tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post4668030437455556854..comments2024-03-29T08:52:11.644+01:00Comments on LA PANXA DEL BOU: ANNIE ERNAUX, LA MEMÒRIA LÚCIDA I EL PES DE LA VIDAJúliahttp://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-296496182362050862016-06-18T14:09:21.203+02:002016-06-18T14:09:21.203+02:00No forma part de les meves tasques habituals com a...No forma part de les meves tasques habituals com a procurador de continguts desmereixedors de sagaçes apreciacions, malgrat que en alguna etapa en que m’enganyava ho he mirat de corregir, el procurar-vos ara reflexions de tan pa sucat amb oli com el passat em permeti. Ha passat que m’he abalançat a una nova etapa, al wordpress, com a les biblioteques de manresa per exemple, seguint les orientacions subtèrfues de, precisament la persona que em va encaminar a la participació “europea” o internacional en català que ara es dóna per conclusa amb escurrialles de conversa que faran de tot plegat un arxiu que espero per recurrent no quedi obsolet, la qual cosa seria una catàstrofe… <i>sens dubte!</i> hehe... <i> i per mi!</i><br /><br />Es dóna també el cas que afinadament al que em proposo cada dematí de vacances i de fer sempre que xarro amb l’ordinador i qui jo m’espero que hi sigui, que normalment, i per despit meu no es manifesta, sovint… i és millor així, més intim, més transgressor i més superfluu.<br /><br />És doncs per inconsistència del producte, que mai no va estar tan ben pensat i elaborat com aquell dia (suposo que algun) ha de fer espero de tot plegat que l’escriure esdevingui capital humà en l’experiència de la risilència i la supervivència online… <i>no online! la supervivència com a fruit d’un treball que en fa mereixedor de tal efecte</i>. Així quan tenim por i no entenem que el riure’s d’un mateix és personal per inoperant i doncs relativament només, traumàtic… doncs que no cal que plogui per marxar que tiraran aigua.<br /><br />Tan desmesurades experiències i corruptives de fet i a la postre, si no entenem que no ens reencarnarem en un altre cos sinó que un altre esperit, que va morir al nostre voltant o al del cap del cap de programes i sèries o minicadenes de la televisió o la ràdio va projectar sobre una població embadalida, és cert, però tota cofoia ara no saben de què, esdevindrà de calaix que no ens faci cap mena de gràcia que algú fora de la bibliotecària o una abstracte preocupació pacificadora i harmoniosa faci de tot plegat un tarrabastall considerable en ments sots desenvolupades i tendrement inactives, -i a aqui vaig-, el r<b>a</b>comanar un llibre.Josep_Salvans.https://www.blogger.com/profile/16134228106909265481noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-79267165216513088442016-06-18T12:49:54.996+02:002016-06-18T12:49:54.996+02:00ara he demanat tres llibres d'ella de segona m...ara he demanat tres llibres d'ella de segona mà per internet, a un preu baratíssim i així repassarè el meu rovella francès.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-42282678081918516032016-06-18T12:48:34.263+02:002016-06-18T12:48:34.263+02:00Olga, confesso que jo faig molt poc que la vaig de...Olga, confesso que jo faig molt poc que la vaig descobrir i per casualitat, de vegades agafo llibres a cegues a la biblioteca o a la llibreria, també m'agrada anar de tant en tant al cinema en 'estat virginal', la veritat és que em va agradar, encara més quan porto temps llegint molta palla, i vaig descobrir que a França té força pes però, ai, sembla que 'sona' més gent com el flamant Nobel Modiano que sempre sembla que escriu el mateix llibre, m'ha fet il·lusió que gent com a Gloria ja la conegués.<br /><br />Sobre el que expliques ja fa temps que em pregunto perquè les noies que fan determinades activitats aquàtiques han d'anar pintades com unes mones i plenes de lluentons, la veritat, tot el meu recolzament a l'actitud de la teva filla, si ens prenen el pèl és perquè ens el deixem prendre, moltes vegades. Continuem amb aquesta dèria d'estar mones.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-16094772307513075102016-06-18T12:43:25.852+02:002016-06-18T12:43:25.852+02:00Gràcies Josep.Gràcies Josep.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-55419807674706930602016-06-18T10:06:37.438+02:002016-06-18T10:06:37.438+02:00Confesso que no he llegit res d'aquesta autora...Confesso que no he llegit res d'aquesta autora, i que tan acurada explicació com la teva, Júlia, me n'ha fet venir ganes. Gràcies.<br />Sí que puc dir, afegint-ho a certa manera de veure el món les mateixes dones, que la meva filla gran va preguntar a la monitora del grup de gimnàstica subaquàtica de la piscina per què almenys les nenes no portaven ulleres (per la irritació del clor, etc.), si havien d'obrir els ulls sota l'aigua, que sembla que sí. "És que estan més 'mones'", li va respondre la monitora. Sembla que volen participar en concurs i fan posar a les dones uns banyadors de tiretes i lluentons. Ma filla s'hi ha negat i ara és l'ovella negra.<br />¿Dones? Dones.Olga Xirinacshttps://www.blogger.com/profile/14765672813843762825noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-91522300018999239732016-06-16T10:39:38.686+02:002016-06-16T10:39:38.686+02:00Doncs jo protesto per la tasca divulgativa i poc e...Doncs jo protesto per la tasca divulgativa i poc encisadora duta a terme com a resultes de tan "acaramelada" exposició. Si per exemple a algú li fa il·lusió de fer una cosa i no té perquè saber que ja ho feia algú que encara no es mort, que aquesta seria una altra, de manera que caldria atorgar a les finalitats propedèutiques de les nostres intencions com a divulgadors i accionistes del compartiment, un caire més humil de manera que tot plegat esdevingui menys "revelador". És una opinió... és cert! Però opino que no per provinent d'un disminuït psíquic o de moment prou reditosa esdevingui... cuandomenus incoherent. Per més que estiguem d'exàmens. Ben cordialmentJosep_Salvans.https://www.blogger.com/profile/16134228106909265481noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-36941748013432046462016-06-15T16:16:14.072+02:002016-06-15T16:16:14.072+02:00Gràcies per la informació, Glòria, vaig agafar aqu...Gràcies per la informació, Glòria, vaig agafar aquest llibre per casualitat, a la biblioteca, però miraré d'anar-la llegint més a fons, si pot ser en francès, tot i que el tinc una mica rovellat, m'ha semblat, com tu dius, molt interessant, diferent, i també m'ha sobtat tot el que hi ha d'ella per les xarxes i a la premsa francesa, a banda de la tesi que linco. Una gran descoberta, realment estranya que no tinguem res d'ella en català, encara, i tan poca cosa en castellà, anoto els títols que recomanes. Comptant amb la llarga trajectòria que té, avui costa que determinats llibres surin, de tant en tant agafo llibres a la biblio una mica a l'atzar, 'a cegues', i tinc aquestes agradables sorpreses, no serà la darrera vegada que en parli.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-61638166468948675032016-06-15T15:45:36.154+02:002016-06-15T15:45:36.154+02:00Ernaux és interessantíssima. M'ho he llegit qu...Ernaux és interessantíssima. M'ho he llegit quasi tot d'ella en llibres de segona mà adquirits en francès via Amazon per dos rals. És fantàstic veure com només escriu sobre ella i el que l'afecta i la seva història sempre guarda matisos diferents segons parli del pare, la mare, l'avortament o la passió amorosa. Un cop t'has endinsat en el seu món i el coneixes, saps de què va però l'autora no és mai repetitiva, és com una fotografia vista des de diversos angles. S'agraeix la seva sobrietat, l'amor al mot just, la precisió quasi matemàtica del llenguatge.<br />Guardo un excel·lent record de "Je ne suis pas sortie de ma nuit" que és la caiguda de la seva mare en la demència senil, un homenatge tan lúcid com commovedor. A "La place" ens mostra com els estudis la deixen accedir a cert status que mai no hauria conegut si la seva mare l'hagués lligat a casa destinant-la a ser una anònima més amagada en la França profunda.<br />"L'événement" o "La honte" també em varen agradar molt.Una vegada, en un blog anterior, vaig parlar d'un llibre d'ella i em vaig queixar de que quasi no estés traduïda al castellà i menys al català. Però la meva veu no va ser escoltada i penso, honestament, que Ernaux seria molt llegida en ambdues llengües perquè no diu mai res sobrer, es intel·ligent i fa servir un llenguatge depurat i elegant.<br />Celebro que t'agradi i que n'hagis parlat.Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/09548589099768038530noreply@blogger.com