tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post4612182698740544189..comments2024-03-29T08:52:11.644+01:00Comments on LA PANXA DEL BOU: MÚSICA, LLÀGRIMES I EVOCACIONS COSTUMISTESJúliahttp://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comBlogger11125tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-67743193511008574182015-12-06T21:53:33.635+01:002015-12-06T21:53:33.635+01:00Marina Rossell no m'ha agradat mai. Ni quan pa...Marina Rossell no m'ha agradat mai. Ni quan parla ni quan canta. Li falta intel·ligència dramàtica. Pérez Cruz tinguda pel rien ne va plus em sembla una pèssima intèrpret. S'enfila en les notes agudes i les greus desapareixen.<br />Júlia, jo crec que els cantants d'òpera també reben a l'hora de cantar a la terra. Carreras ha enregistrat molt en català i ha cantat peces de Serrat i de Llach. Fa molts anys que es va significar com independentista però Caballé, que no ho és, també ha deixat uns quants cedés en català com ho han fer Jaume Aragall o Victoria de los Ángeles. Cantants d'òpera de diversos països han deixat homenatges a la seva terra.Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/09548589099768038530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-71245323424202851062015-12-06T20:56:59.093+01:002015-12-06T20:56:59.093+01:00Ui, Enric, a mi m'agraden un munt de cançons c...Ui, Enric, a mi m'agraden un munt de cançons carques, les que intento no cantar són les que lloen el maltractament, com aquella de Mon homme o la del preso número nueve que pensa tornar-los a matar tots. El que em feia gràcia era allò de 'en el año setenta felices seremos los dos', vaig buscar el Caffaro per la xarxa i deunidó la vida que ha fet, amb alts i baixos seriosos. Es veu que en els darrers anys ha fet una revifalla, al seu país. He de fer un post sobre cançons carques i ràncies però inofensives.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-53415897598382103542015-12-06T12:55:32.702+01:002015-12-06T12:55:32.702+01:00No sé si era la teva intenció, Júlia, però t'h...No sé si era la teva intenció, Júlia, però t'ha sortit un crònica (excel·lent) musical i social que reflecteix molt bé emocions i conflictes al voltant de la cançó i de l'adscripció a un determinat corrent d'opinió. No hi afegiré res perquè el text i tu s'expliquen sols.<br /><br />Només una cosa. Sóc un enamorat de la "Marcianita" de Billy Cafaro malgrat ser una cançó reaccionària. Per què? Doncs perquè no et pots desfer de la motxilla que has anat omplint durant els anys que ho absorbies tot sense tenir prou criteri. I no cal renegar-ne ara.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-6145199161014873602015-12-06T08:33:47.294+01:002015-12-06T08:33:47.294+01:00Moltes crítiques, en el món literari i en el music...Moltes crítiques, en el món literari i en el musical, i em temo que en gairebé tots, són motivades per l'enveja, tot i que costi de reconèixer, uns han fet calerons, alguns n'han fet molts, i d'altres poca cosa ja que la sort sovint és atzarosa, quan van començar tots eren més o menys iguals però va com va. L'enveja és un sentiment molt humà però quan arriba a la categoria de pecat capital, malament.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-22944795656886815932015-12-06T07:50:45.522+01:002015-12-06T07:50:45.522+01:00Lectora, això passa molt al país, els qui més crit...Lectora, això passa molt al país, els qui més critiquen després es passen al costat fosc sense manies i si no s'hi queden és perquè no els va bé el tema comercial,un exemple ben demostratiu és el de la Trinca qui després d'allò de les dues pàtries i la resta va començar a fer tele en castellà i cançons i el que fos. <br /><br />Això de la Rosell va ser ben flagrant, ep. O el mateix Quintana, més endavant, que ni a casa seva el parlava amb la filla, així és el país. Els temps, evidentment, van canviar i els purismes van anar de baixa, quan vaig començar a estudiar a la UOC no volien saber gaire res del castellà però després van obrir portes al mercat hispanoamericà i peninsular. De tota manera als cantants, per exemple, d'òpera, no se'ls demanen aquestes devocions patriòtiques, crec que en general hi ha una manca de realisme i de voler conèixer el país real en el qual ens movem. <br /><br />Dels d'ara pocs em fan el pes o me'l fan de forma puntual, però jo també he canviat, què hi farem. Els Pets no m'agradaven però han millorat molt però ja porten trenta anys de rodatge, per exemple. M'agraden algunes de Cesk Freixas, al menys diuen coses una mica profundes perquè trobo que les lletres són molt justetes, en general, i recurrents a temes sentimentals i una mica ximplets, amb poques excepcions, a banda de mal rimades. També és veritat que no segueixo el tema perquè a sobre els mitjans tenen pocs espais, pràcticament cap, per a la música i per donar suport als músics, el mateix passa en castellà, per cert. De tota manera, en música i en moltes coses més, crec que ara hi ha una represa general i que s'intenta fer el que es pot i donar-li sortida, ni que sigui gràcies a la xarxa, també el tema discogràfic ha canviat molt, molt l'editorial. Veurem com va.<br /><br />Fa anys hi havia ressentiment contra els cantants que cantaven en castellà després d'haver-ho fet en català però també passava amb els escriptors, a l'inrevés era ben rebut, és clar. Recordo debats encesos sobre si s'havia de considerar 'catalans' escriptors, sobretot barcelonins, que escrivien en castellà, com Marsé, crec que això va provocar ressentiments i malentesos diversos i gairebé sempre els més criticons acabaven per ser els més botiflers, la història política i cultural del país és complicadeta.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-14856747680608805422015-12-06T07:38:43.160+01:002015-12-06T07:38:43.160+01:00Glòria, és que Ovidi era més actor que cantant per...Glòria, és que Ovidi era més actor que cantant però això l'afavoria en els recitals, sobretot quan explotava les dues coses juntes, molt d'acord amb El Cafè de la Marina, per la tele també va fer una versió magistral de Josafat, quan aquí va anar de baixa la Cançó va passar al cine on va fer paper inoblidables però també d'altres que no estaven a la seva alçada. De Motta, Feliu, tinc discos boníssims, versions extraordinàries i discos divertits però no tot em fa el pes. Una cantant amb qui no he connectat mai tot i que canta bé és Rosell, però crec que en tot això hi ha qüestions personals inexplicables i passa en tots els gèneres musicals, ara em passa també amb la lloada Pérez Cruz, que no hi connecto, o amb els Manel i d'altres. Sobre Pau Riba no li nego la genialitat però també té coses que m'agraden i coses que no, el que m'adono és de què abans era més incondicional de músics o escriptors i ara ja no, la vida. M'alegro que t'evoquin records i t'animin a escriure aquestes entrades, Glòria.<br />Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-78758879558938380582015-12-06T01:35:48.272+01:002015-12-06T01:35:48.272+01:00Jo devia ser poc intel·lectual, perquè de jove, en...Jo devia ser poc intel·lectual, perquè de jove, en Raimon no m'agradava gaire, no tant com a autor, sinó com a cantant, que algunes cançons seves m'han agradat des de sempre. Amb el temps, però, o ha canviat Raimon o ho han fet els meus gustos perquè ara m'agrada molt. La seva veu és més reposada, tot i que, quan cal, li surt amb tanta força com quan era jove. En canvi, Serrat em va fascinar la primera vegada que el vaig sentir en un concert a la Facultat de Dret. La seva "Cançó de matinada" i "Els vells amants" m'han semblat sempre dos poemes preciosos. El recordo també, quan ell encara estudiava, i de vegades el veia a la biblioteca de la Universitat (havia començat a fer biologia quan ja era pèrit agrícola); eren els temps en què de tant en tant cantava al Radioscope de l'Escamilla. Una companya meva de curs era amiga seva --o coneguda-- i va ser qui em va fer adonar que aquell noi del jersei de coll rodó a qui saludava de vegades era en Serrat. També m'agradaven alguns cantants del Grup de Folk. I de Llach, algunes cançons m'agraden molt, d'altres menys i alguna molt poc, però són més les que m'agraden.<br /><br />Quan a cantar en castellà, hi va haver col·legues de Serrat que el van criticar molt però després també ho van fer. Recordo que Marina Rossell el va deixar verd, però anys més tarda ella també va enregistrar algunes cançons en castellà. Mai no he entès aquest ressentiment d'alguns cantants catalans contra els qui també canten en castellà, potser ara ja no tant. El cas curiós va ser el de Sisa, quan va marxar a Madrid i es va convertir en Ricardo Solfa. <br /><br />Durant unes dècades, la cançó catalana que anava sorgint no m'atreia perquè, en general, la trobava massa rockera, però fa uns deu anys o potser menys van sorgir Lídia Pujol, els Manel, Els amics de les arts, Sílvia Pérez Cruz, que m'agraden força.Lectoracorrenthttp://lectoracorrent.blogspot.com/noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-10570045187391207342015-12-05T21:03:32.478+01:002015-12-05T21:03:32.478+01:00Com sempre expliques molt bé els fets i l'atmo...Com sempre expliques molt bé els fets i l'atmosfera d'una època.<br />En Llach mai no em va agradar, sempre li vaig trobar veu d'escolanet, també li agrairé sempre "Amor particular" cantada per altres i no li perdonaré mai allò de "El meu país és tan petit" que tant s'ha encomanat. Tampoc m'agrada l'Ovidi com a cantant però m'entusiasmava actuant. El seu "El cafè de la marina" no ha estat superat. Era un gran artista de teatre. M'agradava la cançó francesa des de Piaff fins a Salvatore Adamo i també coses dels Beatles i dels Rolling. Dels d'aquí vaig sentir un important enamorament per Serrat que quasi m'agrada més en castellà que en català. Però el més artista, el que fregava i frega el geni era el gran Pau Riba, una criatura universal. Avui dia em quedo amb Love of Lesbian però, vaja, la música actual ja se m'escapa de les mans i l'oïda.<br />Júlia, sempre provocant records que em fan escriure massa...gràcies.Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/09548589099768038530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-77244812488050441632015-12-05T15:19:57.367+01:002015-12-05T15:19:57.367+01:00l'OVIDI a partir d'un moment determinat te...l'OVIDI a partir d'un moment determinat tenia quelcom que els altres no tenien, Toti Soler, que no era pas quatre acords amb la guitarra.Francesc Puigcarbóhttps://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-45227541354426561312015-12-05T10:29:03.783+01:002015-12-05T10:29:03.783+01:00Francesc, l'Ovidi també va anar millorant fins...Francesc, l'Ovidi també va anar millorant fins i tot com actor i ells mateixos admeten que es va començar amb una sabata i una espardenya, amb quatre acords de guitarra i poca cosa més, després van anar agafant 'ofici' com passa amb tots les feines, o van canviar d'activitat. Vam perdre la nostra oportunitat, he, he. No hi he entrat però va arribar un moment en que els que en van fer ofici van topar amb aquelles discogràfiques voluntaristes que suposaven que ho feies pel país i no havies de ser ambiciós amb el tema monetari, és clar que alguns s'hi van aficionar, a això del monetari, he, he.<br /><br />Això també va passar amb la literatura, hi ha qui pensa que la sobrevaloració d'escriptores com Rodoreda va lligat al fet que no hi havia producció en narrativa o molt poca, no és el mateix tenir èxit quan són quatre que quan són mil, és clar.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-8620052740206717552015-12-05T09:49:17.008+01:002015-12-05T09:49:17.008+01:00jo és que sòc molt de l'Ovidi. I ostres! habia...jo és que sòc molt de l'Ovidi. I ostres! habia oblidat a Billy Caffaro, oh!me Teen tops amb enrique Guzman.<br />El problema de Raimón es que va tardar molts anys a aprendre a cantar una mica i sense cridar tant, l'accent es anècdotic, a mi ja m'estaba be quan escoltava l'Ovidi.Francesc Puigcarbóhttps://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.com