tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post5361434557124209339..comments2024-03-27T17:45:44.194+01:00Comments on LA PANXA DEL BOU: Macarrons conflictiusJúliahttp://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-37632886846084374282007-10-16T07:14:00.000+02:002007-10-16T07:14:00.000+02:00'Ells' són uns barruts, Arare. Ja veus, però, fas ...'Ells' són uns barruts, Arare. Ja veus, però, fas un comentari inoportú i tens mala digestió de macarrons durant tota la vida, he, he.<BR/><BR/>Sí, la del vellet, jo, és que les altres del Lynch, no les entenc, però aquesta és una meravella. El iaio crec que era el mateix que sortia a Anna de Teules Verdes. Per cert, poc després d'haver fet aquesta peli, el paper de la seva vida, es va morir, ves si és gros tot plegat.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-73301163597393825982007-10-16T07:11:00.000+02:002007-10-16T07:11:00.000+02:00Benvinguda, Anna, gràcies pel comentari, entro de ...Benvinguda, Anna, gràcies pel comentari, entro de tant en tant a la teva biblosfera, per cert. Bon dimarts.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-53290308538626571142007-10-15T23:36:00.000+02:002007-10-15T23:36:00.000+02:00però és que fa molta il·lusió, que et lloïn els ma...però és que fa molta il·lusió, que et lloïn els macarrons, que et pots estar tot el matí a la cuina i "ells", després, se t'ho cruspeixen en un tres i no res! <BR/><BR/>La pel·li de què parles (la de Lynch) és la del vellet que va per l'autopista amb una talladora de gespa? és boníssima!!!, les altres no les he vist.<BR/><BR/>Bona nit, Júlia, molt bons, els macarrons, ens tens molt ben acostumats!Montsehttps://www.blogger.com/profile/06718469984932848530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-89445302674080125512007-10-15T22:11:00.000+02:002007-10-15T22:11:00.000+02:00acabo d'arribar des del blog 5 sentits atreta pel ...acabo d'arribar des del blog 5 sentits atreta pel títol del post. L veritat és que m'has emocionat, crec que tens tota la raó del món. Malauradament, quan les persones falten recordem aquests macarrons i ens saben molt més greu que totes les discussions importants...Annahttps://www.blogger.com/profile/04392938252293150657noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-23790379304988743262007-10-15T21:26:00.000+02:002007-10-15T21:26:00.000+02:00Francesc, jo en porto trenta-quatre, però, com en ...Francesc, jo en porto trenta-quatre, però, com en tot, la sort hi té un bon pes, en la qüestió. Tots som diferents, canvíem, i passem temporades bones i d'altres en les quals estem més 'bordes' que diuen vulgarment.<BR/><BR/>Les mares i pares, sobretot els d'abans, no acceptaven massa la crítica dels fills, ells eren 'els grans' i ho han estat fins al final. Personalment tinc converses amb els meus fills que mai no vaig tenir amb els pares.<BR/><BR/>Ara no és estrany que hi hagi més separacions, s'han instal·lat en la normalitat, abans s'aguantava molt -per part de les senyores, molt més, raons econòmiques, també- la gent jove viu ja en aquesta temporalitat sentimental, laboral, encara que també tenim tendència a cercar estabilitat.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-92218494669872380092007-10-15T21:22:00.000+02:002007-10-15T21:22:00.000+02:00Bona nit, Luis,Et vas fent gran i veus que un gran...Bona nit, Luis,<BR/>Et vas fent gran i veus que un gran nombre de coses, la majoria, tenen molt menys importància de la que pensàvem. La convivència és difícil amb parelles, pares, fills o amics, la veritat. Per això no m'estranya que les persones que s'han habituat a viure soles tinguin tantes dificultats per viure amb algú, tot té avantatges i inconvenients. El síndrome 'macarrons', però, és habitual.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-62902073600465214942007-10-15T21:16:00.000+02:002007-10-15T21:16:00.000+02:00Porto 37 anys de casat i sis de prometatge, un bon...Porto 37 anys de casat i sis de prometatge, un bon bagatge, el secret és respecte, enteniment i sentit comú, sempre quan hi ha un que busca raons, l'altre apaivaga o vicever-sa, molt de respecte i força complicitat. No és tan complicat, vol bona voluntat, ma esquerra i paciència a ambdues bandes. <BR/>La meva mare em retreia ja de molt gran que una vegada li vaig dir que no sabia fer la paella, i és que no li sortia bé, semblava bullida i no ho volia reconéixer.<BR/>AIXÓ de les separacions ES UNA PLAGA, EN PORTO TRES després de vacances i en dos dels casos no hi ha tercera persona. Em deia un d'ells "ens estimem però no sabem viure junts". Deu ser aixóFrancesc Puigcarbóhttps://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-66416825064423021432007-10-15T20:04:00.000+02:002007-10-15T20:04:00.000+02:00Sovint ens molestem per coses que son cotidianes d...Sovint ens molestem per coses que son cotidianes de quelcom proper, coses que ens molesten per raons que mai no concretem. A la fi, discutim i li diem "es que no soporto com badalles", es un eixemple. Ningú treu el caire humoristic de la situació sino que esdevé en tragedia.<BR/><BR/>Jo ho se, que porto dos matrimonis amb llargues convivencies, que el primer va ser un mon d'injusticies per amdues parts, que van carregar-se unba convivencia. Vaig aprendre, doncs que si volía conservar el segón tenía que entendre que "reprochar" es una manera absurda de fer mal. La sabiduría, potser, arriba quan hom enten que el problema no es la costum de l'altre sino el seu habit d'emprenyarse.Luis Riverahttps://www.blogger.com/profile/00360452832116667401noreply@blogger.com