tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post4928521832309840952..comments2024-03-29T08:52:11.644+01:00Comments on LA PANXA DEL BOU: Oloro, oloro!!!!Júliahttp://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-44002789860677174542012-02-24T06:27:26.300+01:002012-02-24T06:27:26.300+01:00Josep, la barreja de pudor de suor i colònia o per...Josep, la barreja de pudor de suor i colònia o perfum pot produir aquesta mena d'efectes, en sé més d'un cas.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-47612930629291050082012-02-24T06:26:36.295+01:002012-02-24T06:26:36.295+01:00Miquel, també l'has perdut?
Jo crec, és més, ...Miquel, també l'has perdut?<br /><br />Jo crec, és més, n'estic segura, que la vista, per als qui vèiem des de sempre, és el més important, al menys per part meva.<br /><br />Els escriptors han escrit molt sobre gustos i olors, malauradament no podem recuperar, de moment, aquests sentiments de forma enllaunada i virtual, com fem amb els sons i les imatges.<br /><br />No podem, però seria possible si algú si esforcés, hi ha fàbriques d'olors i sabors que fan que, per exemple, els pinsos facin olor d'herba fresca per a gaudi de les vaques estabulades. <br /><br />A alguns espais museïtzats, com el poble íber de Calafell, hi posen 'olors' per recrear l'ambient, és clar que no podem comparar amb la realitat. Olors i no tant pudors, cosa que, és clar, falsifica el passat, com fan, per altra banda, molts manuals d'història.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-46503310214435987892012-02-24T06:22:55.213+01:002012-02-24T06:22:55.213+01:00Francesc, no tan sols els urbanites, les colònies,...Francesc, no tan sols els urbanites, les colònies, els desodorants, els ambientadors i els sabons exageradament olorosos han arribat a tot a arreu, en la nostra civilització. <br /><br />La ciutat té també les seves olors i pudors i pudors, evidentment, malgrat els esforços en eliminar-les.<br /><br />El camp actual tampoc és el d'abans però certament alguna olor conserva. I pudor. Tot i que, per exemple, els fems eren un element que avui ha gairebé desaparegut, com també aquella olor dolça de les garrofes emmagatzemades, que recordo molt bé que feien molts pobles.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-34522779505242226662012-02-24T06:20:34.163+01:002012-02-24T06:20:34.163+01:00Eastriver, és el que dius, la primera arribada, no...Eastriver, és el que dius, la primera arribada, no ja a l'Edat Mitjana sinó a la postguerra, ens sobtaria per les pudors diverses però aviat ens hi adaptaríem, al menys pel que fa a aquest tema. I, certament, les olors són uns elements que estimulen els records d'una forma absoluta i insistent.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-23348723038505076842012-02-24T05:44:48.439+01:002012-02-24T05:44:48.439+01:00Doncs jo, eh? sí que he llegit el perfum de patric...Doncs jo, eh? sí que he llegit el perfum de patrick Süskind quant tenis setze o disset anys i el vaig trobar espatarrant. No sé a quin any el va escriure, però em sembla que el ragalaven a La Caixa.<br /><br />Manuel Luque, director general de CAMP es va passar als perfums quan la família Camp es va vendre la fàbrica a uns alemanys i deia en un programa de televisió del Mikimoto: "El que huele bien triunfa"<br /><br />També recordo que no fa gaire, un dia que m'havia llevat aquest hivern ales 9 del vespre que l'endemà entre la calor que feia al vagó dels Ferrocarrils de la Generalitat i una fortor d'un home que duia un perfum que no hvia sentit mai i que semblava pudor de suat i que he recordat quan l'he tornat a senrtir més endavant, doncs, em vaig desmaiar.. Sí-sí gairbé caig rodò al terra i la gent molt amable em va deixar seure i em va preguntar com estava del sucre i em va donar caramels. Se'm va passar. Jo vaig dir que del sucre, que no ho sé , estava bé, que no havia dormit gaire la nit anterior. Des de llavors que porto caramenls però ara em fan mal les dents heheJosep_Salvans.https://www.blogger.com/profile/16134228106909265481noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-52777273235179746782012-02-24T03:28:02.382+01:002012-02-24T03:28:02.382+01:00A vegades he pensat en la pèrdua dels cinc sentits...A vegades he pensat en la pèrdua dels cinc sentits i m'he preguntat quin trobaria més a faltar i quin menys. Suposo que el de la vista és un dels més importants i el de l'oïda -pel que s'ha de sentir!- és aquell que en cas de triar... El tacte és un sentit estrany, difícil de definir. El gust i sobretot l'olfacte són els sentits evocadors per excel·lència, em sembla, els sentits més "històrics", sobretot l'olfacte, sense el qual no existeix el del gust o es veu molt minvat. Segurament és també l'olfacte el que permet més concentració d'associacions.<br />Qui sap si algun dia el recuperaré.miquelhttps://www.blogger.com/profile/10705249407753672574noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-2007992352104233112012-02-23T21:50:57.421+01:002012-02-23T21:50:57.421+01:00es un dels sentits que més hem perdut els urbanite...es un dels sentits que més hem perdut els urbanites. Des que vaig de fumar l'he recuperat bastant, i això a vegades és bo,pero d'altres més aviat no.Francesc Puigcarbóhttps://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-73071359349922504212012-02-23T20:24:17.476+01:002012-02-23T20:24:17.476+01:00Ma mare sempre em deia que em rentés bé, que els h...Ma mare sempre em deia que em rentés bé, que els homes feiem una "fortor" que no fan les dones, jiji. Mira, tan m'ho va dir que la cosa de la netedat m'ha quedat sense dubte. <br /><br />Jo sempre els dic als meus alumnes que si puguessin viatjar a l'edat mitjana, per dir una època llunyana, el primer que els sobtaria seria la pudor que feia tot... Potser també és ben veritat això que dius: que ells no ho debien notar. El que encara no els explico és aquesta anècdota del Napoleó i la Josefina...<br /><br />De fet l'olor és el més primitiu dels sentits, el que ens connecta de forma més immediata amb el nostre inconscient. Feia temps que s'havien mort les meves iaies i jo sentia aquella colònia que es posaven elles, i era com si les tornés a veure, i ens passava a tots els de casa. I el sabor,segurament també, com bé sabia Prous.Eastriverhttps://www.blogger.com/profile/12579816951025534070noreply@blogger.com