crec que, en general, només podem j...Laura, com que crec que, en general, només podem jutjar les motivacions a nivell individual i en aquest cas n'hi han per a tots els gustos i de tots els colors...Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-81412139276187397202015-09-24T13:03:24.516+02:002015-09-24T13:03:24.516+02:00No vull fer cap comentari filosòfic. Falten 2 dies...No vull fer cap comentari filosòfic. Falten 2 dies per al 27 de setembre. La pregunta és: independència si o no?. Les respostes individuals conformaran la col.lectiva. Els que fomenten la por saben a qui s'adrecen, però que les disquisions sobre la por no amaguin que encara hi ha més sentiments en joc: la crítica pusil.lànime, el conservadurisme personal, la comoditat mental de no trencar esquemes ni hàbits, la torre de marfil que sembla protegir amb puresa i superioritat intel.lectual el fet d'haver de prendre una decisió. Igual que res és tot blanc ni tot negre, hi ha moments -poquets, però hi són- en que un o una ha de prendre decisions. De vegades el color gris és més còmode, vull dir... Jo tinc por de la fam, la guerra i el patiment. Jo tinc por, personalment, dels gats, els coloms i de quedar-me tancada en un ascensor. I què?!! Qui per tots els motius esmentats i encara molts més que podriem afegir, diumenge es desentengui d'aquesta pregunta que és col.lectiva i no individual no és que tingui por, no, és que és un perfecte idiota en el sentit grec clàssic del mot: asocial, egoista i insolidari. Sento ser tan contundent i espero que se m'entengui. Laura C.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-35596943342691021562015-09-24T08:22:12.709+02:002015-09-24T08:22:12.709+02:00M. Roser, una certa dosi de por és imprescindible ...M. Roser, una certa dosi de por és imprescindible però un excés ens pot fer inoperants i porucs, de tota manera hi ha casos i casos.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-37173090500750224362015-09-24T08:21:11.799+02:002015-09-24T08:21:11.799+02:00Glòria, precisament jo crec que aquelles generacio...Glòria, precisament jo crec que aquelles generacions havien patit un excés de 'valentia' en molts casos i en van sortir molt escaldats, parlo en general però crec que hi havia por de segons què,per exemple, de la política, de la inseguretat,però, en canvi hi havia un gran coratge a l'hora de sobreviure, de treballar del que fos i com fos... Hi havia por i també desconfiança cosa que no m'estranya, moltes coses que deien els meus pares em venen aquests dies al cap.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-61995072006084943472015-09-24T08:18:23.189+02:002015-09-24T08:18:23.189+02:00Cert, Ramon, tots juguem amb la por per tal de con...Cert, Ramon, tots juguem amb la por per tal de controlar els altres, en algun moment. Els pares i mares encara ho fem servir en ocasions, de vegades de forma inconscient i 'tradicional', de tota manera hi ha pors racionals, que tenen un fonament, i pors irracionals tot i que els límits entre unes i altres són subtils i poc precisos.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-53555742282779322752015-09-24T08:16:32.005+02:002015-09-24T08:16:32.005+02:00Francesc, és curiós com mentre afirmen que no pot ...Francesc, és curiós com mentre afirmen que no pot ser i no serà vagin insistint tant en què passaria si fos...Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-23542850671971124482015-09-23T20:39:47.955+02:002015-09-23T20:39:47.955+02:00Abans deien: "la por guarda la vinya"......Abans deien: "la por guarda la vinya"...Suposo que la por ens fa ser prudents. Com deia algú, jo només tinc por de la por...M. Roserhttps://www.blogger.com/profile/01452178754223120835noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-43439647352585980762015-09-23T19:47:10.239+02:002015-09-23T19:47:10.239+02:00De vegades, simplificant, he pensat que darrere de...De vegades, simplificant, he pensat que darrere de tota decisió més o menys important hi ha una component de por com si ella fora qui ho m ou i qui ho atura tot. Tinc por de fer-ho, Ho haig de fer però em fa por...les generacions de la guerra civil, els vençuts, vivien amb por crònica perquè ja de ben joves n'havien passat molta de por i, poc o molt, ens la varen transmetre.Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/09548589099768038530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-69736274736943619122015-09-23T17:18:33.732+02:002015-09-23T17:18:33.732+02:00Per afegir una reflexió més: Joseph LeDoux comenta...Per afegir una reflexió més: Joseph LeDoux comenta: “La por pot, definitivament, modular les situacions socials. Marits, esposes, pares i professors fan servir la por igual que els polítics per aconseguir objectius socials. Aquest no és un judici de valor. És justament el que fem. Seria millor si féssim servir formes menys aversives de motivació però precisament perquè la por funciona tan bé, és per defecte el que més fem servir”.<br /> <br />Dels esmentats podrien ser aquestes expressions amedrantadores:"et deixaré", "cridaré a l'home del sac", "aniràs al quarto de les rates", "aniràs a l'infern"...i així fins l'infinit. Quan et fas fort davant les amenaces i veus la mentida que contenen o bé, que qui preten fer por ho fa per que ell té por, queda desactivat l'espantall.Ramonhttps://www.blogger.com/profile/13435578128220515171noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-61230783081427297882015-09-23T17:02:00.927+02:002015-09-23T17:02:00.927+02:00A vegades per amagar la pròpia por s'en projec...A vegades per amagar la pròpia por s'en projecta sobre els altres, i aquest és el cas que ens ocupa. No sé per què, però els de la meseta estàn acollonits, cagadets de por vaja.Francesc Puigcarbóhttps://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-8231723972459829912015-09-23T11:58:58.015+02:002015-09-23T11:58:58.015+02:00Cert, Teresa, tot i que em temo que molts condicio...Cert, Teresa, tot i que em temo que molts condicionants fan que reaccionem d'una o una altra manera, segons el moment, les circumstancies, l'etapa vital i fins i tot un munt d'aspectes irracionals o poc explicats encara, una pot ser valenta en un moment inesperat i covarda en un altre, per això les biografies tenen sempre punts foscos i depèn de quan i com mors en el fet de com se't recorda. Només volia expressar la meva inquietud -por?- o fins i tot el meu escepticisme davant de tantes manifestacions gratuïtes de valentia com estic entomant aquests dies. M'anoto la recomanació.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-65085091103090423762015-09-23T11:29:40.209+02:002015-09-23T11:29:40.209+02:00Sobre la por podríem escriure deu bíblies, forma p...Sobre la por podríem escriure deu bíblies, forma part de la condició humana. Però també forma part de la condició humana superar-la, sortir de l'àrea de confort. Pensa que si no hi hagués hagut gosats encara seríem a les cavernes, ben amagats i ignorants. No cal ser gosat cada dia, però a vegades se n'ha de ser alguns dies de la vida. S'ha de saber discernir quan s'ha de gosar, aquesta és la qüestió. No hi hauria artistes, ni científics ni empresaris sense aquest esperit que fa anar més enllà del que ens creiem que sabem. La por està relacionada amb el nostre jo primari, físic. Gosar està relacionat amb l'esperit, que està per damunt del cos físic, el seu vassall. Siguem amos de les nostres vides i no vassalls... És fàcil de dir, però no de fer, ja ho sé. Hi ha un llibre preciós que recomano sovint: L'home a la recerca de sentit, del psiquiatra vienès Viktor E. Frankl. Va estar tancat en un camp de concentració nazi. Allà va aprendre la gran lliçó de la seva vida. Els qui tenien un motiu 'immaterial', una mena de fe, si vols, per viure (no només per sobreviure), mantenien la dignitat i ajudaven amb estima als que, naturalment, s'enfonsaven.Teresa Costa-Gramunthttps://www.blogger.com/profile/11103491767358148395noreply@blogger.com